{"id":2219,"date":"2011-01-16T12:07:35","date_gmt":"2011-01-16T11:07:35","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2219"},"modified":"2011-01-16T12:07:35","modified_gmt":"2011-01-16T11:07:35","slug":"no-hi-ha-pitjor-cec-que-aquell-que-no-hi-vol-veure-2-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/01\/16\/no-hi-ha-pitjor-cec-que-aquell-que-no-hi-vol-veure-2-2\/","title":{"rendered":"No hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure (2)"},"content":{"rendered":"<ul>\n<li><strong>24\u20195 milions \u20ac<\/strong> <strong>destinen a Rodalies els Pressupostos de l\u2019Estat per al 2009, ajornant fins l\u2019any 2092 el compliment del Pla de Rodalies de la Generalitat i l\u2019Ajuntament de Barcelona.<\/strong>71.9 milions \u20ac\u00a0 per a infraestructures a tot Catalunya \u00e9s la quantitat prevista, ajornant fins l\u2018any 2026 el compliment pel Ministeri de Foment de les inversions acordades amb la Conselleria l\u2019any 2006, que havien d\u2019acabar-se l\u2019any 2012.<\/li>\n<li><strong>85%<\/strong> <strong>de l\u2019obra p\u00fablica a Catalunya pressupostada per l\u2019Estat l\u2019any 2007 no s\u2019ha fet.<\/strong>L&#8217;agost de 2008 Adif nom\u00e9s ha executat 139 milions\u20ac dels 914 milions\u20ac assignats.<\/li>\n<li><strong>40% menys<\/strong> <strong>rep Catalunya d&#8217;obra p\u00fablica estatal el 2003-2007.<\/strong>L&#8217;Estat ha licitat obra p\u00fablica per valor del 2% del PIB fora de Catalunya, i 1&#8217;2% del PIB a Catalunya.<\/li>\n<li><strong>100 %<\/strong> <strong>de temps addicional \u00e9s el que triga el tren entre Barcelona i l&#8217;aeroport el 2007 comparat amb el 1982.<\/strong>En 1982 hi havia un comboi directe cada 20 minuts que arribava en 10 minuts a l&#8217;aeroport. En 2007, en surt un cada 30 minuts i en tarda 20.<\/li>\n<li><strong>9%<\/strong> <strong>es queda Catalunya en 2007 de la recaptaci\u00f3 catalana per a fins socials.<\/strong>91% de la recaptaci\u00f3 a Catalunya per a institucions socials se la queda Espanya: 127 milions \u20ac dels 140 m. ingressats. Els catalans no en reben res dels diners recaptats fora de Catalunya, i nom\u00e9s un 9% del que paguen ells.<\/li>\n<li><strong>9,76%<\/strong> <strong>de d\u00e8ficit fiscal \u00e9s el m\u00e9s elevat de les regions europees, especialment si el compares amb altres regions<\/strong>Aquit\u00e0nia (+2\u201931%), Migdia-Pir. (+5\u201951%), Proven\u00e7a (+1\u201934%), Abru\u00e7os (+13\u201965), \u00dambria (+1\u201908%), Su\u00e8cia Oc. (-1\u201922%), Su\u00e8cia sud (+0\u201973%), Yorkshire (+0\u201944%), Midlands E. (-0\u201946%), South West (+0\u201929%), Esc\u00f2cia (+5\u201949%), Ren\u00e0nia-Pal. (-2\u201992%), Niedersachsen (-1\u201913%), Lisboa-Tejo (-1\u201995%). Conclou Castells: \u201cEns trobem, doncs, que com a regions europees reben un tracte diferent. Regions europees del mateix nivell de renda tenen uns saldos fiscals diferents amb el sector p\u00fablic central, depenent que estiguin situades en pa\u00efsos rics o en pa\u00efsos pobres. Com m\u00e9s ric sigui el pa\u00eds, m\u00e9s favorable ser\u00e0 el tracte, perqu\u00e8 m\u00e9s pobra ser\u00e0 aquesta regi\u00f3 en termes de pa\u00eds.\u201d<\/li>\n<li><strong>3,2 milers<\/strong> <strong>de milions de pessetes \u00e9s la difer\u00e8ncia de la recaptaci\u00f3 a la prov\u00edncia de Barcelona entre 1951 i 1956<\/strong>Trias Fargas, el 1960, revela que la recaptaci\u00f3 de l\u00b4Estat a la prov\u00edncia de Barcelona passa de 2\u00b44 milers de milions de pessetes el 1951 a 5\u00b45 milers de milions el 1956, i la despesa p\u00fablica en el mateix per\u00edode passa de 0\u00b47 a 1\u00b41 milers de milions.<\/li>\n<li><strong>147<\/strong> <strong>milions aportava Barcelona a l&#8217;Estat i en rebia a canvi 16 el 1900, mentre que Madrid n&#8217;aportava 112 i en rebia 166<\/strong>Graell en els pressupostos de 1900: Madrid paga a l\u00b4Estat 112 milions i rep en despesa p\u00fablica 166 milions, Barcelona aporta 147 milions i en rep 16.