{"id":2051,"date":"2010-11-30T20:20:01","date_gmt":"2010-11-30T19:20:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2051"},"modified":"2010-11-30T20:20:01","modified_gmt":"2010-11-30T19:20:01","slug":"eva-diaz-torres-la-sorpresa-del-raku","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/11\/30\/eva-diaz-torres-la-sorpresa-del-raku\/","title":{"rendered":"Eva D\u00edaz Torres: la sorpresa del rak\u00fa"},"content":{"rendered":"<span class=\"embed-youtube\" style=\"text-align:center; display: block;\"><iframe loading=\"lazy\" class=\"youtube-player\" width=\"600\" height=\"338\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/5V21l-lRRwk?version=3&#038;rel=1&#038;showsearch=0&#038;showinfo=1&#038;iv_load_policy=1&#038;fs=1&#038;hl=ca&#038;autohide=2&#038;wmode=transparent\" allowfullscreen=\"true\" style=\"border:0;\" sandbox=\"allow-scripts allow-same-origin allow-popups allow-presentation allow-popups-to-escape-sandbox\"><\/iframe><\/span>\n<p>Eva D\u00edaz Torres \u00e9s una ceramista uruguaiana.<\/p>\n<p><strong>Eva D\u00edaz Torres<\/strong> \u00e9s una altra dels cinc grans ceramistes que estudia el llibre \u201cRescate de la memoria cer\u00e1mica en el Uruguay\u201d. Mirar\u00e9 de fer un breu recull d\u2019algunes de les dades del llibre.<\/p>\n<p>Eva D\u00edaz neix a Terrassa l\u2019any 1943 Catalunya. \u00c9s segona filla d\u2019 Eduardo D\u00edaz Yepes i la uruguaiana Olimpia D\u00edaz Torres. Els seus pares s\u2019instal\u00b7len a Catalunya, despr\u00e9s d&#8217;haver enfrontat i patit a Madrid la caiguda del govern Revolucionari Espanyol davant l&#8217;ex\u00e8rcit de Franco. \u00c9s n\u00e9ta d\u2019un dels m\u00e9s grans i m\u00e9s coneguts pintors de l\u2019 Uruguai: Joaqu\u00edn Torres Garc\u00eda.<\/p>\n<p>L\u2019any 1947 la fam\u00edlia es trasllada a viure a l\u2019Uruguai a la casa de l&#8217;avi Joaquim Torres Garc\u00eda. All\u00e0 l\u2019Eva coneix els seus oncles i familiars, aix\u00ed com a alumnes i amics del seu avi, Alpuy, Castillo, Gurvich, entre altres<\/p>\n<p>L\u2019any 1959 l\u2019Eva comunica al seu pare la seva decisi\u00f3 de fer cer\u00e0mica i li demana que la contacti amb Marco L\u00f3pez Lomba. El seu pare no hi est\u00e0 massa d&#8217;acord, per\u00f2 de totes maneres l\u2019Eva entra al taller de Torres Garc\u00eda on comen\u00e7a a aprendre les bases de la t\u00e8cnica amb Jos\u00e9 Gurvich.<\/p>\n<p>L\u2019any 1962 l\u2019Eva es casa amb Gustavo Perera i comen\u00e7a a fer cer\u00e0mica. Va a classe amb Josep Collell, durant una temporada fins que a l\u2019any 1964 comen\u00e7a a exhibir peces cer\u00e0miques. D&#8217;aquesta primera etapa no es conserven peces, per\u00f2 probablement seguia els ensenyaments de Collell, treballant amb engalbes. En aquests anys, neixen les seves filles Jimena i Micaela.<\/p>\n<p>L\u2019 Any 1972 l\u2019Eva \u00e9s arrestada per donar suport a un moviment guerriller. \u00c9s torturada i mantinguda presa durant vint mesos fins que a l\u2019any 1974 Eva \u00e9s alliberada i fuig amb la seva fam\u00edlia a Buenos Aires, despr\u00e9s a Costa Rica on no s&#8217;adapta, i per fi arriba a Barcelona on familiars i amics acullen a la fam\u00edlia. L\u2019 any 1975 s\u2019instal\u00b7la a Sant Cugat del Vall\u00e8s on compra un forn i repr\u00e8n la seva activitat cer\u00e0mica com a forma de superviv\u00e8ncia. Realitza peces de baix cost (l\u00e0mpades, per exemple) per vendre en fires i locals comercials. Torna a donar classes.<\/p>\n<p>Des del 1975 fins al1985 Eva viu a Catalunya i viatja per Europa coneixent pa\u00efsos, i cultures, visitant museus, exposicions. Paral.lelament treballa donant classes i exposa en forma individual i col.lectiva.  El 1980 crea un taller per a producci\u00f3, classes i estudi amb la ceramista Mariana Soler.  