{"id":2290,"date":"2011-01-24T19:32:18","date_gmt":"2011-01-24T18:32:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2290"},"modified":"2011-01-24T19:32:18","modified_gmt":"2011-01-24T18:32:18","slug":"quan-un-a-du-salbira","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/01\/24\/quan-un-a-du-salbira\/","title":{"rendered":"Quan un A-DÉU s’albira…"},"content":{"rendered":"

Aquests dies s\u2019ha estrenat la pel\u00b7l\u00edcula \u201cHomes i d\u00e9us\u201d<\/strong> del director Xavier Beauvois<\/strong>, premiada a Cannes. \u00c9s la hist\u00f2ria  de la petita comunitat de monjos contemplatius (cistercencs) del monestir de Tibhirine (Alg\u00e8ria). Aquesta comunitat va patir, com tants altres religiosos, periodistes , estrangers i bona gent del poble algeri\u00e0, la viol\u00e8ncia que va regnar a principi dels anys noranta en aquell pa\u00eds. Set monjos d’aquesta comunitat van ser assassinats el maig de 1996.<\/p>\n

Gr\u00e0cies al testimoni escrit que van deixar podem con\u00e8ixer el que va ser la seva vida i el cam\u00ed que van rec\u00f3rrer en els seus tres \u00faltims anys. Van optar per romandre a Alg\u00e8ria, al costat dels seus ve\u00efns musulmans, tot i saber el perill que representava per a les seves vides. No va ser f\u00e0cil, per\u00f2 s\u00ed que van ser coherents amb la seva vocaci\u00f3 mon\u00e0stica en terres de l’Islam.<\/p>\n

Van ser testimonis vius de l’amor de D\u00e9u cap a l’\u00e9sser hum\u00e0, m\u00e9s enll\u00e0 de cultures, races, religions, vocacions, etc. Per que "… quan un A-D\u00e9u s’albira …" (com diu Christian de Cherg\u00e9-prior de la comunitat de Tibhirine en el seu testimoni escrit m\u00e9s d’un any abans de morir i que \u00e9s realment el testament espiritual d’aquella comunitat) les fronteres es dilueixen. 
(Extret d\u2019Eclesalia Informativo)<\/p>\n

 <\/p>\n

"Quan un A-D\u00e9u s’albira …<\/em><\/strong><\/p>\n

Si em pass\u00e9s un dia -i aquest dia podria ser avui- que fos v\u00edctima del terrorisme que sembla voler abastar en aquest moment a tots els estrangers que viuen a Alg\u00e8ria, jo voldria que la meva comunitat, la meva Esgl\u00e9sia, la meva fam\u00edlia, recordin que la meva vida estava LLIURADA a D\u00e9u i aquest pa\u00eds. <\/em><\/p>\n

Que ells acceptin que l’\u00danic Mestre de tota vida no podria romandre ali\u00e8 a aquesta partida brutal. Que resin per mi. Com podria jo ser trobat digne de tal ofrena? Que s\u00e0piguen associar aquesta mort a tantes altres tan violentes i abandonades a la indifer\u00e8ncia de l’anonimat.<\/em><\/p>\n

La meva vida no t\u00e9 m\u00e9s valor que una altra vida. Tampoc no en t\u00e9 menys. En tot cas, no t\u00e9 la innoc\u00e8ncia de la inf\u00e0ncia.
He viscut prou com per saber-me c\u00f2mplice del mal que sembla, malauradament, prevaler al m\u00f3n, incl\u00fas del que em podria tocar cegament. <\/em><\/p>\n

Voldria, arribat el moment, tenir aquest instant de lucidesa
que em permeti demanar el perd\u00f3 de D\u00e9u i el dels meus germans els homes, i perdonar, alhora, de tot cor, a qui m’hagu\u00e9s ferit.<\/em><\/p>\n

Jo no podria desitjar una mort semblant. Em sembla important proclamar-ho. En efecte, no veig com podria alegrar-me que aquest poble al que jo estimo sigui acusat, sense distinci\u00f3, del meu assassinat. Seria pagar molt car el que es dir\u00e0, potser, la "gr\u00e0cia del martiri" deure-la a un algeri\u00e0, qualsevol qui sigui, sobretot si ell diu actuar en fidelitat al que ell creu ser l’Islam.<\/em><\/p>\n

