{"id":2092,"date":"2010-12-13T21:38:40","date_gmt":"2010-12-13T20:38:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2092"},"modified":"2010-12-13T21:38:40","modified_gmt":"2010-12-13T20:38:40","slug":"maria-elena-walsh-un-mite-de-la-literatura-infantil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/12\/13\/maria-elena-walsh-un-mite-de-la-literatura-infantil\/","title":{"rendered":"Maria Elena Walsh, un mite de la literatura infantil"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><img decoding=\"async\" style=\"margin: 0px 20px 0px 0px;float: left\" align=\"left\" src=\"http:\/\/t1.gstatic.com\/images?q=tbn:ANd9GcRijl3-NO1bqIz-Ffu0OH047peod9h0BeQgzghiPsJ617Vu1-tt\" \/>Avui vull parlar d\u2019una persona molt desconeguda a Europa, per\u00f2 molt coneguda a Am\u00e8rica Llatina.&#160; Vull parlar de <strong>Mar\u00eda Elena Walsh<\/strong> , poetessa, escriptora, m\u00fasica, cantautora, dramaturga i compositora argentina. Al seu pa\u00eds \u00e9s \u201cun mite vivent\u201d, i amb ra\u00f3.<\/p>\n<p align=\"justify\">Va n\u00e9ixer l&#8217;1 de febrer de 1930 a Ramos Mej\u00eda, suburbi de la ciutat de Buenos Aires. Finalitza els seus estudis a l&#8217;Escola Nacional de Bellas Artes, als 17 anys, quan va escriure el seu primer llibre: &quot;Oto\u00f1o Imperdonable&quot;. Ja abans, el 1945, havia publicat els seus primers versos en la revista &quot;El Hogar&quot; i en el suplement literari de &quot;La Naci\u00f3n&quot;.    <br \/>Convidada per Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez, va viatjar als Estats Units en 1948. El 1952 va marxarr cap a Europa, vivint a Paris durant 4 anys. En aquesta \u00e8poca comen\u00e7a a escriure versos per a nens. El 1959 escriu guions per a televisi\u00f3, r\u00e0dios, can\u00e7ons per a nens, i obres de teatre.<\/p>\n<p align=\"justify\">Tota la seva rebel.lia, el seu desenc\u00eds, la seva oposici\u00f3, el seu amor a la natura i els nens han quedat reflectits en nombrosos poemes, novel\u00b7les, contes, can\u00e7ons, assajos, i articles period\u00edstics. Es podria dir moltes m\u00e9s coses d\u2019ella, per\u00f2 el millor seria llegir-la i escoltar les seves precioses can\u00e7ons per a nens.<\/p>\n<p align=\"justify\">Aqu\u00ed us deixo dues de les can\u00e7ons m\u00e9s conegudes seves. S\u00f3n una petita mostra i tant de bo serveixin per a que alg\u00fa la conegui una mica m\u00e9s.<\/p>\n<p align=\"center\"><strong>La vaca estudiosa<\/strong><\/p>\n<p align=\"center\">Hab\u00eda una vez una vaca    <br \/>en la Quebrada de Humahuaca.     <br \/>Como era muy vieja,     <br \/>muy vieja, estaba sorda de una oreja.     <br \/>Y a pesar de que ya era abuela     <br \/>un d\u00eda quiso ir a la escuela.     <br \/>Se puso unos zapatos rojos,     <br \/>guantes de tul y un par de anteojos.     <br \/>La vio la maestra asustada     <br \/>y dijo: &#8211; Estas equivocada.     <br \/>Y la vaca le respondi\u00f3:     <br \/>\u00bfPor qu\u00e9 no puedo estudiar yo?     <br \/>La vaca, vestida de blanco,     <br \/>se acomod\u00f3 en el primer banco.     <br \/>Los chicos tir\u00e1bamos tiza     <br \/>y nos mor\u00edamos de risa.     <br \/>La gente se fue muy curiosa     <br \/>a ver a la vaca estudiosa.     <br \/>La gente llegaba en camiones,     <br \/>en bicicletas y en aviones.     <br \/>Y como el bochinche aumentaba     <br \/>en la escuela nadie estudiaba.     <br \/>La vaca, de pie en un rinc\u00f3n,     <br \/>rumiaba sola la lecci\u00f3n.     <br \/>Un d\u00eda toditos los chicos     <br \/>se convirtieron en borricos.     <br \/>Y en ese lugar de Humahuacala     <br \/>\u00fanica sabia fue la vaca. <\/p>\n<p align=\"center\">-x-x-x-x-x-x-x-x-<\/p>\n<h5 align=\"center\">Manuelita la tortuga<\/h5>\n<p align=\"center\">Manuelita viv\u00eda en Pehuaj\u00f3    <br \/>pero un d\u00eda se marc\u00f3.     <br \/>Nadie supo bien por qu\u00e9     <br \/>a Par\u00eds ella se fue     <br \/>un poquito caminando     <br \/>y otro poquitito a pie.     <br \/>Manuelita, Manuelita,     <br \/>Manuelita d\u00f3nde vas     <br \/>con tu traje de malaquita     <br \/>y tu paso tan audaz.     <br \/>Manuelita una vez se enamor\u00f3     <br \/>de un tortugo que pas\u00f3.     <br \/>Dijo: \u00bfQu\u00e9 podr\u00e9 yo hacer?     <br \/>Vieja no me va a querer,     <br \/>en Europa y con paciencia     <br \/>me podr\u00e1n embellecer.     <br \/>En la tintorer\u00eda de Par\u00eds     <br \/>la pintaron con barniz.     <br \/>La plancharon en franc\u00e9s     <br \/>del derecho y del rev\u00e9s.     <br \/>Le pusieron peluquita     <br \/>y botines en los pies.     <br \/>Tantos a\u00f1os tard\u00f3 en cruzar el mar     <br \/>que all\u00ed se volvi\u00f3 a arrugar     <br \/>y por eso regres\u00f3     <br \/>vieja como se march\u00f3     <br \/>a buscar a su tortugo     <br \/>que la espera en Pehuaj\u00f3<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui vull parlar d\u2019una persona molt desconeguda a Europa, per\u00f2 molt coneguda a Am\u00e8rica Llatina.&#160; Vull parlar de Mar\u00eda Elena Walsh , poetessa, escriptora, m\u00fasica, cantautora, dramaturga i compositora argentina. Al seu pa\u00eds \u00e9s \u201cun mite vivent\u201d, i amb ra\u00f3. Va n\u00e9ixer l&#8217;1 de febrer de 1930 a Ramos Mej\u00eda, suburbi de la ciutat de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4391,1160,440],"tags":[24809,31867,31840,26982],"class_list":["post-2092","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-america-llatina","category-argentina","category-literatura","tag-america-llatina-2","tag-argentina","tag-literatura","tag-maria-elena-walsh"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-xK","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2092","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2092"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2092\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2092"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2092"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2092"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}