<\/li>\n<li><strong>0\u20ac <\/strong> <strong>per al catal\u00e0, 90 milions \u20ac per l&#8217;espanyol. El govern espanyol destina el 2008 90 milions d&#8217;\u20ac per l&#8217;Instituto Cervantes.<\/strong>0 \u20ac destina el govern espanyol el 2008 per promoure la llengua i cultura catalanes a l&#8217;exterior, quan segons la seva Constituci\u00f3 (art.3) s\u00f3n &#8220;objeto de especial respeto y protecci\u00f3n&#8221;.<\/li>\n<li><strong>2.622 \u20ac<\/strong> <strong>li va costar Espanya a cada catal\u00e0 el 2005<\/strong>.Cada catal\u00e0 va pagar a Espanya 2.622\u20ac m\u00e9s del que va rebre en despesa p\u00fablica estatal. \u00c9s la quantitat m\u00e9s alta en deu anys: 1995-1.355\u20ac, 1996-1.340\u20ac, 1997-1.494\u20ac, 1998-1.593\u20ac, 1999-1.771\u20ac, 2000-1.451\u20ac, 2001-1.840\u20ac, 2002-1.775\u20ac, 2003-2.178\u20ac, 2004-2.270\u20ac, 2005-2.622\u20ac.<\/li>\n<li><strong>18.595 milions \u20ac,<\/strong> <strong>10&#8217;2% del PIB, d\u00e8ficit fiscal catal\u00e0 el 2005.<\/strong>\u00c9s la xifra m\u00e9s alta en deu anys: 1995 -6&#8217;8%, 1996 -6&#8217;5%, 1997 -7%, 1998 -7&#8217;2%, 1999 -7&#8217;7%, 2000 7&#8217;2%, 2001 -7&#8217;6%, 2002 -7&#8217;4%, 2003 -9&#8217;1%, 2004 -9%.<\/li>\n<li><strong>3&#8217;4 punts menys<\/strong> <strong>de dip\u00f2sits bancaris t\u00e9 Catalunya de 1987 a 2007. Madrid, 11 punts m\u00e9s.<\/strong>Catalunya comptava amb el 19&#8217;3% dels dip\u00f2sits bancaris de l&#8217;Estat l&#8217;any 1987, i baixa al 15&#8217;9% el 2007. Madrid tenia el 18&#8217;7% el 1987, i puja al 29&#8217;7% el 2007.<\/li>\n<li><strong>29<\/strong> <strong>Lleis i Decrets contra Catalunya, en any i mig.<\/strong>Des del gener del 2007 fins a maig de 2008, l&#8217;Estat ha legislat contra les compet\u00e8ncies establertes en el nou Estatut.<\/li>\n<li><strong>104&#8217;6%<\/strong> <strong>de la mitjana estatal el 2006 t\u00e9 Catalunya en riquesa per c\u00e0pita per paritat de poder adquisitiu.<\/strong>La renda per c\u00e0pita dels catalans \u00e9s el 116% de la mitjana estatal, per\u00f2 despr\u00e9s de la &#8216;solidaritat&#8217; baixa al 104&#8217;6% el 2006. Les fam\u00edlies catalanes transfereixen fons i tenen menys poder de compra que les de les regions espanyoles receptores: de la posici\u00f3 4\u00aa abans de la &#8216;solidaritat&#8217; cau a la 9\u00aa despr\u00e9s, per sota Madrid, Pa\u00eds Basc, Navarra, Arag\u00f3, Castella-Lle\u00f3, Cant\u00e0bria, Rioja i Melilla.<\/li>\n<li><strong>9\u00aa\u00a0 entre les CCAA per poder adquisitiu en 2006.<\/strong>Catalunya cau per sota Melilla, mentre que en renda per c\u00e0pita \u00e9s la 4\u00aa. \u00c9s l&#8217;efecte dels subsidis, impostos i despesa de l&#8217;Estat, i el major nivell de preus de Catalunya, que transfereix riquesa a regions espanyoles que la superen.<\/li>\n<li><strong>32.219<\/strong> <strong>milions\u20ac \u00e9s el pressupost de la Generalitat pel 2007.<\/strong>Despr\u00e9s de 30 anys d&#8217;autonomia, i per a 7&#8217;5 milions d&#8217;habitants, la Generalitat t\u00e9 la meitat per habitant que Esc\u00f2cia, que en nom\u00e9s 8 anys d&#8217;autonomia ja t\u00e9 un pressupost de 46.200 milions \u20ac.<\/li>\n<li><strong>36&#8217;5%<\/strong> <strong>voten s\u00ed a la independ\u00e8ncia, 22% voten no (UOC 2008)<\/strong>Nascuts als PPCC (S\u00ed 43&#8217;6%, No 19&#8217;7%), nascuts a la resta de l&#8217;Estat (S\u00ed 20&#8217;6%, No 25%), barcelonins (S\u00ed 36&#8217;6%, No 25%). Per electorats, ERC (S\u00ed 84%, No 3%), CiU (S\u00ed 52%, No 15%), IC-Verds (S\u00ed 32%, No 22%), PSC-PSOE (S\u00ed 25%, No 28%), PP (S\u00ed 11%, No 70%).<\/li>\n<li><strong>6 posicions<\/strong> <strong>ha perdut Catalunya en competitivitat IMD en tres anys, baixant de la 28 a la 34 entre 2003 i 2006.<\/strong><\/li>\n<li><strong>73&#8217;3%<\/strong> <strong>\u00e9s la mitjana d&#8217;execuci\u00f3 de les obres p\u00fabliques de l&#8217;Estat pressupostades a Catalunya en 2001-2005.<\/strong>\u00c9s com si cada tres anys en vingu\u00e9s un en qu\u00e8 no s&#8217;invert\u00eds res a Catalunya. Joan Rossell, President de Foment del Treball Nacional.