Avui m\u2019he hagut de barallar (aix\u00f2 s\u00ed: per tel\u00e8fon, havent d\u2019aixecar una mica la veu, per\u00f2 al cap i a la fi sense sang) amb una persona per motius de feina. \u00c9s una persona que \u00e9s capa\u00e7 de treure de polleguera al m\u00e9s pintat. La prova \u00e9s que ja ens hi hem barallat la majoria de companys de secci\u00f3.<\/p>\n
El tema de la discussi\u00f3: negar una evid\u00e8ncia confirmada, avalada i observada per un munt de gent un dia rere un altre. A mi \u00e9s de les coses que em fan m\u00e9s r\u00e0bia i que, per altra banda, s\u00e9 que \u00e9s normal en certes persones. \u00c9s un tema que ja ha estat prou estudiat per la Psicologia. Per\u00f2 continua fent-me r\u00e0bia, qu\u00e8 hi voleu fer! Suposo que aquest apunt d\u2019avui nom\u00e9s vol ser, a fi de comptes, una necessitat d\u2019esbravar-se i la necessitat de treure la r\u00e0bia de dins. per doneu\u2026 Per\u00f2, ja que hi som, aprofitarem per parlar una mica del tema, que per altra banda, podem estendre a tots els ordres de la vida i dels comportaments humans.<\/p>\n
La negaci\u00f3 \u00e9s un mecanisme de defensa que es fa quan hi ha un fet que \u00e9s massa inc\u00f2mode d\u2019acceptar. Llavors, se\u2019n fa rebuig en lloc d\u2019acceptar-lo, insistint que no \u00e9s veritat, tot i que la majoria de vegades l\u2019evid\u00e8ncia \u00e9s aclaparadora.<\/p>\n
La negaci\u00f3 pot tenir diversos graus o diverses formes: Es pot arribar a negar la realitat del fet desagradable en tot el seu conjunt; admetre el fet per\u00f2 minimitzant la seva import\u00e0ncia; admetre el fet i la seriositat per\u00f2 negant la responsabilitat; negar l\u2019impacte del fet en si mateix o en altres persones per a treure\u2019s sentit de culpabilitat; negar el coneixement dels fets i fer veure que no se\u2019n sabia res; negar que el fet faci ja molt temps que succeeix o es repeteix i per \u00faltim, trobar\u00edem el que se\u2019n diu la negaci\u00f3 de la negaci\u00f3, que \u00e9s potser el m\u00e9s interessant i en el qual m\u2019hi vull aturar una mica.<\/p>\n
Negaci\u00f3 de la negaci\u00f3: Aix\u00f2 pot ser un concepte dif\u00edcil per tal de que molts l\u2019identifiquem en nosaltres mateixos.Per\u00f2 \u00e9s una barrera important per poder canviar comportaments que fan mal. La negaci\u00f3 de la negaci\u00f3 implica els pensaments, les accions i els comportaments que reafirmen la confian\u00e7a que res necessita ser canviat en el comportament personal. Aquesta forma de negaci\u00f3 es barreja una mica amb totes les altres formes de negaci\u00f3, per\u00f2 implica m\u00e9s autoengany i, per tant, m\u00e9s dificultat de canvi.<\/p>\n
I, per acabar i aprofitant que dem\u00e0 \u00e9s jornada de reflexi\u00f3 aqu\u00ed a Catalunya, aprofitar l\u2019apunt d\u2019avui per dir que els catalans no ens haur\u00edem d\u2019auto-enganyar m\u00e9s temps. Els fets s\u00f3n els que s\u00f3n, les evid\u00e8ncies s\u00f3n tantes en tots els ordres de la vida, que a mi em sembla que la \u00fanica forma de resposta als comicis que tindrem diumenge \u00e9s votar per algun dels partits que ens impulsen cap a la independ\u00e8ncia de Catalunya, encara que aquesta no esperem que sigui imminent ni potser tinguem encara massa clars els passos a seguir. Per\u00f2, com deia abans, ja prou d\u2019enganys, de pors, d\u2019amenaces i, a fi de comptes, d\u2019auto-enganys. Si volem ser un poble digne i que pugui viure amb dignitat, anem a votar el diumenge per gent que impulsi i defensi els drets de Catalunya. I, el que \u00e9s m\u00e9s important: despr\u00e9s exigim a aquests pol\u00edtics que acompleixin les seves promeses, que normalment s\u00f3n moltes en tots aquests dies de campanya. Sort! <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Avui m\u2019he hagut de barallar (aix\u00f2 s\u00ed: per tel\u00e8fon, havent d\u2019aixecar una mica la veu, per\u00f2 al cap i a la fi sense sang) amb una persona per motius de feina. \u00c9s una persona que \u00e9s capa\u00e7 de treure de polleguera al m\u00e9s pintat. La prova \u00e9s que ja ens hi hem barallat la majoria […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792],"tags":[31905],"class_list":["post-2031","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-wL","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2031","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2031"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2031\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2031"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2031"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2031"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}