{"id":2135,"date":"2010-12-29T18:16:31","date_gmt":"2010-12-29T17:16:31","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2135"},"modified":"2010-12-29T18:16:31","modified_gmt":"2010-12-29T17:16:31","slug":"la-justcia-restaurativa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/12\/29\/la-justcia-restaurativa\/","title":{"rendered":"La just&iacute;cia restaurativa"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin: 0px 8px 0px 0px;float: left\" align=\"left\" src=\"http:\/\/t0.gstatic.com\/images?q=tbn:ANd9GcTTsGSyKUr6jc7ZLpFUdoF-JIwR4To2V5xw8adw9E2tNFmFRTOM\" width=\"227\" height=\"153\" \/>L\u2019amic <a href=\"http:\/\/blogs.avui.cat\/josuades\/\" target=\"_blank\">Jaume Obradors<\/a>,&#160; en el seu blog <a href=\"http:\/\/blogs.avui.cat\/josuades\/\" target=\"_blank\">Des del Bages<\/a>, explica la seva experi\u00e8ncia de voluntariat a la pres\u00f3 Els Lledoners. Em sembla prou interessant difondre-la.<\/p>\n<p align=\"justify\"><em><\/em>&#160; <\/p>\n<p align=\"justify\"><em><strong>Despr\u00e9s de sis mesos d\u2019exercir el voluntariat en una de les presons m\u00e9s modernes de Catalunya: Els Lledoners (Bages)<\/strong><\/em> <\/p>\n<p align=\"justify\">Aquest juliol passat vaig comen\u00e7ar d\u2019anar, com a voluntari del SEPAP, una mica atemorit, a la Pres\u00f3 dels Lledoners. Ara ja m\u2019hi passejo molt m\u00e9s relaxadament. Encara recordo les zigazagues que vaig haver de fer el primer dia abans d\u2019arribar als m\u00f2duls, les quals em van fer perdre l\u2019orientaci\u00f3 de l\u2019espai. En arribar davant dels m\u00f2duls, vaig poder contemplar un Santuari i unes muntanyes que m\u2019eren familiars, per\u00f2 que no acabava de situar, perqu\u00e8 estava desorientat. I no us penseu pas que el dia seg\u00fcent ho entengu\u00e9s, em va costar molt. Ja s\u00e9 que jo tinc una mem\u00f2ria visual desastrosa, tanmateix s\u00f3c de la zona! A mi aquest fet ja em diu molt, despr\u00e9s de saber que un pres d\u2019una pres\u00f3 espanyola quan li van preguntar qu\u00e8 faria el primer dia que sort\u00eds, va respondre: un Km en l\u00ednia recta. Un company veter\u00e0 de l\u2019entitat ens comentava que els presos quan surten per primer cop es troben totalment desorientats i no saben cap a on han d\u2019anar.<\/p>\n<p align=\"justify\">Un altre fet important: els primers presos amb qui v\u00e0rem conversar eren nois de 30 a 40 anys que ja portaven 10 anys o m\u00e9s a la pres\u00f3 i els en quedaven uns altres tants, tot i no haver matat a ning\u00fa \u2013 segons ells-. Han sortit, han tornat a entrar, tenen judicis pendents. Tenen dones amb fills a fora de la pres\u00f3 amb les quals algun no ha conviscut mai. I t\u2019adones que la pobresa s\u2019est\u00e9n a tota la seva fam\u00edlia. M\u00e9s endavant vaig comen\u00e7ar a descobrir els immigrants: magrebins,asi\u00e0tics, sud-americans, de l\u2019est, sud-saharians\u2026amb moltes dificultats per entendre\u2019ns. Aquests darrers encara estan m\u00e9s tenallats per la mis\u00e8ria, tot i que fa poc que hi s\u00f3n: alguns enxampats al Port per portar droga, altres per discutir-se amb la seva ex-dona al carrer. Recordo un sud-americ\u00e0, molt ben educat i amb estudis secundaris amb quatre anys de pres\u00f3 per haver intentat passar droga al Port de Barcelona \u2013 poca en devia portar, ja que les penes per entrar droga eren molt dures: 9 anys de pres\u00f3. Ara amb el nou Codi Penal, que va entrar en vigor el dia 23 de desembre passat, s\u2019han redu\u00eft molt, sempre que no formin part d\u2019una xarxa. La dona d\u2019aquest \u00faltim noi fa poc va tenir un accident en qu\u00e8 va morir el seu fill de dos anys. El vaig trobar abatut i sense ni un euro per poder comunicar-se amb la seva dona, que vivia a casa dels seus germans al seu pa\u00eds. De la nova situaci\u00f3 d\u2019aquest noi me\u2019n vaig assabentar per aquells primers amb qui vaig entrar en conversa als primers dies: tamb\u00e9 a la pres\u00f3 hi ha gestos semblants al bon samarit\u00e0 de l\u2019evangeli!