<\/li>\n<li><strong>14&#8217;9%<\/strong> <strong>\u00e9s la inversi\u00f3 en infraestructures pressupostada per l&#8217;Estat a Catalunya el 2007.<\/strong>L&#8217;Estatut de Catalunya obliga a invertir el 18&#8217;85%.<\/li>\n<li><strong>2&#8217;4%<\/strong> <strong>\u00e9s la inversi\u00f3 prevista per REE a Catalunya entre el 2008 i el 2011.<\/strong>Catalunya consumeix el 19% de l&#8217;electricitat, i ha rebut en inversions d&#8217;infraestructures el\u00e8ctriques el 4&#8217;9% el 2002, el 3&#8217;8% el 2003, el 6&#8217;7% el 2004, el 14&#8217;1% el 2005, el 6&#8217;5% el 2006.<\/li>\n<li><strong>30%<\/strong> <strong>m\u00e9s de freq\u00fc\u00e8ncies en rodalies Madrid-Alcal\u00e1 que en Barcelona-Matar\u00f3.<\/strong>\u00c9s la mateixa dist\u00e0ncia, per\u00f2 el preu del bitllet Bcn-Matar\u00f3 \u00e9s un 40% m\u00e9s car que el Mad-Alcal\u00e1.<\/li>\n<li><strong>1 punt<\/strong> <strong>perd Catalunya entre 1995 i 2005, baixant del 19&#8217;5% del PIB al 18&#8217;5%.<\/strong>Madrid guanya un punt, passa del 16&#8217;5% al 17&#8217;5%.<\/li>\n<li><strong>12&#8217;7<\/strong> <strong>milions \u20ac en mesures mediambientals per l&#8217;aeroport de Barcelona, 300 milions per a Barajas.<\/strong>AENA ha pagat l&#8217;a\u00efllament ac\u00fastic de 13.600 habitatges en 12 municipis al voltant de Barajas, per\u00f2\u00a0 no n&#8217;ha pagat cap al voltant de l&#8217;aeroport del Prat<\/li>\n<li><strong>7%<\/strong> <strong>de les inversions en infraestructures el\u00e8ctriques s&#8217;han fet per l&#8217;Estat a Catalunya el 2006.<\/strong>De 510 milions \u20ac d&#8217;inversions de REE, Catalunya n&#8217;ha rebut 35-40, mentre genera el 16&#8217;16% de l&#8217;electricitat i en consumeix el 17&#8217;9%.<\/li>\n<li><strong>100%<\/strong> <strong>m\u00e9s, el doble, ha invertit entre 2001 i 2006 l&#8217;Estat a rodalies de Madrid que a Barcelona.<\/strong><\/li>\n<li><strong>39%<\/strong> <strong>de les obres pressupostades pel Ministeri de Foment a Catalunya no es fan.<\/strong>Un altre 19% de les obres s&#8217;executen en un percentatge inferior a la meitat de la quantitat pressupostada.<\/li>\n<li><strong>26%<\/strong> <strong>dels llocs de treball catalans s\u00f3n de titulaci\u00f3 superior el 2006, baixant del 26&#8217;6% del 2005, i fent-se superar per Espanya.<\/strong>El 35&#8217;1% dels llocs de treball de Madrid s\u00f3n de titulaci\u00f3 superior el 2006, universit\u00e0ria o FP de 3r grau. Catalunya perd, del 2005 al 2006, el 5% d&#8217;aquests llocs de treball, 13.200, mentre Madrid guanya 46.490 i Espanya 201.050.<\/li>\n<li><strong>18&#8217;2%<\/strong> <strong>de les empreses que facturen m\u00e9s de 20 milions \u20ac s\u00f3n catalanes.<\/strong>47&#8217;8% d&#8217;aquestes empreses s\u00f3n de Madrid.<\/li>\n<li><strong>20 KM<\/strong> <strong>d&#8217;autovies ha fet l&#8217;Estat a la prov\u00edncia de Barcelona en 1985-2005.<\/strong>A Madrid n&#8217;ha fet 600 km.<\/li>\n<li><strong>27%<\/strong> <strong>de les filials de multinacionals s\u00f3n a Catalunya, el 50% a Madrid el 2007.<\/strong><\/li>\n<li><strong>32<\/strong> <strong>de les 50 empreses m\u00e9s grans s\u00f3n a Madrid el 2007.<\/strong><\/li>\n<li><strong>0&#8217;90<\/strong> <strong>Km d&#8217;autovia gratu\u00efta cada 10.000 catalans, 2&#8217;35 km cada 10.000 espanyols el 2007.<\/strong>En autopistes de peatge, 0&#8217;92 km per 10.000 catalans, 0&#8217;59 km per 10.000 espanyols. S&#8217;inclouen les autovies i autopistes fetes tant per l&#8217;Estat com per les C.C.A.A.<\/li>\n<li><strong>0&#8217;53<\/strong> <strong>KM d&#8217;autovia gratu\u00efta de l&#8217;Estat per 10.000 catalans, 1&#8217;63 KM per 10.000 espanyols<\/strong>En autopistes de peatge de l&#8217;Estat, 0&#8217;64 KM per 10.000 catalans, 0&#8217;48 KM cada 10.000 espanyols. 2007.<\/li>\n<li><strong>11&#8217;98%<\/strong> <strong>s\u00f3n les inversions reals 1991-2006 a Catalunya del Ministeri de Foment.<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.084 \u20ac<\/strong> <strong>per catal\u00e0, 4.278 per madrileny<\/strong>va pressupostar el Ministeri de Foment entre 1997 i 2007.