Conec el menyspreu amb qu\u00e8 s’ha pogut envoltar als algerians presos globalment. Conec tamb\u00e9 les caricatures de l’Islam fomentades per un cert islamisme. \u00c9s massa f\u00e0cil creure’s amb la consci\u00e8ncia tranquil\u00b7la identificant aquest cam\u00ed religi\u00f3s amb els integrismes dels seus extremistes. Alg\u00e8ria i l’Islam, per a mi s\u00f3n una altra cosa, \u00e9s un cos i una \u00e0nima.
Ho he proclamat a bastament, crec, coneixent b\u00e9 tot el que d’ells he rebut, trobant molt sovint en ells el fil conductor de l’Evangeli que vaig aprendre sobre els genolls de la meva mare, la meva primer\u00edssima Esgl\u00e9sia, precisament a Alg\u00e8ria i, ja des de llavors, en el respecte dels creients musulmans.<\/em><\/p>\n

La meva mort, evidentment, semblar\u00e0 donar la ra\u00f3 als que m’han tractat, a la lleugera, d’ingenu o d’idealista:
"\u00a1Que digui ara el que pensa de tot aix\u00f2!"
Per\u00f2 aquests han de saber que per fi ser\u00e0 alliberada la meva m\u00e9s punyent curiositat. Llavors podr\u00e9, si D\u00e9u ho vol, enfonsar la meva mirada en la del Pare per contemplar amb Ell  els seus fills de l’Islam tal com Ell els veu, enterament il.luminats per la gl\u00f2ria de Crist, fruits de La Passi\u00f3, inundats pel Do de l’Esperit, el goig secret ser\u00e0 sempre, el d’establir la comuni\u00f3 i restablir la semblan\u00e7a, jugant amb les difer\u00e8ncies.<\/em><\/p>\n

Per aquesta vida perduda, totalment meva i totalment d’ells,
dono gr\u00e0cies a D\u00e9u que sembla haver volgut enterament per a aquest GOIG, contra i malgrat tot. <\/em><\/p>\n

En aquest GR\u00c0CIES en qu\u00e8 est\u00e0 tot dit, d’ara en endavant, sobre la meva vida, jo us incloc, per descomptat, amics d’ahir i d’avui, i a vosaltres, amics d’aqu\u00ed, al costat de la meva mare i el meu pare, els meus germans i germanes i  tots els seus familiars, \u00a1Al c\u00e8ntuple concedit, com va ser prom\u00e8s! <\/em><\/p>\n

I a tu tamb\u00e9, amic de l’\u00faltim instant, que no haur\u00e0s sabut el que feies. S\u00ed, per a tu tamb\u00e9 vull aquest GR\u00c0CIES, i aquest "A-D\u00c9U" en el rostre del qual et veig. I que ens sigui concedit retrobar-nos com lladres feli\u00e7os al parad\u00eds, si aix\u00ed ho vol D\u00e9u, Pare nostre, teu i meu.<\/em><\/p>\n

\u00a1AMEN! INSHALLAH!
Alger, 1 desembre 1993
Tibhirine, 1 gener 1994
Christian. +<\/em><\/p>\n

\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquests dies s\u2019ha estrenat la pel\u00b7l\u00edcula \u201cHomes i d\u00e9us\u201d del director Xavier Beauvois, premiada a Cannes. \u00c9s la hist\u00f2ria  de la petita comunitat de monjos contemplatius (cistercencs) del monestir de Tibhirine (Alg\u00e8ria). Aquesta comunitat va patir, com tants altres religiosos, periodistes , estrangers i bona gent del poble algeri\u00e0, la viol\u00e8ncia que va regnar a […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2536,77,5461,666,753],"tags":[31899,31820,31947,31854,31858],"class_list":["post-2290","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cristianisme","category-esglesia","category-espiritualitat","category-religio","category-violencia","tag-cristianisme","tag-esglesia","tag-espiritualitat","tag-religio","tag-violencia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-AW","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2290","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2290"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2290\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}