<\/p>\n<p align=\"justify\">La situaci\u00f3 \u00e9s molt complexa i la diversitat \u00e9s enorme: nois de moltes nacionalitats barrejats amb altres d\u2019aqu\u00ed de llarga i curta durada: un c\u00f2ctel explosiu al mig del pati, l\u2019\u00fanic lloc com\u00fa de vida social. Tots voldrien treballar i no hi ha treball , i encara menys, redempci\u00f3 de les penes. Amb tot, voldria deixar molt clar que hi he trobar molt bona acollida per part dels nois i noies funcionaris que fan els serveis de vigil\u00e0ncia, des del director al simple vigilant, passant per les assistents i treballadores socials. No m\u2019ho pensava. Evidentment parlo en general, a tot arreu hi ha de tot.<\/p>\n<p align=\"justify\">B\u00e9, mentrestant m\u2019he anant formant una mica i he descobert que la millor just\u00edcia \u00e9s la restaurativa: aquella en qu\u00e8 la v\u00edctima i l\u2019agressor es poden reconciliar. Per la v\u00edctima \u00e9s important poder veure el rostre de l\u2019agressor i poder-li demanar per qu\u00e8 ho va fer, altrament dir\u00e0 mil penjaments sobre la just\u00edcia, ja que no es traur\u00e0 l\u2019agressor del seu imaginari per m\u00e9s que se\u2019l condemni. Els qui tenen experi\u00e8ncia de mediaci\u00f3 t\u2019expliquen casos de reconciliaci\u00f3 gaireb\u00e9 impensables. Per\u00f2 el dret penal espanyol no va per aqu\u00ed. Els jutges estan educats en una just\u00edcia punitiva: a tal delicte, tal pena. Una versi\u00f3 atenuada de la llei del tali\u00f3: ull per ull, dent per dent. Les viol\u00e8ncies sempre sorgeixen d\u2019unes crisis, \u00e9s a dir, d\u2019altres viol\u00e8ncies que s\u00f3n dif\u00edcils de suportar. Les presons s\u00f3n \u201cel chivo expiatorio\u201d, \u00e9s a dir, el sacrifici de l\u2019altre per restaurar el desequilibri, la crisi que s\u2019ha provocat en no acceptar el diferent per por d\u2019alguns de perdre la seva bona situaci\u00f3 (estic aplicant la teoria de l\u2019antrop\u00f2leg franc\u00e8s Ren\u00e9 Girard sobre l\u2019origen de la viol\u00e8ncia i la necessitat del sacrifici o de la v\u00edctima emiss\u00e0ria per restablir l\u2019ordre div\u00ed i\/o hum\u00e0. \u00c9s evident que tant l\u2019actitud de Jes\u00fas de Natzaret com la no-viol\u00e8ncia impliquen una consci\u00e8ncia totalment diferent: Jes\u00fas no vol v\u00edctimes ni cap sacrifici! S\u2019ha acabat el fet de culpabilitzar els m\u00e9s febles! Per\u00f2 aix\u00f2 potser nom\u00e9s ho entenen els m\u00e9s senzills! El mite de Nadal \u2013 amb sentit antropol\u00f2gic- per m\u00e9s que posi en relleu la gratu\u00eftat i la transcend\u00e8ncia dels fets, aquesta sempre potencia el S\u00ed de la voluntat de cada membre: Josep, Maria i Jes\u00fas. A l\u2019inrev\u00e9s del mite grec d\u2019\u00c8dip, en el qual aquest mata el seu pare, s\u2019ajunta amb la mare \u2013 sense saber-ho- i queda cec per la ceguesa del Dest\u00ed. Tampoc s\u2019assembla al mite de la Deessa de la Ra\u00f3 de la Il\u00b7lustraci\u00f3, la il\u00b7lusi\u00f3 que amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia ho resoldrem tot, denunciat prof\u00e8ticament per Nietzsche i els moviments d\u2019avantguarda de principis del segle XX, i consumat el seu esfondrament per les dues guerres mundials, pel feixisme, nazisme i estalinisme. No oblidem que la il\u00b7lustraci\u00f3 va justificar la compra d\u2019esclaus sud-africans per garantir que els europeus poguessin continuar tirant safr\u00e0 a l\u2019olla, en canvi el mite de Nadal \u00e9s universalment inclusiu: olla per a tothom, altrament no s\u2019ent\u00e9n el pessebre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019amic Jaume Obradors,&#160; en el seu blog Des del Bages, explica la seva experi\u00e8ncia de voluntariat a la pres\u00f3 Els Lledoners. Em sembla prou interessant difondre-la. &#160; Despr\u00e9s de sis mesos d\u2019exercir el voluntariat en una de les presons m\u00e9s modernes de Catalunya: Els Lledoners (Bages) Aquest juliol passat vaig comen\u00e7ar d\u2019anar, com a voluntari [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[],"tags":[26991,27,2168],"class_list":["post-2135","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","tag-els-lladoners","tag-justicia","tag-presons"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-yr","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2135","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2135"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2135\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2135"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2135"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2135"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}