{"id":2603,"date":"2011-03-28T18:35:14","date_gmt":"2011-03-28T17:35:14","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2603"},"modified":"2011-03-28T18:35:14","modified_gmt":"2011-03-28T17:35:14","slug":"la-cultura-de-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/03\/28\/la-cultura-de-la-crisi\/","title":{"rendered":"La cultura de la crisi"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin: 0px 9px 0px 0px;float: left\" align=\"left\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.laverdad.es\/murcia\/prensa\/noticias\/201011\/01\/fotos\/4931918.jpg?resize=270%2C163\" width=\"270\" height=\"163\" \/>Ahir parlava del tango Cambalache, molt popular a tota l\u2019\u00e0rea del Riu de la Plata, on el tango \u00e9s una m\u00fasica molt viva i encara molt actual. El tango ja fa molts anys que ha transcendit els seus&#160; l\u00edmits naturals i aquest tango en particular s\u2019ha fet molt popular arreu del m\u00f3n. Nom\u00e9s cal veure el munt de cantant que l\u2019interpreten i el munt de versions que hi ha. <\/p>\n<p align=\"justify\">La dificultat del tango no \u00e9s la m\u00fasica \u2013que l\u2019ent\u00e9n tothom- sin\u00f3 la lletra que fa servir molts termes del lumfardo, que \u00e9s el dialecte que fan servir la majoria de tangos per referir-se a moltes coses d\u2019una forma especial. Aquest tango en especial a mi m\u2019agrada molt\u00edssim perqu\u00e8 retrata un estat de coses i una situaci\u00f3 on la mentida sembla que prevalgui sobre la veritat, el desordre sobre l\u2019ordre i la ruqueria sobre el seny i el sentit com\u00fa. A m\u00e9s, ho diu molt ben dit, cosa no sempre f\u00e0cil.<\/p>\n<p align=\"justify\">La mateixa paraula \u201cCambalache\u201d\u00b4es refereix a les botigues en que es compren i venen peces, joies, mobles usats i qualsevol altre tipus d\u2019objectes. Recordo que va ser una de les coses que m\u00e9s em van sorprendre en els meus anys d\u2019estan\u00e7a a l\u2019 Uruguai varen ser les cases de subhastes de tot tipus d\u2019objectes, que all\u00e0 es diuen \u201cremates\u201d. En aquests llocs se subhasten les coses m\u00e9s inversemblants que us pugueu arribar a imaginar. Coses que aqu\u00ed les llancem directament a les escombraries all\u00e0 es \u201crematen\u201d i se\u2019n treuen uns calerets.<\/p>\n<p align=\"justify\">Tot aix\u00f2 ve a compte pel fet que no ens aniria gens malament en aquests moment adquirir una mica de cultura cambalachera, o sigui, aprofitar una mica m\u00e9s les coses i no llen\u00e7ar-les a la primera ocasi\u00f3 que el caprici ens dicti. Perqu\u00e8 penso que si no ho fem de grat potser ho haurem de fer per for\u00e7a. De fet, ja hi ha molta gent que ho ha de fer per for\u00e7a i veig com va resseguint contenidors arreplegant tot el que veuen que poden aprofitar.<\/p>\n<p align=\"justify\">Han estat uns anys d\u2019estirar m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga i tot semblava que anava a l\u2019ample i que els diners no s\u2019haurien d\u2019acabar mai. I ara ens trobem que tot s\u2019ha frenat de cop i volta i molta gent es troba desconcertada perqu\u00e8 no s\u2019ho podia imaginar. Els que s\u00ed que s\u2019ho imaginaven s\u00f3n la gent gran, que va viure la postguerra i que saben molt b\u00e9 el que significa passar dificultats de tota mena.<\/p>\n<p align=\"justify\">Per tant, jo crec que haurem d\u2019aprendre una nova cultura, que en podr\u00edem dir la cultura de la crisi. I em penso que no ens aniria gens malament a tots plegats.<\/p>\n<p align=\"justify\">&#160;<\/p>\n<h4 align=\"justify\"><\/h4>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ahir parlava del tango Cambalache, molt popular a tota l\u2019\u00e0rea del Riu de la Plata, on el tango \u00e9s una m\u00fasica molt viva i encara molt actual. El tango ja fa molts anys que ha transcendit els seus&#160; l\u00edmits naturals i aquest tango en particular s\u2019ha fet molt popular arreu del m\u00f3n. Nom\u00e9s cal veure [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[220],"tags":[31832],"class_list":["post-2603","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-crisi","tag-crisi"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-FZ","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2603","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2603"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2603\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2603"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2603"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2603"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}