{"id":2707,"date":"2011-05-31T19:25:44","date_gmt":"2011-05-31T18:25:44","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2707"},"modified":"2011-05-31T19:25:44","modified_gmt":"2011-05-31T18:25:44","slug":"mai-no-sabr-la-jovenesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/05\/31\/mai-no-sabr-la-jovenesa\/","title":{"rendered":"Mai no sabrà la jovenesa"},"content":{"rendered":"

En l\u2019enterrament de la mare una amiga va llegir-hi uns versos que jo no coneixia i que em van agradar molt. A la sortida de l\u2019esgl\u00e9sia vaig demana-li de qui eren aquells versos tan bonics i em va ensenyar el llibre. Eren d\u2019un poeta mallorqu\u00ed  anomenat GUILLEM COLOM I FERR\u00c0<\/strong><\/a> a qui de seguida vaig buscar i llegir-ne alguna cosa. Si voleu saber-ne m\u00e9s, us recomano una petita ressenya que vaig trobar de la Isabel Gra\u00f1a<\/a>,<\/p>\n

Guillem Colom<\/strong> (S\u00f3ller, 1890-Palma de Mallorca, 1979), fou poeta, traductor, assagista i dramaturg.  Pertanyia al grup de poetes de l’Escola Mallorquina i junt amb els seus companys de l’anomenada generaci\u00f3 de 1917<\/em>, fou un dels membres fundadors de l’Associaci\u00f3 per la Cultura de Mallorca (1923-1936), que contribu\u00ed decisivament a la consolidaci\u00f3 de la consci\u00e8ncia nacional dels mallorquins i actu\u00e0 com a nucli aglutinador dels intel\u00b7lectuals de l’\u00e8poca.<\/p>\n

Uns dels seus millors poemes \u00e9s el titulat \u201cmai no sabr\u00e0 la jovenesa\u201d que \u00e9s dins el llibre \u201cPrimavera d ‘hivern\u201d; llibre que  suposa el pas a una poesia que mira m\u00e9s al m\u00f3n interior i subjectiu del poeta, tot distanciant-se dels llibres anteriors, en que sobretot pretenia parlar de la terra, dels costums i de les gestes seculars. <\/p>\n

El llibre recull altres poemes de maduresa, com ja ens suggereix el t\u00edtol. El poeta hi reflexiona sobre la p\u00e8rdua de la joventut i l’entrada a la vellesa, si b\u00e9 constata com
la passi\u00f3 encara es pot gaudir en la \u00faltima etapa de la vida.<\/p>\n

En aquest poema la vellesa \u00e9s presentada com un guany i no com una decrepitud. heu ac\u00ed el poema:<\/p>\n

MAI NO SABR\u00c0 LA JOVENESA<\/strong>
Mai no sabr\u00e0 la jovenesa
dins l’ardor extrema del seu foc
la gran del\u00edcia incompresa
de fer-se vell poc a poc.<\/p>\n

La veu, abans garlaire i vana,
es va endolcint d’un so aflautat,
s’acur\u00e7a amb ritme de pavana
el pas ardit i confiat.<\/p>\n

El m\u00f3n, a for\u00e7a de fregar-hi,
perd mica a mica els caires vius,
i el gest es torna estatuari
i els pensaments meditatius.<\/p>\n

Minva el seu brill la llambregada,
de tant guaitar horitzons mesquins,
i es fa profunda la mirada
tant com s’enfonsa \u00e0nima endins.<\/p>\n

Guillem Colom<\/strong>: Mai no sabr\u00e0 la jovenesa<\/em> <\/p>\n

 <\/p>\n

Us hi adjunto tamb\u00e9 una traducci\u00f3 lliure feta al castell\u00e0 per tal que els que no entenen el catal\u00e0 puguin llegir-la amb una mica de sentit ja que , malauradament, els traductors autom\u00e0tics no ho fan prou b\u00e9.<\/p>\n

 <\/p>\n

Nunca sabr\u00e1 la juventud
en el ardor extremo de su fuego
la gran delicia incomprendida
de hacerse viejo poco a poco.
La voz, antes charlatana y vana
va endulz\u00e1ndose con tono aflautado;
se acorta con ritmo de pavana
el paso decidido y confiado.
El mundo, de tanto rozarlo,
pierde poco a poco sus aristas,
y el gesto se vuelve estatuario
y los pensamientos meditativos.
Pierde su brillo la mirada,
de tanto mirar horizontes mezquinos
y la mirada profundiza
cuando se hunde bajo el alma.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En l\u2019enterrament de la mare una amiga va llegir-hi uns versos que jo no coneixia i que em van agradar molt. A la sortida de l\u2019esgl\u00e9sia vaig demana-li de qui eren aquells versos tan bonics i em va ensenyar el llibre. Eren d\u2019un poeta mallorqu\u00ed  anomenat GUILLEM COLOM I FERR\u00c0 a qui de seguida vaig […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[145],"tags":[31825],"class_list":["post-2707","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-poesia","tag-poesia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-HF","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2707","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2707"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2707\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2707"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2707"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2707"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}