{"id":2131,"date":"2010-12-28T18:23:12","date_gmt":"2010-12-28T17:23:12","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2131"},"modified":"2010-12-28T18:23:12","modified_gmt":"2010-12-28T17:23:12","slug":"lluny-de-casa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/12\/28\/lluny-de-casa\/","title":{"rendered":"Lluny de casa"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin: 0px 10px 0px 0px;float: left\" align=\"left\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/1.bp.blogspot.com\/_D6CoAfGxb6I\/TKA98CD06YI\/AAAAAAAABp0\/fWuNrX0v-tE\/s1600\/emigrantes.jpg?resize=268%2C190\" width=\"268\" height=\"190\" \/>Ahir a la tarda em va trucar una noia peruana per una q\u00fcesti\u00f3 de feina. Va aprofitar per felicitar-me les festes i tamb\u00e9 jo a ella. Li vaig preguntar com havia passat ella el dia de Nadal&#160; i em va sorprendre quan em va dir: \u201ccomo un dia qualquiera\u201d perqu\u00e8 aqu\u00ed \u2013deia ella- aquestes festes se celebren tan diferent del seu pa\u00eds que no les pot celebrar.<\/p>\n<p align=\"justify\">Quan va penjar el tel\u00e8fon vaig quedar-me pensant una estona i em van passar pel cap tot un seguit de pensaments que m\u2019agradaria compartir.<\/p>\n<p align=\"justify\">\u00c9s una mica trist tenir els peus en un pa\u00eds i el cap en un altre. Ja s\u00e9 que \u00e9s una mica inevitable, a vegades i en certs moments, pensar en la fam\u00edlia que \u00e9s lluny, en el teu pa\u00eds d\u2019origen, en les costums, en el clima que hom ha viscut de petit i que t\u2019ha anat modelant i t\u2019ha anat fent tal com ets. En certs moments \u00e9s comprensible. Per\u00f2 el que \u00e9s incomprensible \u00e9s que aix\u00f2 succeeixi cada dia. Que aqu\u00ed nom\u00e9s s\u2019hi vingui per treballar i guanyar uns diners i despr\u00e9s tancar-se a casa amb els teus compatriotes, parlant nom\u00e9s dels teus temes , de la teva gent, del teu pa\u00eds\u2026 i tancant totes les portes a les coses d\u2019aqu\u00ed. Aquest pa\u00eds on viuen no els diu res. No senten gens seu, ni proper, cap dels temes d\u2019actualitat que porten els diaris o surten a la tele. La \u00fanica tele que veuen \u00e9s la del seu pa\u00eds amb les parab\u00f2liques que entelen balcons i terrats i que els mant\u00e9 fidelment connectats a milers de quil\u00f2metres.<\/p>\n<p align=\"justify\">El poeta i fil\u00f2leg Ricard Mirabete t\u00e9 una frase en el seu llibre <a href=\"http:\/\/blocs.mesvilaweb.cat\/node\/view\/id\/154835\"><i>Les ciutats ocasionals<\/i><\/a> (Barcelona: T\u00e9menos Edicions, 2009) que resumeix aquest sentiment: <strong>\u201cSer d\u2019on no hi visc, romandre on no hi s\u00f3c\u201d<\/strong>. Hi han milers de persones que viuen en un m\u00f3n que no \u00e9s el seu. S\u00f3n arbres trasplantats que van fent la viu viu, per\u00f2 que mai arribaran a ser un arbre sa, fort i ben format; un arbre ben arrelat i amb ganes de donar fruit. Ja s\u00e9 que no tots els immigrants s\u00f3n iguals ( per sort) i que molts saben fer aquesta transformaci\u00f3 necess\u00e0ria per a ser feli\u00e7os on el dest\u00ed o la necessitat els ha portat. No parlo d\u2019aquests. Parlo d\u2019aquells que, per m\u00e9s anys que passin, aniran perduts, des ubicats i&#160; seran incapa\u00e7os de celebrar una festa nova diferent a les seves, seran incapa\u00e7os de tastar un plat nou i descobrir-hi un nou sabor; seran incapa\u00e7os de fer amics nous que segurament que els enriquirien i, a la vegada, ells tindrien la possibilitat d\u2019enriquir-los. Parlo d\u2019aquells que no entendran mai res del que veuen al seu entorn, patint molt i fent patir.<\/p>\n<p align=\"justify\">Per aquesta gent, aquests dies de Nadal lluny de casa s\u00f3n dies fatals; dies de nost\u00e0lgies allargassades i de plors que ploren; dies de tristor infinita i de torrons amarg; dies de xerrades llargues des de les cabines telef\u00f2niques dels cybers. Trist, per\u00f2 real.<\/p>\n<p align=\"justify\">Per acabar, us deixo uns versos d\u2019en Ricard Mirabete que poden il\u00b7lustrar totes aquestes reflexions:<\/p>\n<p align=\"justify\">&#160;<\/p>\n<p align=\"center\">Remoure la pols dels marges    <br \/>besar prenys de terra al palmell     <br \/>deixar-se endur pels turons     <br \/>de tots els matins. Sargir la clivella,     <br \/>fer-se nit amb el dol.     <br \/>Recomen\u00e7ar, estimar,     <br \/>obrir nous viaranys que no s\u2019acaben en tu.     <br \/>Estar a l\u2019inici de l\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n<p align=\"justify\">\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ahir a la tarda em va trucar una noia peruana per una q\u00fcesti\u00f3 de feina. Va aprofitar per felicitar-me les festes i tamb\u00e9 jo a ella. Li vaig preguntar com havia passat ella el dia de Nadal&#160; i em va sorprendre quan em va dir: \u201ccomo un dia qualquiera\u201d perqu\u00e8 aqu\u00ed \u2013deia ella- aquestes festes [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[83],"tags":[31824],"class_list":["post-2131","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-immigracio","tag-immigracio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-yn","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2131","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2131"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2131\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2131"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2131"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2131"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}