<\/li>\n<li><strong>4 punts<\/strong> <strong>perd el PIB catal\u00e0 per c\u00e0pita de 1995 a 2005.<\/strong>Baixa del 123% de la mitjana al 119%, prenent el conjunt de l&#8217;Estat com a 100.<\/li>\n<li><strong>5&#8217;9%<\/strong> <strong>de les autovies en construcci\u00f3 el 2008 per l&#8217;Estat es fan a Catalunya.<\/strong>El Ministeri de Foment construeix el 2008 1.321 KM d&#8217;autovia, dels quals 78 a Catalunya.<\/li>\n<li><strong>69%<\/strong> <strong>de les importacions catalanes s\u00f3n de fora de l&#8217;Estat el 2005.<\/strong>Catalunya importa el 2005 de la resta de l&#8217;Estat per valor de 30.570 milions d&#8217;euros, i de la resta del m\u00f3n per valor de 67.449 milions d&#8217;euros.<\/li>\n<li><strong>46%<\/strong> <strong>de les exportacions catalanes el 2005 van fora de l&#8217;Estat.<\/strong>Catalunya exporta a la resta de l&#8217;Estat per valor de 50.514 milions d&#8217;euros, i a la resta del m\u00f3n 42.361 milions d&#8217;euros. Els primers clients catalans s\u00f3n Fran\u00e7a, Pa\u00eds Valenci\u00e0, Arag\u00f3, Madrid, Alemanya.<\/li>\n<li><strong>12%<\/strong> <strong>de la despesa p\u00fablica entre 1986 i 2006 la rep Catalunya.<\/strong>Entre 1986 i 2006 els catalans s\u00f3n el 16% de la poblaci\u00f3, el 20% del PIB, paguen el 24% dels impostos, i reben el 12% de la despesa p\u00fablica<\/li>\n<li><strong>31%<\/strong> <strong>de la producci\u00f3 catalana s&#8217;exporta fora de l&#8217;Estat el 2005, pujant del 22% del 1995.<\/strong>Les exportacions a la resta de l&#8217;Estat s\u00f3n ara el 37% de la producci\u00f3 catalana, i en el cava el 20%.<\/li>\n<li><strong>23&#8217;1 %<\/strong> <strong>de les 5.000 empreses m\u00e9s grans de l&#8217;Estat t\u00e9 Catalunya el 2007, baixant del 24&#8217;6% del 2006.<\/strong>Madrid ha pujat del 28&#8217;8 al 30&#8217;7%. Si compten la facturaci\u00f3, la de les catalanes ha baixat del 18&#8217;2% al 17&#8217;9%, i les de Madrid pujat del 47&#8217;6% al 49&#8217;8%.<\/li>\n<li><strong>75 empreses<\/strong> <strong>de les 5.000 m\u00e9s grans de l&#8217;Estat ha perdut Catalunya de 2006 a 2007.<\/strong>Landscape, Colonial, Samsung, Braun, United Biscuits, Ono, &#8230;<\/li>\n<li><strong>3 posicions<\/strong> <strong>perdudes per Catalunya entre 2006 i 2007<\/strong>en l&#8217;\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 de l&#8217;ONU, baixant a la 18\u00aa. Espanya puja a la 13\u00aa, per primera vegada supera Catalunya, que ha baixat entre el 2000 i el 2007 de la 14\u00aa a la 18\u00aa, mentre Espanya ha pujat de la 21\u00aa a la 13\u00aa.<\/li>\n<li><strong>12\u00aa<\/strong> <strong>en creixement \u00e9s Catalunya entre les C.C.A.A. entre 2006 i 2008<\/strong><\/li>\n<li><strong>6,5%<\/strong> <strong>\u00e9s el percentatge d&#8217;inversi\u00f3 europea sobre el total espanyol que rep Catalunya entre 1986 i 1993<\/strong>L\u00b4Estat espanyol, segons Ribas, rep entre el 1986 i el 1993 una aportaci\u00f3 positiva europea de 3\u00b46 bilions de pessetes, de la qual nom\u00e9s el 6\u00b45% li correspon a Catalunya.<\/li>\n<li><strong>10-11%<\/strong> <strong>de la producci\u00f3 catalana equival al seu d\u00e8ficit fiscal amb l&#8217;Estat espanyol<\/strong>El 1995 Colldeforns, per a l\u00b4Institut d\u00b4Estudis Auton\u00f2mics, calcula que el d\u00e8ficit fiscal equival al 10-11% de la producci\u00f3 catalana, o a 110.000 ptes. per habitant i any. Els espanyols tenen un super\u00e0vit fiscal de 47.000 ptes.\/habitant, \u201cper cada 100 pessetes que els residents a Catalunya van pagar al govern central, se\u00b4n van retornar, via despesa, 70; per als residents a la resta de Espanya, per cada 100 pessetes pagades se\u00b4n van retornar 115\u201d.