El 1981 realitza un curs amb el ceramista argent\u00ed Jorge Fern\u00e1ndez Chiti. Entre les fires en qu\u00e8 participa hem de destacar la de Madrid (Fibart 82, 83) i la de Santa Ll\u00facia de Barcelona. A Sant Cugat del Vall\u00e8s, Eva instal\u00b7la un taller per a la seva creaci\u00f3 personal i comen\u00e7a a experimentar nous camins. Comen\u00e7a a introduir-se en la t\u00e8cnica del gres.<\/p>\n<p>El 1985 l\u2019Eva torna amb la seva fam\u00edlia a l&#8217;Uruguai. Repr\u00e8n l&#8217;estudi dels materials cer\u00e0mics que troba a Uruguai i s&#8217;incorpora activament al treball de la Fundaci\u00f3 Torres Garc\u00eda influint dr\u00e0sticament en la recuperaci\u00f3 d&#8217;obres de Joaqu\u00edn Torres Garc\u00eda i en la posterior obertura del museu. \u00c9s operada de c\u00e0ncer a Alemanya. Aquest mateix any decideix dedicar-se de ple al rak\u00fa<\/p>\n<p>L\u2019any 1989 Realitza la primera exposici\u00f3 individual amb cer\u00e0miques en rak\u00fa a la Galeria Sud de Punta de l&#8217;Este. Es presenta el XXXVII Sal\u00f3 Municipal d&#8217;Expressi\u00f3 Pl\u00e0stica. Les seves obres s\u00f3n admeses i el jurat li atorga el Primer Premi-adquisici\u00f3. Exhibici\u00f3 de les obres en el Subte Municipal.<br \/>\n<strong><br \/>\n&#8220;M\u00e9s que colors jo les anomeno textures, perqu\u00e8 en el rak\u00fa \u00e9s m\u00e9s la textura que el color definit. Quan s&#8217;aconsegueix un vermell, \u00e9s m\u00e9s una textura vermellosa, els metalitzats en els daurats s\u00f3n textures m\u00e9s que colors, perqu\u00e8 canvien segons la llum que es reflecteixi en ells &#8220;.<\/strong><\/p>\n<p>L\u2019any 1991 realitza l&#8217;exposici\u00f3 de rak\u00fa a la sala d&#8217;Exposicions del Palacio Municipal, al carrer Soriano. All\u00e0 presenta la totalitat de les obres art\u00edstiques que havia creat mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica de rak\u00fa. Donades a con\u00e8ixer aquestes peces al p\u00fablic per primera vegada, generen un gran impacte. Realitza el v\u00eddeo Eva D\u00edaz Torres, rak\u00fa.<\/p>\n<p>L\u2019any 1993,despr\u00e9s de vuit anys de lluita contra la seva malaltia, el 14 de febrer, mor a Montevideo.<\/p>\n<p><strong>&#8220;Les empremtes, els cops que presenten algunes obres s\u00f3n el reflex d&#8217;estats, de sentiments &#8230; el normal \u00e9s que ells reflecteixin les angoixes, tot &#8230; La part expressiva del meu cer\u00e0mica est\u00e0 en aix\u00f2&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p><strong>&#8220;Crec que no hi ha res que sigui casualitat. Hi ha d&#8217;haver circumst\u00e0ncies en la meva vida personal que tamb\u00e9 em van portar a aix\u00f2 (el rak\u00fa). Per\u00f2 evidentment sempre em va fascinar molt\u00edssim la part alqu\u00edmica de la cer\u00e0mica &#8230; i &#8230; aquesta capacitat que tenim els \u00e9ssers humans de transformar la mat\u00e8ria &#8220;.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Eva D\u00edaz Torres \u00e9s una ceramista uruguaiana. Eva D\u00edaz Torres \u00e9s una altra dels cinc grans ceramistes que estudia el llibre \u201cRescate de la memoria cer\u00e1mica en el Uruguay\u201d. Mirar\u00e9 de fer un breu recull d\u2019algunes de les dades del llibre. Eva D\u00edaz neix a Terrassa l\u2019any 1943 Catalunya. \u00c9s segona filla d\u2019 Eduardo D\u00edaz [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[6648,2944,2937],"tags":[],"class_list":["post-2051","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-arts","category-ceramica","category-uruguai"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-x5","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2051","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2051"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2051\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2052,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2051\/revisions\/2052"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2051"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2051"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2051"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}