{"id":2660,"date":"2011-05-07T11:25:15","date_gmt":"2011-05-07T10:25:15","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2660"},"modified":"2011-05-07T11:25:15","modified_gmt":"2011-05-07T10:25:15","slug":"esperar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/05\/07\/esperar\/","title":{"rendered":"Esperar"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

La vida \u00e9s caminar i esperar, a vegades fins i tot contra tota esperan\u00e7a. Una vida sense esperan\u00e7a no \u00e9s vida perqu\u00e8 l\u2019esperan\u00e7a d\u00f3na sentit i vida a la mateixa vida. \u00c9s el somni dels que estan desperts i vius. \u00c9s el somni d\u2019aquell que volen viure i seguir vivint. \u00c9s all\u00f2 que encara pot quedar despr\u00e9s d\u2019haver-ho perdut tot. Els records generalment s\u00f3n melanc\u00f2lics per\u00f2 l\u2019esperan\u00e7a sempre \u00e9s alegre perqu\u00e8 sempre esperem alguna cosa bona, alguna cosa millor de la que tenim. <\/p>\n

Des que naixem comencem a esperar. El nad\u00f3 espera les car\u00edcies de la seva mare, espera l\u2019aliment, espera la companyia. El nen espera al pati de l’escola a que vinguin a buscar-lo i espera tamb\u00e9 ansiosament el dia del seu sant o qu\u00e8 li duran els Reis Mags. L’adolescent espera als seus amics i l’estudiant els resultats de l\u2019examen. L\u2019enamorat espera la seva estimada molt abans de l\u2019hora en qu\u00e8 han quedat de trobar-se. La dona espera el naixement del seu nad\u00f3, el treballador espera la seva paga i l’ascens a un lloc de treball millor. El jugador espera el moment del sorteig; els pares esperen el fill que va marxar a un pa\u00eds lluny\u00e0. El pres espera el seu alliberament, el malalt insomne \u200b\u200bespera que s\u2019acabi la llarga nit i arribi el moment de l’alba, l’anci\u00e0 abandonat espera l’assistenta social que l\u2019anir\u00e0 a visitar encara que nom\u00e9s sigui per una estona…<\/p>\n

Tots esperem alguna cosa o alg\u00fa: una visita, un esdeveniment feli\u00e7 o no tant feli\u00e7; esperem les vacances, un viatge, una festa familiar, un amic, un moment que pensem i esperem que ser\u00e0 \u00fanic, especial…<\/p>\n

Esperar … no \u00e9s una manera de viure? Qui no espera res ni  ning\u00fa ja est\u00e0 com mort. Fins i tot la mort pot ser esperada i esperan\u00e7ada, encara que pugui semblar un contrasentit. Esperar la mort pot tenir tamb\u00e9 molt de sentit, sobretot si es t\u00e9 fe, perqu\u00e8 creiem que d\u2019alguna misteriosa manera seguirem vivint perqu\u00e8 Crist ha ven\u00e7ut la mort. \u00c9s l\u2019esperan\u00e7a dels cristians.<\/p>\n

D’alguna manera, l’espera \u00e9s el que d\u00f3na ritme a la nostra vida, perqu\u00e8, gr\u00e0cies a la imaginaci\u00f3, ja fem present all\u00f2 que esperem i preparem el nostre cor per a rebre-ho. L\u2019esperan\u00e7a \u00e9s com el sol que deixa totes les ombres darrere nostre i fa que tots els infinits anhels que portem amb nosaltres des del moment de n\u00e9ixer  tinguin oportunitat de fer-se realitat. Si assumim que hi ha un instint cap a la llibertat, llavors sabem que hi ha oportunitat de canviar les coses i, aquest mateix fet, ens d\u00f3na esperan\u00e7a que -com a cosa bona que \u00e9s- mai mor del tot.<\/p>\n

Deia Erich Fromm:\u201cL\u2019esperan\u00e7a \u00e9s paradoxal. Tenir esperan\u00e7a \u00e9s estar preparat en tot moment per tot all\u00f2 que encara no neix, per\u00f2 sense arribar a desespera-se si el naixement no es produeix en el lapse de la nostra vida\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La vida \u00e9s caminar i esperar, a vegades fins i tot contra tota esperan\u00e7a. Una vida sense esperan\u00e7a no \u00e9s vida perqu\u00e8 l\u2019esperan\u00e7a d\u00f3na sentit i vida a la mateixa vida. \u00c9s el somni dels que estan desperts i vius. \u00c9s el somni d\u2019aquell que volen viure i seguir vivint. \u00c9s all\u00f2 que encara pot […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[],"tags":[1608],"class_list":["post-2660","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","tag-esperanca"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/sagkjs-esperar","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2660","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2660"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2660\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2660"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2660"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2660"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}