<\/li>\n<li><strong>21%<\/strong> <strong>\u00e9s el percentatge d&#8217;impostos europeus que paga Catalunya, tot i rebre \u00fanicament el 8% de la despesa<\/strong>El 1991 Catalunya paga el 21% dels impostos europeus de l\u00b4Estat espanyol, i rep a canvi el 8% de la despesa europea, amb un d\u00e8ficit per habitant i any de 9.000 ptes. Catalunya, indica Verg\u00e9s, aporta en pessetes per habitant el 35% m\u00e9s que Espanya i rep el 50% menys. Espanya aporta, en milers de milions, 588, en rep 883, i t\u00e9 un saldo positiu de 295, que \u00e9s el 50% de la quantitat inicialment aportada. Catalunya aporta 123 milers de milions, en rep 69, i t\u00e9 un saldo negatiu de 54, que \u00e9s el 44% de l\u00b4aportaci\u00f3 inicial. Espanya rep per c\u00e0pita el doble que Catalunya (22.690 contra 11.438), amb el resultat de que cada espanyol rep d\u00b4Europa 7.573 ptes., i cada catal\u00e0 li d\u00f3na 8.970 ptes.<\/li>\n<li><strong>6%<\/strong> <strong>del PIB era el d\u00e8ficit fiscal a Catalunya a l&#8217;any 1994 segons Castells<\/strong>Castells calcula que l\u00b4any 1994 el d\u00e8ficit fiscal es situa entorn dels 740.000 milions de pessetes (entre 687.500 i 781.700), al voltant del 6% del PIB. Catalunya, amb una poblaci\u00f3 del 15\u00b456% i un PIB del 19\u00b405%, paga el 19\u00b429% del total de la recaptaci\u00f3 p\u00fablica, i rep el 13\u00b466% de la despesa. Si prenem la mitjana espanyola com a 100, cada catal\u00e0 paga 123\u00b495 i rep 87\u00b479, \u00e9s a dir, paga un 24% m\u00e9s que la mitjana, i en rep un 12% menys.<\/li>\n<li><strong>9,76%<\/strong> <strong>del PIB \u00e9s el d\u00e8ficit a Catalunya amb un 22% m\u00e9s en PIB que la mitjana espanyola, mentre que a la regi\u00f3 de Par\u00eds \u00e9s de 4,36% i 51% respectivament<\/strong>\u00c9s il.lustratiu comparar aquest d\u00e8ficit fiscal amb el d\u00b4altres territoris europeus, posant en relaci\u00f3 llur PIB per c\u00e0pita sobre la mitjana de l\u00b4Estat respectiu i llur respectiu d\u00e8ficit fiscal: Catalunya, que supera la mitjana espanyola de PIB en un 22%, t\u00e9 un 9\u00b476% de d\u00e8ficit; la regi\u00f3 de Par\u00eds supera la mitjana francesa de PIB en un 51% i t\u00e9 un d\u00e8ficit del 4\u00b436%; Baviera supera la mitjana alemanya en un 16% i el seu d\u00e8ficit \u00e9s del 3\u00b453%; Baden-W\u00fcrttemberg la supera en un 18%, amb un d\u00e8ficit del 4\u00b438%; el South East supera la mitjana brit\u00e0nica en un 17%, i t\u00e9 un d\u00e8ficit del 6\u00b436%; i la regi\u00f3 d\u00b4Estocolm supera la mitjana sueca en un 21%, d\u00e8ficit del 7\u00b453%.<\/li>\n<li><strong>13,87%<\/strong> <strong>\u00e9s la difer\u00e8ncia entre la renda generada a Catalunya i la renda disponible al final del proc\u00e9s distributiu<\/strong>La difer\u00e8ncia entre la renda generada a Catalunya i la renda disponible al final del proc\u00e9s redistributiu \u00e9s, segons L\u00f3pez i Casasnovas, el 8\u00b483% l\u00b4any 1973, el 10\u00b485% l\u00b4any 1980, i el 13\u00b487 l\u00b4any 1990. El percentatge de renda que Catalunya transfereix \u00e9s cada cop m\u00e9s alt.<\/li>\n<li><strong>34%<\/strong> <strong>\u00e9s el percentatge final sobre el pressupostos de la Generalitat de l&#8217;obra licitada per l&#8217;Estat<\/strong>Segons la Cambra de Comer\u00e7, de l\u2019obra compromesa en Pressupostos per a Catalunya per l\u2019any 2006, l\u2019Estat nom\u00e9s ha licitat el 34%.<em><\/em><\/li>\n<li><strong>51,2%<\/strong> <strong>s\u00f3n els recursos que ha destinat el Ministerio de Cultura a Madrid, mentre que a Catalunya \u00e9s el 2,8%<\/strong>Del 1993 al 1996 el Ministeri de Cultura ha destinat el 51\u20192% dels seus recursos a Madrid, i el 2\u20198% a Catalunya. A Madrid li corresponen cinc mil pessetes per habitant i any, a Catalunya dues-centes pessetes per habitant i any.<em><\/em><\/li>\n<li><strong>4<\/strong> <strong>punts per sota se situa la inversi\u00f3 p\u00fablica a Catalunya respecte la mitjana estatal.<\/strong>El percentatge de despesa p\u00fablica sobre el PIB s\u2019hi mou a Catalunya entre tres i quatres punts per sota de la mitjana estatal entre 1995 i 2005.<em><\/em><\/li>\n<li><strong>34<\/strong> <strong>milions \u20ac \u00e9s la subvenci\u00f3 rebuda a Madrid pel Consejo Superior de Deportes, mentre a Catalunya 7,5 milions<\/strong>El\u00a0<em>Consejo Superior de Deportes<\/em>, entre l\u2019any 2000 i el 2005, va subvencionar Madrid amb m\u00e9s de 34 milions \u20ac, i Catalunya amb 7\u20195 milions \u20ac.