{"id":2071,"date":"2010-12-06T12:12:41","date_gmt":"2010-12-06T11:12:41","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2071"},"modified":"2010-12-06T12:12:41","modified_gmt":"2010-12-06T11:12:41","slug":"josep-collell-ceramista-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/12\/06\/josep-collell-ceramista-3\/","title":{"rendered":"Josep Collell, ceramista"},"content":{"rendered":"<span class=\"embed-youtube\" style=\"text-align:center; display: block;\"><iframe loading=\"lazy\" class=\"youtube-player\" width=\"600\" height=\"338\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/3ANvO2rAWMA?version=3&#038;rel=1&#038;showsearch=0&#038;showinfo=1&#038;iv_load_policy=1&#038;fs=1&#038;hl=ca&#038;autohide=2&#038;wmode=transparent&#038;listType=playlist&#038;list=UL\" allowfullscreen=\"true\" style=\"border:0;\" sandbox=\"allow-scripts allow-same-origin allow-popups allow-presentation allow-popups-to-escape-sandbox\"><\/iframe><\/span>\n<p><strong>Josep Collell<\/strong> va n\u00e9ixer el 1920 a Vic, Catalunya. El seu pare era sastre i la mare mestressa de casa. Des de petit sempre li va agradar dibuixar. <\/p>\n<p>Quan va esclatar la Guerra Civil, Collell, tenia 16 anys i estava &#8220;en el b\u00e0ndol republic\u00e0&#8221;. Treballava en un taller metal\u00b7l\u00fargic. Per aix\u00f2 no va haver d&#8217;anar al front per\u00f2 va ser militaritzat per poder fer armes per l&#8217;artilleria. Travessaven llavors grans dificultats econ\u00f2miques: &#8220;la guerra va ser dur\u00edssima per la fam&#8221;, explicava ell mateix en una entrevista. <\/p>\n<p>Collell es va trobar amb a Carme Cano, una noia que havia arribat a Vic amb la seva fam\u00edlia, escapant-se de Tortosa despr\u00e9s d&#8217;un bombardeig de la ciutat i amb una llarga hist\u00f2ria de pen\u00faries. <\/p>\n<p>Collell decideix marxar cap a l\u2019 Uruguai i quan arriba all\u00e0 es cases per poders i reclama a la Carme, que viatja de seguida i all\u00e0 es troben. La Carme \u00e9s la companya de tota la seva vida, recolzant i treballant amb ell en la producci\u00f3 i les classes de cer\u00e0mica.<\/p>\n<p>Casualment, contacta amb el Taller Torres Garc\u00eda del que havia sentit parlar a Barcelona. Collell comen\u00e7a assistint-hi a classes de pintura i, entre tant, treballa com a torner mec\u00e0nic. Al cap de poc temps el contracten com a sereno del taller i s&#8217;instal\u00b7la all\u00ed amb la Carme. Collell sempre ha reconegut la influ\u00e8ncia del seu mestre Torres Garc\u00eda, aix\u00ed com la de Picasso a qui admira profundament. <\/p>\n<p>El descobriment de la cer\u00e0mica <\/p>\n<p>Un dia Collell visita Gonzalo Fonseca, que tenia a casa seva (al Cerro de Montevideo) un forn de pa, i all\u00e0 posen a cremar la primera pe\u00e7a de cer\u00e0mica. &#8220;I no s\u00e9 d&#8217;on venia, per\u00f2 tenia un color negre, la vam pintar, la vam ficar al forn, vam posar-hi i es va cuinar&#8221;, explica. &#8220;Ah, aix\u00f2 em va entusiasmar, perqu\u00e8 vaig veure que el color es fixava, quedava un bonic color, quedava dur i aix\u00ed vaig anar seguint&#8221;. <\/p>\n<p>Els altres companys del Taller van anar abandonant la cer\u00e0mica per\u00f2 Collell va seguir, va comen\u00e7ar a fer classes, i va acabar adoptant-la com a mitj\u00e0 de vida. Els obstacles pesaven menys que l&#8217;avidesa de superar-se: &#8220;havia d&#8217;inventar-ho tot: com fer-ho a m\u00e0, sense torn, sense motlles &#8230; era fascinant&#8221;, diu la Carme. Sobrevivien venent peces que anaven fent. <\/p>\n<p>Collell visita la col.lecci\u00f3 de Francisco Matto Vilar\u00f3. Queda meravellat amb les peces de cer\u00e0mica precolombina. Coneix la cer\u00e0mica Nazca i, unint la pintura a aquesta cer\u00e0mica, m\u00e9s la influ\u00e8ncia del Taller Torres Garc\u00eda, sorgeix l&#8217;estil Collell. <\/p>\n<p>&#8220;A mi em va agradar la t\u00e8cnica de