![](\"https:\/\/i0.wp.com\/2.bp.blogspot.com\/_2fQDWIJO6r0\/S3piqwtOQEI\/AAAAAAAADJE\/Rlc8C_xR9mE\/s320\/barca.jpg\")
La Resurrecci\u00f3 Ortega va n\u00e9ixer pobra. Pobra en tots sentits. Per no tenir, no tenia ni fam\u00edlia ja que la seva mare la va abandonar amb pocs dies de vida davant les portes d\u2019una esgl\u00e9sia. Va cr\u00e9ixer com va poder i va seguir essent pobre d\u2019afectes, d\u2019amistats i de tota mena de coses materials.<\/p>\n
Per\u00f2 en un raconet del seu cor i de la seva ment sempre va conservar una cosa que es diu il\u00b7lusi\u00f3 i esperan\u00e7a. No se sabia ben b\u00e9 com, per\u00f2 sempre esperava contra tota esperan\u00e7a. Quan parlava, barrejat amb un deix de tristesa, sempre treia el cap una mica d\u2019esperan\u00e7a. La forma com la gent visualitzava aquest viure esperan\u00e7at feia que veiessin la Resurrecci\u00f3 Ortega com una persona diferent. La seva concepci\u00f3 de la vida generava esperan\u00e7a sempre i semblava que ho transformava tot.<\/p>\n
Algunes persones que ho tenen tot, tenen horitzons tan limitats com els pot tenir una formiga. La Resurrecci\u00f3 Ortega, en canvi, tenia un sentiment de superviv\u00e8ncia il\u00b7limitat perqu\u00e8 els seus horitzons de la felicitat adquirien sempre sentit perqu\u00e8 superaven sempre els l\u00edmits humans. No se sabia ben b\u00e9 com s\u2019ho feia, per\u00f2 ella sempre mirava m\u00e9s enll\u00e0. Molt m\u00e9s enll\u00e0. <\/p>\n
Resurrecci\u00f3 Ortega no havia llegit mai Unamuno que deia: "l’esfor\u00e7 de cada cosa lluita per preservar-se en el seu \u00e9sser, i per a aix\u00f2 es requereix no el temps finit, sin\u00f3 l’indefinit". I respecte al el problema de la vida, cridava ben fort i ben alt: "no vull morir-me, vull viure sempre, sempre, sempre" …<\/p>\n
Aquesta voluntat de viure, que de vegades ens sorpr\u00e8n davant la fragilitat de la vida, \u00e9s una esp\u00e8cie de vot de confian\u00e7a en la perennitat del nostre \u00e9sser, \u00e9s una espurna d’eternitat que t\u00e9 valor en si mateixa i que sembla impossible que s’enfonsi en el "res". D\u00e9u n\u2019\u00e9s la garantia. La Resurrecci\u00f3 Ortega creia, sense saber-ho i sense poder-ho expressar amb paraules, que cal esperar m\u00e9s enll\u00e0 de la pobresa, de les malalties i de la mort i que aquest fet pertany a l’ess\u00e8ncia de l’\u00e9sser hum\u00e0 conscient.<\/p>\n
La Resurrecci\u00f3 Ortega no ha estudiat mai antropologia i no sap qu\u00e8 \u00e9s, ni qu\u00e8 significa aquesta paraulota. Per\u00f2 l\u2019antropologia moderna se sorpr\u00e8n davant la devoci\u00f3 als morts que hi ha en quasi totes les cultures. Aquesta podria justificar-se en un ambient religi\u00f3s i per aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s sorprenent que es doni tamb\u00e9 en un m\u00f3n racionalista, el que per naturalesa hauria de ser hostil a aquesta realitat. Per\u00f2 no \u00e9s pas aix\u00ed, sin\u00f3 que afirma que la immortalitat constitueix "el dogma pr\u00f2piament central de la il.lustraci\u00f3".<\/p>\n
Comprovem que el di\u00e0leg amb un "Tu" m\u00e9s enll\u00e0 de la hist\u00f2ria, m\u00e9s enll\u00e0 de l’esperit cient\u00edfic de la nostra \u00e8poca, continua viu i arrelat sentimentalment, i ja no es pot dir que \u00e9s un residu d’una her\u00e8ncia obscurantista. Com b\u00e9 assenyala Victor Frankl, s’observa a cada pas que l’home est\u00e0 sempre disposat a dirigir-se a un mort com un "tu".<\/p>\n
La Resurrecci\u00f3 Ortega diu \u2013sense dir-ho- que creu en la vida que persisteix despr\u00e9s de la mort, com ho diuen moltes religions i creences de tota mena. En la nostra cultura occidental se sent l’influx de la filosofia grega; en el m\u00f3n oriental la revivisc\u00e8ncia tan diversa i amb preguntes dif\u00edcils de respondre viu per la for\u00e7a del medi cultural (Mahatma Gandhi creia en la revivisc\u00e8ncia, encara que era consent que aquesta visi\u00f3 de la vida feia als homes resignats i mandrosos per transformar la hist\u00f2ria per la qual ell va lliurar la seva vida); altres per una exig\u00e8ncia \u00e8tica: donat aquest m\u00f3n tan injust i violador dels drets humans, es requereix un estadi de la vida on s’aconsegueixi la equitat.<\/p>\n
Per tant, la Resurrecci\u00f3 Ortega \u2013sense saber-ho i potser sense ser-ne conscient- \u00e9s tan s\u00e0via com els m\u00e9s savis perqu\u00e8 ella viu en l\u2019esperan\u00e7a i l\u2019esperan\u00e7a la fa viure a ella.<\/p>\n
L\u2019haurem de felicitar a la Resurrecci\u00f3 Ortega perqu\u00e8 dem\u00e0 \u00e9s el seu dia\u2026<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Resurrecci\u00f3 Ortega va n\u00e9ixer pobra. Pobra en tots sentits. Per no tenir, no tenia ni fam\u00edlia ja que la seva mare la va abandonar amb pocs dies de vida davant les portes d\u2019una esgl\u00e9sia. Va cr\u00e9ixer com va poder i va seguir essent pobre d\u2019afectes, d\u2019amistats i de tota mena de coses materials. Per\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5461,2943,2792,666,2941],"tags":[1608,3196,31854,31912],"class_list":["post-2649","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espiritualitat","category-filosofia","category-psicologia","category-religio","category-vida-i-mort","tag-esperanca","tag-fe","tag-religio","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-GJ","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2649","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2649"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2649\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2649"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2649"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2649"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}