<\/li>\n<li><strong>20%<\/strong> <strong>inferior \u00e9s el que varen rebre els estudiants catalans en concepte de beques<\/strong>L\u2019any 2004 els alumnes catalans, que s\u00f3n el 15% del total, van rebre un 9% de les beques, i el seu import \u00e9s un 20% inferior al de la mitjana estatal.<\/li>\n<li><strong>416<\/strong> <strong>milions \u20ac \u00e9s la inversi\u00f3 en rodalies de Madrid, mentre que a Barcelona \u00e9s de 153 milions \u20ac<\/strong>La inversi\u00f3 ministerial en trens de rodalies entre 1995 i 2009 a Barcelona \u00e9s de 153 milions \u20ac, a Madrid de 416 milions \u20ac.<\/li>\n<li><strong>6.200<\/strong> <strong>milions \u20ac \u00e9s el que ha costat l&#8217;ampliaci\u00f3 de l&#8217;aeroport de Barajas que havia estat pressupostada en 1.033 milions d&#8217;euro<\/strong>L\u00b4ampliaci\u00f3 de l\u00b4aeroport de Barajas, pressupostada en 1.033 milions \u20ac l\u2019any 1999, ha costat 6.200 milions \u20ac. AENA ha invertit a Barajas, entre 1992 i 2004, un 57\u20198% de la seva inversi\u00f3 total, quan el volum de tr\u00e0nsit de Barajas \u00e9s el 22\u20192%.<\/li>\n<li><strong>316 \u20ac<\/strong> <strong>per catal\u00e0, 894 per madrileny el 2004<\/strong>L\u00b4any 2004, l\u00b4any de la construcci\u00f3 de l\u00b4AVE a Catalunya, el Ministeri inverteix 1.198 \u20ac per andal\u00fas, 894 per madrileny, 574 per aragon\u00e8s, 407 per castell\u00e0-manxec, i 316 per catal\u00e0.<\/li>\n<li><strong>6<\/strong> <strong>s\u00f3n les vegades que multiplica la inversi\u00f3 de Barajas en relaci\u00f3 a El Prat<\/strong>Del 1992 al 2000 la inversi\u00f3 a l\u00b4aeroport de Barajas multiplica per sis l\u00b4esmer\u00e7ada a l\u00b4aeroport del Prat.<\/li>\n<li><strong>135%<\/strong> <strong>del que li correspondria per poblaci\u00f3 \u00e9s el que rebia Madrid de l&#8217;Estat<\/strong>A l\u00b4inici de la democr\u00e0cia Madrid rebia el 28% de la despesa p\u00fablica amb nom\u00e9s el 12% de la poblaci\u00f3 i el 16% de la renda, tot referit al conjunt de l\u00b4Estat; \u00e9s a dir, un 135% del que li correspondria per poblaci\u00f3. En termes de comparaci\u00f3, a la centralista Fran\u00e7a, Par\u00eds rep un 40% per sobre de la xifra que li tocaria per nombre d\u00b4habitants.\n<p>El 1996, les inversions p\u00fabliques a Madrid es reparteixen a parts iguals entre l\u00b4autonomia i l\u00b4Estat central, mentre a Catalunya tres quartes parts les fa la Generalitat, suplint la manca d\u00b4un Estat central que inverteix a Catalunya una tercera part del que fa a Madrid, i una quarta part menys que la mitjana espanyola. El mateix any, l\u00b4inversi\u00f3 p\u00fablica de l\u00b4Estat central \u00e9s a Madrid de 87.000 milions de ptes., 17.400 ptes. per habitant; i a Catalunya 47.000 milions de pts, 7.833 ptes. per habitant.<\/li>\n<li><strong>12%<\/strong> <strong>\u00e9s la inversi\u00f3 a Catalunya de l&#8217;Estat entre 1986 i 1997 quan t\u00e9 el 16% de poblaci\u00f3<\/strong>De la inversi\u00f3 p\u00fablica del conjunt de les administracions en els anys 1986-1997, Catalunya rep el 12%, quan t\u00e9 el 16% de la poblaci\u00f3 i el 19\u00b45% del PIB, tot referit al conjunt de l\u00b4Estat. Catalunya nom\u00e9s rep el 68\u00b45% de la inversi\u00f3 que li tocaria considerant uns criteris mitjans d\u00b4efici\u00e8ncia i poblaci\u00f3, i el 61\u00b45% si es tingu\u00e9s en compte nom\u00e9s el PIB. La inversi\u00f3 hauria de ser un 45\u00b48% superior a la realitzada. El percentatge d\u00b4inversions reals realitzades per l\u00b4Estat a Catalunya, segons les dades del Ministeri d\u00b4Economia i Hisenda extractades per Huguet, no arriba cap any al 7\u00b465% que \u00e9s el que li correspondria per poblaci\u00f3 sobre el total inclosa la part no regionalitzable. En la d\u00e8cada 1983-1993, la despesa ministerial \u00e9s a tot l\u00b4Estat de 158.112 ptes. per habitant, catalans inclosos, per\u00f2 aquests surten a nom\u00e9s 80.239 ptes. cadasc\u00fa.