![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.elpeaton.com\/photos\/0208.jpg?resize=253%2C190\")
<\/p>\n <\/p>\n
Cal que expliqui per alguns amics no catalans que s\u00e9 que em llegeixen des de molt lluny i que no saben gaires coses de la realitat catalana que el pa amb oli \u00e9s una menja ben humil. Per\u00f2, a la vegada \u00e9s simb\u00f2lica. \u00c9s simb\u00f2lica o b\u00e9 s\u2019hi ha tornat gr\u00e0cies a la popular can\u00e7\u00f3:<\/p>\n
Volem pa amb oli, pa amb oli volem. o amb la variant:<\/strong><\/p>\n ens el prendrem.<\/em><\/p>\n Dit en altres paraules: el menjar, o te\u2019l donen o b\u00e9 te\u2019l prens. Tots tenim dret a menjar, encara que sigui un humil \u201cpa amb oli\u201d. Per\u00f2 tamb\u00e9 tots tenim dret a escollir el que volem menjar i a que no ens prenguin el poc o molt que \u00e9s nostre i que ens hem guanyat amb les nostre pr\u00f2pies mans i amb el suor del nostre front.<\/p>\n <\/em><\/p>\n 1. Demanar pa amb oli \u00e9s no demanar res i demanar-ho tot. Podem comen\u00e7ar per demanar pa amb oli i acabar amb un gran dinar. Les utopies s\u2019aconsegueixen fent un primer pas.<\/strong><\/p>\n L\u2019acte dels \u201c10.000 a Brusel\u00b7les per l\u2019autodeterminaci\u00f3 Els de la plataforma \u201c10.000 a Brusel\u00b7les per l’ autodetermi9naci\u00f3\u201d ens ho recorden: 2. Per qu\u00e8 ho demanem ara? Cal que expliqui per alguns amics no catalans que s\u00e9 que em llegeixen des de molt lluny i que no saben gaires coses de la realitat catalana que el pa amb oli \u00e9s una menja ben humil. Per\u00f2, a la vegada \u00e9s simb\u00f2lica. \u00c9s simb\u00f2lica o b\u00e9 s\u2019hi ha tornat gr\u00e0cies a la popular can\u00e7\u00f3: […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,172],"tags":[31842],"class_list":["post-248","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-politica","tag-autodeterminacio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-40","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/248","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=248"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/248\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=248"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=248"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=248"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens en donen, si no ens en donen
no callarem…<\/em><\/p>\n
de la naci\u00f3 catalana \u201c \u00e9s quelcom similar: \u00c9s demanar-ho tot. Alguns diuen que per no aconseguir res. Ja ho veurem. Tot \u00e9s comen\u00e7ar. A vegades, quan es comen\u00e7a un cam\u00ed ning\u00fa sap on ens portar\u00e0. Tot dep\u00e8n de les ganes, dels mitjans i de l\u2019esfor\u00e7 que hi posem i tamb\u00e9, no cal dir-ho de la paci\u00e8ncia i la perspectiva hist\u00f2rica que tinguem. Totes les coses grans van comen\u00e7ar essent petites.<\/p>\n
La naci\u00f3 catalana \u00e9s una naci\u00f3 sense estat propi amb m\u00e9s de mil anys d\u2019hist\u00f2ria, actualment t\u00e9 la majoria del seu territori dins de l\u2019Estat Espanyol, compta amb 13 milions d’habitants oficials, amb un llengua pr\u00f2pia que compta amb una important i extensa literatura, amb una economia basada en els serveis i industrial i un PIB de 482
miliards (milers de milions) de d\u00f2lars (que representa el 30,5% del PIB espanyol i un PIBpc de m\u00e9s de 37.000 d\u00f2lars).
Hist\u00f2ricament, la naci\u00f3 catalana fou una gran potencia dins d\u2019Europa, arribant en el segle XIV a ser la naci\u00f3 m\u00e9s poderosa del Mar Mediterrani. Per\u00f2 al principi del segle XVIII, va perdre la independ\u00e8ncia en una guerra contra una alian\u00e7a entre els espanyols i francesos.
Des de fa 300 anys els catalans han intentat sempre reconquerir la seva llibertat i malgrat guerres, persecucions pol\u00edtiques i els darrers 40 anys de dictadura feixista, que ha estat sotm\u00e8s la seva llengua i cultura, la identitat catalana segueix ferma i
plena de for\u00e7a per demanar poder ser reconeguda com un estat propi dins d\u2019Europa.
La societat civil catalana, des de totes les seves institucions culturals, esportives i c\u00edviques, est\u00e0 duent a terme moltes iniciatives per reivindicar el nostre dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 com a poble europeu. <\/p>\n
<\/strong>Ara que vivim en un m\u00f3n cada cop m\u00e9s globalitzat, Catalunya, i per extensi\u00f3 el conjunt dels Pa\u00efsos Catalans, travessa una cru\u00eflla
hist\u00f2rica dif\u00edcil i confusa. El manteniment de la submissi\u00f3 durant tres-cents anys de la nostra naci\u00f3 per part de l\u2019estat espanyol constitueix la llosa m\u00e9s gran per al nostre desenvolupament i, encara m\u00e9s, posa en perill la nostra superviv\u00e8ncia com a naci\u00f3 dins d\u2019una Europa on nom\u00e9s es reconeixen els estats.
Ha arribat l\u2019hora. El cul-de-sac a qu\u00e8 ens han portat les recents reformes estatut\u00e0ries com la de l\u2019Estatut de Miravet, aprovat el 2006, despr\u00e9s d\u2019una forta retallada (i actualment a les mans del
Tribunal Constitucional espanyol, que pret\u00e9n limitar-ne encara m\u00e9s les compet\u00e8ncies), hauria de fer reflexionar molt seriosament el conjunt de la classe pol\u00edtica i de la societat civil del nostre pa\u00eds que vol un futur millor. Ha arribat el moment que els catalans i les catalanes decidim el nostre futur, \u00e9s l\u2019hora d\u2019esdevenir sobirans com
a naci\u00f3 plenament reconeguda en el context internacional per desplegar totes les nostres capacitats col\u00b7lectives.
Els darrers anys la pol\u00edtica, tant catalana, com espanyola i europea, ens ha ensenyat que no hi ha cap m\u00e9s alternativa, per poder ser catalans amb els mateixos drets i deures que altres pobles d\u2019Europa, que disposar d\u2019un estat propi. Per aix\u00f2 cal que anem a Brussel\u00b7les a demostrar la nostra voluntat de ser un estat membre de
la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\nEtiquetes de Technorati: Autodeterminació<\/a>,Catalunya<\/a>,Política<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"