NOVA YORK \u00c9S DIFERENT<\/a>\u201d, comentant-me un post meu i preguntant-me qu\u00e8 volia dir una paraula t\u00edpicament lleidatana i que ell no coneixia. Li contestava que la llengua catalana \u2013com quasi totes les lleng\u00fces- tenen moltes varietats dialectals i que cada una mostra d\u2019alguna manera la manera de ser d\u2019on es parla. La realitat es diu, es mostra, es retrata des d\u2019una perspectiva concreta i a partir d\u2019una manera de parlar concreta. <\/p>\nVaig rebre aquest escrit an\u00f2nim (almenys per mi) que retrata aix\u00f2 que dic:<\/p>\n
LA LLENGUA DIU MOLT DE NOSALTRES:
<\/font>Ells diuen ‘perro viejo’ i ‘mosquita muerta’ all\u00e0 on nosaltres diem ‘gat vell’ i ‘gata maula’.<\/b>
La sort m\u00e0xima de la rifa \u00e9s un mascul\u00ed ‘el gordo’, all\u00e0, i un femen\u00ed, ‘la grossa’, aqu\u00ed.<\/b>
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui ‘Virgen’ i<\/b> nosaltres que sigui ‘Mare de D\u00e9u’.<\/b>
Ells paguen ‘impuestos’, que ve d”imponer’, i nosaltres ‘contribucions’ que ve de ‘contribuir’.<\/b>
Els espanyols desvergonyits ho s\u00f3n del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que s\u00f3n uns ‘sinverg\u00fcenzas’, mentre que els corresponents catalans s\u00f3n, nom\u00e9s, uns ‘poca-vergonyes’.<\/b>
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen ‘madera’ quan nosaltres toquem ‘ferro’.<\/b>
All\u00e0 celebren cada any les ‘Navidades’ mentre que aqu\u00ed amb un sol ‘Nadal’ anual ja en tenim prou, com en tenim prou tamb\u00e9 amb un ‘bon dia’ i una ‘bona nit’ cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, m\u00faltiples buenos d\u00edas’ i ‘buenas noches’ diaris.<\/b>
A Espanya es veu que ho donen tot, dar besos, abrazos, pena, paseos … <\/b>‘ mentre que als Pa\u00efsos Catalans donem m\u00e9s aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets ‘fer petons, abra\u00e7ades, pena, un tomb…’.<\/b>
All\u00e0 diuen ‘\u00a1oiga!’ quan aqu\u00ed filem mes prim amb un ‘escolti!’<\/b>
Dels ous de gallina que no s\u00f3n blancs, ells en diuen ‘morenos’ i nosaltres ‘rossos’, colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.<\/b>
Dels genitals femenins, all\u00e0 en diuen vulgarment ‘almeja’ i aqu\u00ed ‘figa’, mots que designen dues realitats tan diferents com \u00e9s un mol\u00b7lusc salat, aspre, dur, grisenc i dif\u00edcil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dol\u00e7, suc\u00f3s, tou, rogenc i de tacte agradable i f\u00e0cil.<\/b>
Mentre ells ‘hablan’ -i fan!- aqu\u00ed ‘enraonem’, \u00e9s a dir, fem anar la ra\u00f3, sense \u00e8xit, tanmateix.<\/b>
All\u00e0 per ensenyar alguna cosa a alg\u00fa ‘adiestran’ i aqu\u00ed ‘ensinistrem’. M\u00e9s enll\u00e0 dels conceptes pol\u00edtics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la ‘destra’ (dreta) i els altres sobre la ‘sinistra'(esquerra)…<\/b><\/p>\n <\/p>\n
<\/b> <\/p>\n
Tota una concepci\u00f3 del m\u00f3n, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perqu\u00e8 la llengua \u00e9s l’expressi\u00f3 d’un comportament col\u00b7lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseq\u00fc\u00e8ncia, de traduir nom\u00e9s, sin\u00f3 d’entendre. Per aix\u00f2, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no \u00fanicament canvien de llengua. Tamb\u00e9 canvien de punt de vista. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les lleng\u00fces tenen \u00e0nima. Com les persones i les coses. Quan entres a una casa hi pots veure com s\u00f3n les persones que hi viuen. Quan escoltes una persona pots saber com \u00e9s per les seves paraules i les seves expressions. Ahir m\u2019escrivia des de Nova York en JUANOT, que t\u00e9 un blog que es […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,1296,20695,3691],"tags":[31863,230,824,31919],"class_list":["post-2174","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espana","category-llengua-3","category-paisos","tag-catalunya","tag-espanya","tag-llengua-catalana","tag-paisos"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-z4","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2174","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2174"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2174\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2175,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2174\/revisions\/2175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2174"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2174"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2174"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}