<\/li>\n<li><strong>218.855 milions de pessetes m\u00e9s hauria d&#8217;haver rebut Catalunya en 1984-1996 en inversi\u00f3 p\u00fablica de l&#8217;Estat<\/strong>El total d\u00b4inversi\u00f3 p\u00fablica a Catalunya des de l\u00b4any 1984 fins al 1996, segons els Pressupostos generals de l\u00b4Estat, \u00e9s de 401.157\u00b41 milions de pessetes. Si n\u00b4hagu\u00e9s rebut en proporci\u00f3 a la seva poblaci\u00f3 del conjunt invertit a les cinc C.C.A.A. referides (Andalusia, Can\u00e0ries, Gal\u00edcia, Pa\u00eds Valenci\u00e0), li correspondrien 218.855 milions de pessetes m\u00e9s.<\/li>\n<li><strong>1.251<\/strong> <strong>milions \u20ac serien els beneficis de l\u2019inexistent TGV Madrid-Barcelona-Fran\u00e7a, 2.036 milions d&#8217;euros el d\u00e8ficit de la l\u00ednia Madrid-Sevilla<\/strong>Els beneficis de l\u2019inexistent AVE Madrid-Barcelona-Fran\u00e7a superen als costos en 1.251 milions \u20ac, comptant l\u2019estalvi de temps per als viatgers, la reducci\u00f3 de costos en altres transports alternatius, i el descens de congestions i accidents de carretera, antre altres factors. Aplicant els mateixos criteris a l\u2019AVE Madrid-Sevilla, els costos superen els beneficis en 2.036 milions \u20ac.<\/li>\n<li><strong>20,9%<\/strong> <strong>\u00e9s el percentatge dels recursos generats per Catalunya sobre el total del sistema fiscal estatal<\/strong>La mem\u00f2ria econ\u00f2mica de les Cambres de Comer\u00e7 cridava l\u00b4atenci\u00f3 sobre un fet singular: \u201cCatalunya \u00e9s la comunitat generadora de m\u00e9s recursos tributaris de l\u00b4Estat espanyol, tant en termes de pessetes per habitant (397.794 pts.\/hab.) com en termes de percentatge sobre el total de recursos generats pel sistema fiscal estatal (20\u00b49%). Amb relaci\u00f3 a les comunitats aut\u00f2nomes del 151, Catalunya recapta el doble d\u00b4impostos per habitant, prop de 400.000 pts.\/hab., sobre 200.000 ptes.\/hab. (any 1995). La pressi\u00f3 fiscal a Catalunya per recaptaci\u00f3 de l\u00b4IRPF sobre el PIB \u00e9s del 8\u00b46% mentre a les comunitats aut\u00f2nomes del 151 \u00e9s del 6\u00b43%. \u00c9s a dir, una pressi\u00f3 fiscal el 27% m\u00e9s elevada a Catalunya que a la resta de comunitats aut\u00f2nomes del 151.\u201d<\/li>\n<li><strong>22,1%<\/strong> <strong>d&#8217;impostos recaptats a Catalunya el 1978, mentre que la despesa p\u00fablica era del 13,1%<\/strong>Bricall, el 1978, posa en relaci\u00f3 els percentatges de Catalunya en el conjunt de l\u00b4Estat, de poblaci\u00f3 (15\u00b46%), renda generada (20\u00b41%), impostos recaptats (22\u00b41%) i despesa p\u00fablica (13\u00b41%), sent tamb\u00e9 deficit\u00e0ria la seguretat social: \u201cCatalunya participa amb el 22\u00b413%, rebent, en contrapartida, el 17\u00b439% de les seves despeses.\u201d<\/li>\n<li><strong>25%<\/strong> <strong>dels impostos recaptats a tot l&#8217;Estat els pagava Catalunya el 1959<\/strong>Pi i Sunyer, el 1959, constata que Catalunya, amb el 12% de la poblaci\u00f3 de l\u00b4Estat, paga gaireb\u00e9 el 25% dels impostos recaptats.<\/li>\n<li><strong>9 vegades<\/strong> <strong>menys va rebre de l&#8217;Estat la UB el 1933 en relaci\u00f3 a la Universitat de Madrid<\/strong>La Universitat de Barcelona, el 1933, va rebre un pressupost 9 vegades inferior a la de Madrid.<\/li>\n<li><strong>14,25%<\/strong> <strong>de les inversions estatals rebia Catalunya en 1984-1993 quan la seva poblaci\u00f3 era del 28,6%, de les CCAA de compet\u00e8ncies similars<\/strong>Les inversions regionalitzables del per\u00edode 1984-1993 s\u00b4hi fan a Catalunya en un percentatge del 6\u00b472% del total de l\u00b4Estat. Si els termes de comparaci\u00f3 s\u00f3n les Comunitats Aut\u00f2nomes de compet\u00e8ncies similars (Andalusia, Can\u00e0ries, Gal\u00edcia, Pa\u00eds Valenci\u00e0), Catalunya rep el 14\u00b425% d\u00b4aquest conjunt, quan la seva poblaci\u00f3 \u00e9s el 28\u00b46%.<\/li>\n<li><strong>19%<\/strong> <strong>del seu PIB aportava Catalunya a l&#8217;Estat, mentre que en rebia el 6&#8217;4% el 1933<\/strong>Alzina, el 1933, calcula que Catalunya, amb el 6\u00b44% de superf\u00edcie i 12% de poblaci\u00f3, aporta al pressupost de l\u00b4Estat el 19%, i en rep el 5\u00b46%. \u201cSeguint \u00e7o que preveu l\u00b4Estatut, en 1933 es destinarien a Catalunya 39\u00b46 milions de pessetes, mentre que d\u00b4assignar-li el mateix percentatge que a les altres regions li correspondrien 105\u00b41 milions de pessetes.