Van baixar del tren poc a poc, amb dificultat, perqu\u00e8 la noia estava prenyada. De fet, estava a prop d\u2019infantar. No li podien quedar gaires dies. El noi la va ajudar amb delicadesa i amb l\u2019altra m\u00e0 va agafar una maleta vella que portaven.<\/p>\n
Feien cara de cansats. El viatge havia estat llarg i semblaven desconcertats. Es veia que no sabien cap on tirar. Sortiren per una porta lateral d\u2019aquella gran estaci\u00f3, caminant poc a poc perqu\u00e8 ella tenia moltes dificultats. Volien demanar alguna cosa a la gent que passava r\u00e0pidament pel seu costat i ning\u00fa s\u2019aturava. Tothom anava amb pressa.<\/p>\n
Van sortir al carrer i es van topar amb garlandes de llum de colors que il\u00b7luminaven aquelles cares tristes. Els comer\u00e7os encara estaven oberts i els aparadors estaven plens de coses brillants, de llums i d\u2019arbres de colors, de llumetes que s\u2019encenien i s\u2019apagaven cont\u00ednuament i m\u00fasica de Nadales. Molta m\u00fasica de Nadales que ressonava per tot arreu i a gran volum. Tot plegat marejava una mica. <\/p>\n
Van seguir caminant carrers enll\u00e0 sense massa dest\u00ed. Buscaven una esgl\u00e9sia. Tenien l\u2019\u00edntima esperan\u00e7a que all\u00e0 els podrien donar allotjament per aquella nit o b\u00e9 els dirien d\u2019algun lloc. Segurament que el rector tindria algun raconet on refugiar-se. Havien arribat sense diners, fugint de la gana i la pobresa d\u2019aquell poble petit que ja no els podia oferir res m\u00e9s i on veien que no no hi tenien m\u00e9s futur.<\/p>\n
Van arribar davant les portes del temple i les van trobar tancades. Van preguntar pel rector per\u00f2 ning\u00fa sabia donar-los ra\u00f3 de res. Van seguir caminant fins que van entrar a una botiga preguntant si hi havia algun lloc a prop on poder passar la nit. La resposta devia ser negativa veient la cara d\u2019abatiment del noi. Es van abra\u00e7ar una mica desesperats. Era ja tard i comen\u00e7ava a fer fred. Les botigues s\u2019anaven tancant i nom\u00e9s quedaven les llums penjades als carrers que no deixaven veure les estrelles del cel i que miraven de lluny com aquella gran ciutat se n\u2019anava adormint.<\/p>\n
La parella seguia caminant. Van arribar a un pla\u00e7a on hi havia al bell mig un avet ple de llums. S\u2019assegueren en un banc.i van treure de la maleta vella i atrotinada una manta. L\u2019home va abrigar la noia, tot posant-li la manta a les espatlles. Li fa ver un pet\u00f3 i se n\u2019an\u00e0 caminant a veure si trobava res. La noia es va quedar sola, petita, cada cop m\u00e9s min\u00fascula i perduda en la foscor de la nit. Estava molt trista, molt cansada i es va posar a plorar, mirant de dissimulant una mica per tal de que ning\u00fa la pogu\u00e9s sentir.<\/p>\n
Al cap d\u2019una bona estona passaren per all\u00e0 un parell de persones. Es van aturar i s\u2019hi van acostar. Parlaren una estona i van seure un a cada costat d\u2019aquella noia. Fins que va arribar el seu marit. Van parlar una estona tots plegats i les cares anaren canviant. Les abra\u00e7ades es feien visibles. Els plors es van anar convertint en rialles i xerrameca. Eren voluntaris d\u2019 ARRELS<\/a> que els acollien aquella nit i que deien que els ajudarien.<\/p>\n Al cap d\u2019una estona va arribar una furgoneta i van pujar-hi tots. Ja veien que aquella noia no podia caminar m\u00e9s estona si no volia tenir el nen al mig del carrer. Van baixar davant la porta de l\u2019alberg d\u2019 Arrels. Aquella nit dormirien calentets. Una senyora els va acompanyar a una habitaci\u00f3 acollidora i endre\u00e7ada. Els va preguntar com es deien. <\/p>\n -Ella es diu Maria. Jo, Josep. I el nen es dir\u00e0 Jes\u00fas.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Van baixar del tren poc a poc, amb dificultat, perqu\u00e8 la noia estava prenyada. De fet, estava a prop d\u2019infantar. No li podien quedar gaires dies. El noi la va ajudar amb delicadesa i amb l\u2019altra m\u00e0 va agafar una maleta vella que portaven. Feien cara de cansats. El viatge havia estat llarg i semblaven […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[440,5610],"tags":[26999,31840,262],"class_list":["post-2148","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-nadal-religio","tag-conte-de-nadal","tag-literatura","tag-nadal"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-yE","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2148","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2148"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2148\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4617,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2148\/revisions\/4617"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2148"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2148"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2148"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}