![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.diariomotor.com\/imagenes\/media\/Accidente_Salnes.jpg?resize=234%2C158\")
Avui he rebut un text curi\u00f3s en forma d\u2019endevinalla. Potser molts ja saben de qu\u00e8 va i, per tant, no t\u00e9 cap gr\u00e0cia. Per\u00f2 per a mi ha resultat ser un text curi\u00f3s que posa a prova la nostra forma de raonar, els nostres esquemes mentals i que ens fa adonar de que estem encara molt lluny de certes metes.<\/p>\n
Us he de confessar que jo no he sabut donar resposta correcta a l\u2019endevinalla tot i que la resposta no \u00e9s dif\u00edcil. \u00c9s una endevinalla sense trampa, no hi ha res amagat i tot est\u00e0 a la vista. Procureu no avan\u00e7ar-vos A VEURE LA RESPOSTA. Intenteu-ho resoldre i intenteu pensar una mica abans, particularment perqu\u00e8 perqu\u00e8 demostra la manera esbiaixada en qu\u00e8 de vegades pensem en llegir certs textos, o almenys com els interpretem amb molts prejudicis.<\/p>\n
ENDEVINALLA<\/strong><\/p>\n L\u2019 Antoni, pare d\u2019en Robert, un nen de 8 anys, surt conduint el seu cotxe des de casa seva de Madrid en direcci\u00f3 a Val\u00e8ncia. B\u00e9, fins aqu\u00ed la hist\u00f2ria. Est\u00e0 en nosaltres mirar de pensar la manera com aquesta hist\u00f2ria tingui sentit. Insisteixo que no hi ha trampes, no hi ha res ocult. I, abans que llegiu la soluci\u00f3, vull afegir algunes dades: L\u2019emin\u00e8ncia de la que se\u2019ns parla pot ser home o dona. Per\u00f2 per qu\u00e8 no pensem que pot ser una dona de la mateixa manera que un home? M\u00e9s encara: est\u00e0 demostrat que moltes dones no aconsegueixen resoldre l\u2019 endevinalla. Quan coneixen la soluci\u00f3, se senten atrapades per la mateixa conducta masclista que elles mateixes condemnen. Avui he rebut un text curi\u00f3s en forma d\u2019endevinalla. Potser molts ja saben de qu\u00e8 va i, per tant, no t\u00e9 cap gr\u00e0cia. Per\u00f2 per a mi ha resultat ser un text curi\u00f3s que posa a prova la nostra forma de raonar, els nostres esquemes mentals i que ens fa adonar de que estem encara […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792],"tags":[27361,31905],"class_list":["post-2605","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia","tag-prejudicis","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-G1","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2605","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2605"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2605\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2607,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2605\/revisions\/2607"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2605"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2605"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2605"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nRoberto va amb ell.
\nDurant el viatge t\u00e9 un terrible accident. Un cami\u00f3, que venia en sentit contrari, surt de l’autopista i envesteix frontalment el cotxe de l\u2019 Antoni.
\nL’impacte mata instant\u00e0niament a l\u2019 Antoni, per\u00f2 en Robert queda amb vida.
\nUna ambul\u00e0ncia de l’hospital d’emerg\u00e8ncies de Val\u00e8ncia arriba gaireb\u00e9 immediatament, advertida per qui van ser ocasionals testimonis, i el nen \u00e9s traslladat a l’hospital.
\nAix\u00ed que arriba, els metges de gu\u00e0rdia comencen a tractar al nen per intentar salvar-li la vida per\u00f2, despr\u00e9s d’intercanviar opinions i estabilitzar les seves funcions vitals, decideixen que la condici\u00f3 d\u2019en Robert \u00e9s molt greu. Necessiten consultar. A m\u00e9s, adverteixen del risc de traslladar el nen a un altre hospital i per aix\u00f2 decideixen deixar-lo internat all\u00e0, a Val\u00e8ncia.
\nDespr\u00e9s d’una junta de metges es comuniquen amb l’Hospital de Nens de Madrid i finalment conversen amb una emin\u00e8ncia en el tema, a qui posen en coneixement els fets. Com que tots coincideixen que el millor \u00e9s deixar al Robert a Val\u00e8ncia, l’emin\u00e8ncia decideix viatjar directament de Madrid cap all\u00e0. I aix\u00ed ho fa.
\nEn arribar l\u2019emin\u00e8ncia, els metges que el tracten li presenten el cas i esperen ansiosos la seva opini\u00f3.
\nFinalment, un d’ells \u00e9s el primer a parlar: “Creu vost\u00e8 estar en condicions de salvar el nen?”, Pregunta amb un fil de veu.
\nI obt\u00e9 la seg\u00fcent resposta:
\n“Com voleu que no el salvi! Far\u00e9 tot el possible … si \u00e9s el meu fill!”<\/em><\/p>\n
\na) L\u2019Antoni no \u00e9s el padrastre.
\nb) L\u2019Antoni tampoc \u00e9s un capell\u00e0.
\nARA S\u00cd, ET DEIXO EN COMPANYIA DE LA TEVA IMAGINACI\u00d3. ESO S\u00cd, Et suggereixo que LLEGEIXIS ALTRA VEGADA LA HIST\u00d2RIA I, creu-me, L’ENDEVINALLA \u00c9S MOLT SENZILL DE RESOLDRE.
\nLa soluci\u00f3 la trobareu m\u00e9s avall, per\u00f2 nom\u00e9s llegiu-la quan desistiu en l’intent.
\n—>
\n—>
\n—>
\n—>
\nSOLUCI\u00d3:
\n<\/strong>El fet m\u00e9s notable d’aquest problema \u00e9s la senzillesa de la resposta. M\u00e9s encara, pensar\u00e0s com \u00e9s possible que no se\u2019ns hagi ocorregut?
\nLa soluci\u00f3 \u00e9s que l’emin\u00e8ncia de la qual es parla en el text\u00a0 \u00e9s LA MARE d\u2019en ROBERT. Per\u00f2 tenim tan interioritzada la idea que les “emin\u00e8ncies” s\u00f3n nom\u00e9s homes que no se’ns ocorre que pugui haver estat una dona.<\/p>\n
\nEn fi, crec que \u00e9s un exercici molt interessant per a analitzar els nostres propis prejudicis i laberints interns, al marge del nostre g\u00e8nere, no us sembla?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"