{"id":2670,"date":"2011-05-17T19:07:17","date_gmt":"2011-05-17T18:07:17","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2670"},"modified":"2011-05-17T19:07:17","modified_gmt":"2011-05-17T18:07:17","slug":"a-peu-per-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/05\/17\/a-peu-per-la-vida\/","title":{"rendered":"A peu per la vida"},"content":{"rendered":"

El cam\u00ed es pot fer de moltes maneres i es poden fer servir mitjans diversos per fer-lo. Aquest blog porta el t\u00edtol \u201cA PEU\u201d perqu\u00e8 caminant poc a poc trobo que \u00e9s la forma millor d\u2019anar per la vida. A vegades no ens ho podem permetre perqu\u00e8 tenim pressa i hem de fer servir mitjans m\u00e9s r\u00e0pids. Per\u00f2 \u00e9s caminant com ens adonem millor de com \u00e9s el que ens envolta, del terreny que aixafem, de com som nosaltres mateixos, de com ens relacionem amb el nostre entorn, del que fem i del que deixem de fer. \u00c9s com trobarem en nostre propi sentit a la vida. La vida \u00e9s un cam\u00ed que anem fent i \u00e9s bo que, de tant en tant, ens parem una estona per veure d\u2019on venim, cap on anem i si estem fent el cam\u00ed correcte i amb el ritme adequat. <\/p>\n

De vegades el cam\u00ed pot semblar-nos est\u00e8ril, o tornar- se dificult\u00f3s. Altres vegades se\u2019ns fa agradable. Tot dep\u00e8n del lloc per on ens toca passar, perqu\u00e8 no \u00e9s el mateix passejar per valls fondes i ombr\u00edvoles o per assolellats prats de muntanya. La vida ens depara generalment moments de cada manera i ens d\u00f3na les eines per poder-hi transitar sense que morim en l\u2019intent. No ens podem aturar massa ni en els moments feli\u00e7os i tampoc podem fer-ho en moments tristos. El cam\u00ed ha de seguir perqu\u00e8 la vida segueix.<\/p>\n

Parlant  de com els homes passem per la vida  i de com l\u2019hem de viure, recordo haver llegit una vegada unes paraules de Luter que deien: "Les coses no succeeixen segons la teva ra\u00f3, sin\u00f3 per sobre de la teva ra\u00f3\u201d. No sempre controlem la vida i no sempre l\u2019hi trobem el sentit que nosaltres voldr\u00edem trobar-li. Ja sigui en la claredat del dia o en les fosques nits, en la pobresa o en la riquesa, el pa \u00e9s l’aliment del qual no ens podem privar al nostre pelegrinatge: sustenta, restaura, enforteix i nodreix. Aquest pa per enfortir el nostre esperit se\u2019ns ofereix de diverses maneres: amb paraules curosament triades d’altres viatgers de la vida per acompanyar-nos dia a dia en el cam\u00ed.Se\u2019ns ofereix aquest pa en forma d\u2019amics que ens encoratgen i ens animen. Se\u2019ns ofereix en forma d\u2019oportunitats per cr\u00e9ixer i per millorar. La vida quasi sempre ens d\u00f3na alguna sortida perqu\u00e8 jo crec all\u00f2 de que \u201cquan D\u00e9u tanca una porta, sempre obre alguna finestra\u201d.<\/p>\n

Tota aquesta llarga reflexi\u00f3 \u00e9s fruit de tots els excel.lents regals que he rebut aquests dies en forma de paraules, de trucades, de correus, de gestos o d\u2019abra\u00e7ades.Tot plegat ha estat com petites engrunes que \u2013totes juntes- han fet el pa que alimenta al caminant i al pelegr\u00ed que vol i ha de seguir caminant per la vida.Moltes gr\u00e0cies a tots.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El cam\u00ed es pot fer de moltes maneres i es poden fer servir mitjans diversos per fer-lo. Aquest blog porta el t\u00edtol \u201cA PEU\u201d perqu\u00e8 caminant poc a poc trobo que \u00e9s la forma millor d\u2019anar per la vida. A vegades no ens ho podem permetre perqu\u00e8 tenim pressa i hem de fer servir mitjans […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[3787,2697],"tags":[31920,31903],"class_list":["post-2670","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-a-peu","category-amistat","tag-a-peu","tag-amistat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-H4","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2670","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2670"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2670\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2670"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2670"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2670"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}