\u201d Posa de manifest que la xarxa ferrovi\u00e0ria catalana no t\u00e9 ni un quil\u00f2metre electrificat, i que no hi ha via doble en tota l\u00b4extensi\u00f3 del ferrocarril de Barcelona a Fran\u00e7a; mentre que els ports de Barcelona i Tarragona, que recapten el 42\u00b46 del total dels ingressos de duanes mar\u00edtimes, reben una inversi\u00f3 del 2\u00b43% del total dels pressupostos de l\u00b4Estat per a ports, que van a Sevilla (14\u00b46%), Cadis (8\u00b43%), Huelva (3\u00b49%), Almeria (5\u00b43%), Ceuta (2\u00b44%), o Bilbao, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas, ports que en reben el 7\u00b42% cadasc\u00fa.<\/li>\n<li><strong>20%<\/strong> <strong>dels ingressos de l&#8217;Estat eren aportats per Catalunya, fet que significaven uns 307 milions de pessetes el 1932<\/strong>F\u00e0bregas, el 1932, indica que Catalunya aporta el 20% dels ingressos de l\u00b4Estat, uns 307\u00b47 milions de pessetes, i en rep 82: \u201cun ciutad\u00e0 catal\u00e0 paga 123 pessetes mentre que un ciutad\u00e0 de la resta de la naci\u00f3 paga solament 60 pessetes anyals. Per altra banda, un habitant de Catalunya percep per despeses estatut\u00e0ries la suma anyal de 48 pessetes, i l\u00b4habitant de la resta del pa\u00eds en percep 75.&#8221;<\/li>\n<li><strong>341<\/strong> <strong>pessetes pagava cada catal\u00e0 com a tribut anyal a l&#8217;Estat, i cada no catal\u00e0 unes 93 pessetes el 1925<\/strong>D&#8217;acord amb Llord, el 1925 cada catal\u00e0 paga unes 341 pessetes com a tribut anyal a l\u00b4Estat, i cada no catal\u00e0, solament unes 93 pessetes. Per a pavimentar Madrid, prop de 8 milions de pessetes, per a totes les carreteres de Catalunya, 6\u00b45 milions de pessetes. A Catalunya, una escola p\u00fablica per cada 1.000 habitants, quan, la resta de l\u00b4Estat, t\u00e9 3 escoles per la mateixa quantitat d\u00b4habitants. Espanya t\u00e9 32 escoles oficials d\u00b4arts i ind\u00fastries, corresponent-ne a Catalunya, que \u00e9s el territori m\u00e9s industrial de l\u00b4Estat, solament 3. Igualment, de 20 escoles de comer\u00e7 que regenta l\u00b4Estat, en corresponen solament a Catalunya una, quan n\u2019hi correspondrien 3, si ens atenim a la densitat de poblaci\u00f3 i al major desenrotllament del comer\u00e7. De les onze universitats de l\u2019 estat espanyol, Catalunya nom\u00e9s en t\u00e9 una.<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/www.cercleestudissobiranistes.cat\/grafiques\"><span style=\"font-size: x-small\">http:\/\/www.cercleestudissobiranistes.cat\/grafiques<\/span><\/a><\/p>\n<h5><a href=\"http:\/\/www.cercleestudissobiranistes.cat\/enten\/xifres#\"><span style=\"font-family: Verdana\">http:\/\/www.cercleestudissobiranistes.cat\/enten\/xifres#<\/span><\/a><\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>24\u20195 milions \u20ac destinen a Rodalies els Pressupostos de l\u2019Estat per al 2009, ajornant fins l\u2019any 2092 el compliment del Pla de Rodalies de la Generalitat i l\u2019Ajuntament de Barcelona.71.9 milions \u20ac\u00a0 per a infraestructures a tot Catalunya \u00e9s la quantitat prevista, ajornant fins l\u2018any 2026 el compliment pel Ministeri de Foment de les inversions [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,1296],"tags":[],"class_list":["post-2219","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espana"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-zN","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2219","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2219"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2219\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2220,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2219\/revisions\/2220"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2219"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2219"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2219"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}