vell \u00e9s qui ha perdut la jovialitat.
L’edat causa la degeneraci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules;
la vellesa produeix el deteriorament de l’esperit.
Ets gran quan et preguntes … \u00bfval la pena?;
ets vell quan -sense pensar- respons que no.
Ets gran quan somies;
ets vell quan tot just aconsegueixes dormir.
Ets gran quan encara aprens;
ets vell quan ja no ensenyes.
Ets gran quan aconsegueixes fer exercici;
ets vell quan passes la major part del temps assegut o ajagut al llit.
Ets gran quan el dia que comen\u00e7a \u00e9s \u00fanic;
ets vell quan tots els dies s\u00f3n iguals.
Ets gran quan a la teva agenda tens projectes i obligacions per complir dem\u00e0, dem\u00e0 passat o la setmana que ve;
ets vell quan la teva agenda est\u00e0 en blanc i nom\u00e9s vius pensant en l’ahir.
El gran mira de renovar-se cada dia que comen\u00e7a, el vell s’atura a pensar que aquest pot ser l’\u00faltim dels seus dies i es deprimeix, perqu\u00e8 mentre el gran mira l’horitz\u00f3, on surt el sol i il.lumina les seves esperances, el vell sent que t\u00e9 cataractes que miren les ombres de l’ahir.
En resum, el gran pot tenir la mateixa edat cronol\u00f2gica que el vell; les seves difer\u00e8ncies estan en el seu esperit o en el seu cor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"