{"id":2635,"date":"2011-04-10T11:34:32","date_gmt":"2011-04-10T10:34:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2635"},"modified":"2011-04-10T11:35:17","modified_gmt":"2011-04-10T10:35:17","slug":"amb-els-ulls-enfonsats-i-la-mirada-perduda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/04\/10\/amb-els-ulls-enfonsats-i-la-mirada-perduda\/","title":{"rendered":"Amb els ulls enfonsats i la mirada perduda"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/termometroturistico.es\/files\/2009\/11\/camino-de-santiago1.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin: 0px 9px 0px 0px;float: left\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-content\/imagescaler\/4c71bb5bd3ecec6ec33a138846c0a3c3.jpg?resize=222%2C167\" alt=\"\" width=\"222\" height=\"167\" align=\"left\" \/><\/a>Quan ara arribo a casa de la mare ja no la trobo asseguda a la seva cadira de sempre; una cadira plena de coixins i amb el rosari a la m\u00e0, omplint hores llargues i mortes amb rosaris i oracions per tal de fer-les una mica m\u00e9s vives i fer el dia m\u00e9s curt, amb l\u2019ajuda agra\u00efda de les ve\u00efnes que cada tarda l\u2019anaven a visitar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Ara, quan arribo a casa seva, l\u2019he d\u2019anar a veure al llit i la trobo amb els ulls encara m\u00e9s enfonsats, amb una mirada perduda que mira m\u00e9s cap endins que cap enfora. La darrera caiguda l\u2019ha deixat massa xafada pels seus 98 anys acabats de fer.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Ja no hi veu, ja quasi no hi sent i de mica en mica es va escolant pel forat fosc d\u2019una exist\u00e8ncia que es nota que dia a dia va finint. Les seves paraules ja nom\u00e9s imploren ajuda i vas veient que ja li costa menjar i ja li costa beure i ja li costa viure.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Mirant-la, fa que hom s\u2019hagi de mirar a si mateix i\u00a0 fa que hagis de comen\u00e7ar i a repassar passats moments i circumst\u00e0ncies alegres i tristes d\u2019una vida llarga.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Ara t\u00e9 el cos m\u00e9s arrugat, m\u00e9s feble i es va quedant cada dia m\u00e9s petita i m\u00e9s encongida. Els anys li han anat robant poc a poc energies i vitalitat i la vida poc a poc i amb paci\u00e8ncia l\u2019ha anat gastant.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Mirant-la, hom pensa inevitablement en moments d\u2019infantesa o de joventut. Hom la veu cosint i fent ganxet hores i hores. Hom la veu retrospectivament fent feina i lluitant per la casa, per la fam\u00edlia i pel que calgui. Hom sent que t\u2019estimava amb els seus silencis i potser sense massa petons i car\u00edcies. Per\u00f2 sabies que era sempre all\u00e0, que hi podies anar quan convingu\u00e9s i que t\u2019esperava sempre.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Totes les coses m\u00e9s intranscendents d\u2019una vida sembla que ara agafen transcend\u00e8ncia i adquireixen m\u00e9s valor. De fet, adquireixen tot el valor que tenen encara que no fos reconegut al seu moment. Per aix\u00f2 ara \u2013en aquests moments de dolor i malaltia- vull donar-te gr\u00e0cies, mare,\u00a0 per totes aquestes coses que vas fer per nosaltres amb tota naturalitat, sense buscar ni esperar res i potser pensant que no ens n\u2019adon\u00e0vem. Quan pensaves que no t\u2019est\u00e0vem mirant, s\u00ed que et mir\u00e0vem i est\u00e0vem guardant en els raconets del cor totes aquestes coses que afloren naturalment en aquests moments de dolor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan ara arribo a casa de la mare ja no la trobo asseguda a la seva cadira de sempre; una cadira plena de coixins i amb el rosari a la m\u00e0, omplint hores llargues i mortes amb rosaris i oracions per tal de fer-les una mica m\u00e9s vives i fer el dia m\u00e9s curt, amb [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4888,26058],"tags":[551,31958,5718],"class_list":["post-2635","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-familia-societat","category-malaltia","tag-familia","tag-malaltia","tag-mare"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-Gv","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2635","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2635"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2635\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2636,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2635\/revisions\/2636"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2635"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2635"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2635"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}