El cotxe pujava carretera amunt, esbufegant una mica. La pendent cada cop era m\u00e9s forta. Era divendres i la parelleta es disposava a passar un cap de setmana intens. El primer cap de setmana que estarien sols.<\/p>\n
I el sol llu\u00efa espl\u00e8ndid en aquella tarda d\u2019hivern. Dins del cotxe hi havia una calentoreta agradable i a fora un fred intens. Al fons del paisatge les muntanyes llu\u00efen una neu blanca, nova i impecable. Tot plegat era com veure una pel l\u00edcula ianqui, amb aquells paisatges de somni on la parelleta s’escapa per viure la seva hist\u00f2ria d’amor. <\/p>\n
Ell tindria uns 26 anys i ella uns 22. Es notava que estaven enamorats. De tant en tant paraven i es feien fotos que m\u00e9s tard pujarien a facebook, com fan tots els nois ara. Vaig sentir una mica d’enveja al veure’ls. <\/p>\n
Van arribar a la casa de la muntanya que un amic els havia deixat. Van descarregar les bosses del cotxe i van entrar. Estava freda, molt freda. La primera cosa que van fer va ser encendre la xemeneia i fer un bon foc. S\u2019assegueren all\u00e0 davant, en una estora que hi havia i es van acariciar i besar una bona estona. Eren feli\u00e7os.<\/p>\n
Ell em va semblar mig ruquet, per les coses que deia i feia. Era evident que ho feia per impressionar la seva xicota. Ella havia preparat uns entrepans i se\u2019ls van menjar all\u00e0 mateix, davant l\u2019escalfor del foc. Tenia una ampolla de vi negre sense obrir, una mica de fruita i un petit reproductor de m\u00fasica que van posar en marxa amb una melodia suau. Era el preludi d’un cap de setmana molt rom\u00e0ntic.<\/p>\n
Entre una cosa i una altra ja s\u2019havia fet fosc. Van preparar els llits i van penjar la poca roba que duien a l\u2019armari entre besades, car\u00edcies i paraules tendres. Ben agafadets van tornar davant la llar de foc i es van anar treien la roba. Amb passi\u00f3 van fer l\u2019amor i semblava que eren al cel. La primera vegada que podien estar un cap de setmana sols i en un lloc tan bonic. Gaudien del moment, del lloc i gaudien l\u2019un de l\u2019altre.
Despr\u00e9s tot va passar molt r\u00e0pid. De cop i volta van sentit un cop sec i fort. Com si alguna cosa hagu\u00e9s caigut a terra. Es van mirar l\u2019un a l\u2019altre una mica espantats. Sense ni poder reaccionar, una figura blanca i borrosa s\u2019havia palplantat davant seu. Imm\u00f2bil. Silenciosa. Immensa. Es van agafar fort l\u2019un amb l\u2019altre i es van entaforar en un rac\u00f3 de la sala, molt espantats i esperant qu\u00e8 podia succeir a continuaci\u00f3. La figura no es movia. No feia cap reacci\u00f3. No sabien qu\u00e8 podia voler ni qu\u00e8 podia fer. Van voler cridar per\u00f2 la veu no els sortia de la gola i els paralitzava el cos i el cervell.<\/p>\n
Era cert, doncs, que els fantasmes existien. Perqu\u00e8 all\u00f2 no era res m\u00e9s que un fantasma, exactament tal com sortien a les pel.l\u00edcules. De mica en mica van anar reaccionant i a ell se li va oc\u00f3rrer treure el m\u00f2bil de la butxaca i comen\u00e7ar a fer-li fotos, com un acte reflex de defensa. Pensava que si feia alguna cosa potser marxaria, o ves a saber qu\u00e8! Tamb\u00e9 va pensar en telefonar alg\u00fa, per\u00f2 no va tenir temps perqu\u00e8 all\u00f2 es va comen\u00e7ar a moure i a acostar-se\u2019ls-hi.<\/p>\n
El tenien a un metre i van poder observar que entre la boirina blanca s\u2019hi distingia un esquelet hum\u00e0. Podien comptar totes les costelles i els ossos de les mans i de les cames eren ben evidents. De petits havien vist mil vegades l\u2019escena, amb la corresponent musiqueta aterradora i que ajudava a posar els p\u00e8ls de punta. Era un fantasma de llibre. Tal qual l\u2019havien vist en els contes infantils que havien llegit una i altra vegada. Mil vegades havien llegit que els fantasmes apareixien als grans castells i en cases abandonades, llunyanes i solit\u00e0ries. Per\u00f2 mai van creure que fossin certes aquelles hist\u00f2ries i a mida que es van fer m\u00e9s gran van suposar que eren contes per espantar nens o omplir p\u00e0gines de llibres de por.<\/p>\n
Al fantasma va semblar haver-li molestat la filmaci\u00f3, perqu\u00e8 als pocs segons va desapar\u00e8ixer. Tots dos van quedar at\u00f2nits i emocionats. L’hav\u00edem vist i era veritat. Ell noi, a m\u00e9s a m\u00e9s, en tenia una prova irrefutable. <\/p>\n
Corrents i de pressa van fer les bosses, van pujar al cotxe i se\u2019n van entornar silenciosos cap a casa, encara no ben refets de l\u2019ensurt. La noia va demanar el m\u00f2bil al seu xicot per tal de poder veure les fotos del fantasma. Anirien corrent a ensenyar-les a algun periodista i potser incl\u00fas en podrien fer un llibre que es pogu\u00e9s vendre b\u00e9.<\/p>\n
Per\u00f2 aquella parelleta mai va arribar a casa seva. El seu cotxe mai es va trobar enlloc. Van estar buscant-los per tot arreu i res. Van desapar\u00e8ixer per sempre m\u00e9s sense deixar rastre.<\/p>\n
A partir d\u2019ara espero que ning\u00fa m\u00e9s torni a molestar-me. Vaig agafar-los el m\u00f2bil, vaig asseure\u2019m davant el port\u00e0til i vaig enviar aquesta hist\u00f2ria (exactament tal com la llegiu) a l\u2019 AVUI. <\/p>\n
Sapigueu tots que els fantasmes existeixen i que no conv\u00e9 ficar-se amb amb ells ni molestar-los massa. Quedeu tots avisats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El cotxe pujava carretera amunt, esbufegant una mica. La pendent cada cop era m\u00e9s forta. Era divendres i la parelleta es disposava a passar un cap de setmana intens. El primer cap de setmana que estarien sols. I el sol llu\u00efa espl\u00e8ndid en aquella tarda d\u2019hivern. Dins del cotxe hi havia una calentoreta agradable i […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[440],"tags":[31840],"class_list":["post-2300","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","tag-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-B6","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2300","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2300"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2300\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2300"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2300"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}