l\u2019engalba que era molt semblant a la pintura; es podia pintar com amb la pintura i diluir l&#8217;ombrejat. Segurament si jo no hagu\u00e9s pintat abans no se m&#8217;hauria acudit&#8221;. <\/p>\n<p>Per poder fer pintura amb engalba, va haver de realitzar un treball previ amb els materials. Es va preocupar de buscar una rica paleta de colors que no fos estrident i li permet\u00e9s pintar com ell volia. Explica ell mateix: &#8220;Jo vaig aprendre dels meus fracassos.Feia una f\u00f3rmula pel vermell que sortia gris &#8230; vaig fer 2000 proves &#8230; <\/p>\n<p>El 1964, Collell va participar en l&#8217;exposici\u00f3 Cer\u00e0mica i anticer\u00e1mica, al costat de L\u00f3pez Lomba, Abbondanza, Silveira, Nowinski, Caffera i Quintela, al Centre d&#8217;Arts i lletres d&#8217;El Pa\u00eds.<\/p>\n<p>El 1991, per comanda directa de l\u2019 Arquitecte Mario Payss\u00e9 Reis realitza, en cer\u00e0mica, els panells per a tres fonts a l&#8217;Ambaixada de l&#8217;Uruguai a Buenos Aires. <\/p>\n<p>El 2001 va rebre el Premi Morosoli pel seu treball en la cer\u00e0mica. Actualment  Josep Collell viu amb la seva esposa Carme i ha repr\u00e8s la seva primera passi\u00f3: la pintura. Ha exposat a Vic, la seva ciutat natal el 1994, a Barcelona el 1998 i a Montevideo a la Sala Pedro Figari l&#8217;any 2001 <\/p>\n<p>&#8220;Fa trenta-dos anys, si una persona volia aprendre cer\u00e0mica de deb\u00f2, tenia un sol lloc on anar: al taller de Josep Collell. Tenia fama de ser molt rigor\u00f3s, de ser un professor que acceptava a aquells alumnes que, per alguna ra\u00f3, li semblava que podrien rendir-li seguint en els seus ensenyaments i acceptant les seves exig\u00e8ncies. (Testimoni de Mercedes Gonz\u00e1lez) <\/p>\n<p>&#8220;M\u00e9s enll\u00e0 del contacte personal, mai vaig deixar d&#8217;atresorar aquesta llum que vaig rebre una vegada, que em va ensenyar tamb\u00e9 a ser millor persona; aquesta connexi\u00f3 inextingible amb una \u00e8tica de la creaci\u00f3 art\u00edstica, des de la seva pr\u00f2pia vida, que em condueix inequ\u00edvocament, fins a qui va ser i continua sent el Mestre, l&#8217;Artista &#8230; Josep Collell, un catal\u00e0 de soca-rel. (Testimoni de Virg\u00ednia Techera)<\/p>\n<p>&#8220;Vam ser molts els que vam tenir l&#8217;oportunitat d&#8217;aprendre al Taller Collell al llarg de la seva traject\u00f2ria i compartir no nom\u00e9s aquest espai com\u00fa, sin\u00f3 tamb\u00e9 la generositat i la calidesa humana del Josep i la Carmen. I tamb\u00e9 una manera d\u2019entendre la cer\u00e0mica que per a alguns s&#8217;ha convertit en un aut\u00e8ntic mitj\u00e0 d&#8217;expressi\u00f3. (Testimoni de Mercedes Gonz\u00e1lez)<\/p>\n<p><strong>Text extret del llibre \u201cRescate de la memoria cer\u00e1mica en el Uruguay\u201d de Mercedes Gonz\u00e1lez, Rosina Rubio i Carmen Zorrilla.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Josep Collell va n\u00e9ixer el 1920 a Vic, Catalunya. El seu pare era sastre i la mare mestressa de casa. Des de petit sempre li va agradar dibuixar. Quan va esclatar la Guerra Civil, Collell, tenia 16 anys i estava &#8220;en el b\u00e0ndol republic\u00e0&#8221;. Treballava en un taller metal\u00b7l\u00fargic. Per aix\u00f2 no va haver d&#8217;anar [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-2071","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-xp","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2071","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2071"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2071\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2074,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2071\/revisions\/2074"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2071"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2071"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2071"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}