{"id":2030,"date":"2010-11-25T18:43:32","date_gmt":"2010-11-25T17:43:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2030"},"modified":"2010-11-25T18:43:32","modified_gmt":"2010-11-25T17:43:32","slug":"manipulaci-meditica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/11\/25\/manipulaci-meditica\/","title":{"rendered":"Manipulació mediàtica"},"content":{"rendered":"

Enrique Richard<\/strong>, en el seu blog \u201c<\/strong>Con Cartones por la Calle<\/strong><\/a>\u201d<\/strong> http:\/\/enriquerichard.es\/ <\/a>recull unes estrat\u00e8gies que Avram Noam Chomsky<\/em><\/strong> ha elaborat i que titula \u201c10 Estrat\u00e8gies de Manipulaci\u00f3\u201d. <\/p>\n

Chomsky \u00e9s un ling\u00fcista del MIT<\/a> (Institut de Tecnologia de Massachusetts)  mot conegut. Ha estudiat durant tota la seva vida temes de llenguatge i comunicaci\u00f3 relacionats amb la psicologia. Penso que s\u00f3n interessants.<\/p>\n

1 – L’ESTRAT\u00c8GIA DE LA DISTRACCI\u00d3.
<\/strong>L’element primordial del control social \u00e9s l’estrat\u00e8gia de la distracci\u00f3 que consisteix a desviar l’atenci\u00f3 del p\u00fablic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits pol\u00edtiques i econ\u00f2miques, mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica del diluvi o inundaci\u00f3 de cont\u00ednues distraccions i d’informacions insignificants . L’estrat\u00e8gia de la distracci\u00f3 \u00e9s igualment indispensable per a impedir al p\u00fablic interessar-se pels coneixements essencials, en l’\u00e0rea de la ci\u00e8ncia, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibern\u00e8tica."Mantenir l’Atenci\u00f3 del p\u00fablic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense import\u00e0ncia real. Mantenir al p\u00fablic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a granja com els altres animals (cita del text ‘Armes silencioses per a guerres tranquil) ".<\/p>\n

2 – CREAR PROBLEMES, I DESPR\u00c9S OFERIR SOLUCIONS.
<\/strong>Aquest m\u00e8tode tamb\u00e9 \u00e9s anomenat "problema-reacci\u00f3-soluci\u00f3". Es crea un problema, una "situaci\u00f3" prevista per causar certa reacci\u00f3 en el p\u00fablic, per tal que aquest sigui el demandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la viol\u00e8ncia urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el p\u00fablic sigui el demandant de lleis de seguretat i pol\u00edtiques en perjudici de la llibertat. O tamb\u00e9: crear una crisi econ\u00f2mica per fer acceptar com un mal necessari el retroc\u00e9s dels drets socials i el desmantellament dels serveis p\u00fablics.<\/p>\n

3 – L’ESTRAT\u00c8GIA DE LA GRADUALITAT.
<\/strong>Per fer que s’accepti una mesura inacceptable, n’hi ha prou aplicar gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. \u00c9s d’aquesta manera quines condicions socioecon\u00f2miques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les d\u00e8cades de 1980 i 1990: Estat m\u00ednim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haurien provocat una revoluci\u00f3 si han estat aplicades d’una sola vegada.<\/p>\n

4 – L’ESTRAT\u00c8GIA DE DIFERIR.
<\/strong>Una altra manera de fer acceptar una decisi\u00f3 impopular \u00e9s la de presentar-la com "dolorosa i necess\u00e0ria", obtenint l’acceptaci\u00f3 p\u00fablica, en el moment, per a una aplicaci\u00f3 futura. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perqu\u00e8 l’esfor\u00e7 no \u00e9s emprat immediatament. Despr\u00e9s, perqu\u00e8 el p\u00fablic, la massa, t\u00e9 sempre la tend\u00e8ncia a esperar ing\u00e8nuament que "tot anir\u00e0 millorar dem\u00e0" i que el sacrifici exigit podr\u00e0 ser evitat. Aix\u00f2 d\u00f3na m\u00e9s temps al p\u00fablic per a acostumar-se a la idea del canvi i d’acceptar-la amb resignaci\u00f3 quan arribi el moment.<\/p>\n

5 – DIRIGIR A P\u00daBLIC COM CRIATURES DE POCA EDAT.
<\/strong>La majoria de la publicitat dirigida al gran p\u00fablic utilitza discurs, arguments, personatges i entonaci\u00f3 particularment als nens, moltes vegades propers a la debilitat, com si l’espectador fos una criatura de poca gran o deficient mental. Com m\u00e9s s’intenti buscar enganyar a l’espectador, m\u00e9s es tendeix a adoptar un to infantilizant. Per qu\u00e8?"Si un es dirigeix a una persona com si ella tingu\u00e9s l’edat de 12 anys o menys, llavors, en ra\u00f3 de la suggestionabilitat, ella tendir\u00e0, amb certa probabilitat, a una resposta o reacci\u00f3 tamb\u00e9 desprove\u00efda d’un sentit cr\u00edtic com la d’una persona de 12 anys o menys d’edat (veure "Armes silencioses per a guerres tranquil") ".<\/p>\n

6 – UTILITZAR L’ASPECTE EMOCIONAL MOLT M\u00c9S QUE LA REFLEXI\u00d3.
<\/strong>Fer \u00fas de l’aspecte emocional \u00e9s una t\u00e8cnica cl\u00e0ssica per causar un curt circuit en l’an\u00e0lisi racional, i finalment al sentit cr\u00edtic dels individus. D’altra banda, la utilitzaci\u00f3 del registre emocional permet obrir la porta d’acc\u00e9s a l’inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments …<\/p>\n

7 – MANTENIR AL P\u00daBLIC A LA IGNOR\u00c0NCIA I LA MEDIOCRITAT.
<\/strong>Fer que el p\u00fablic sigui incapa\u00e7 de comprendre les tecnologies i els m\u00e8todes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l’educaci\u00f3 donada a les classes socials inferiors ha de ser la m\u00e9s pobre i mediocre possible, de manera que la dist\u00e0ncia de la ignor\u00e0ncia que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossibles d’assolir per a les classes inferiors (veure ‘Armes silencioses per a guerres tranquil) ".<\/p>\n

8 – ESTIMULAR AL P\u00daBLIC A SER<\/strong> complaent amb la mediocritat.
Promoure el p\u00fablic a creure que \u00e9s moda el fet de ser est\u00fapid, vulgar i inculte …<\/p>\n

9 – REFOR\u00c7AR LA AUTOCULPABILIDAD.
<\/strong>Fer creure a l’individu que \u00e9s nom\u00e9s ell el culpable per la seva pr\u00f2pia desgr\u00e0cia, per causa de la insufici\u00e8ncia de la seva intel lig\u00e8ncia, de les seves capacitats, o dels seus esfor\u00e7os. Aix\u00ed, en lloc de rebel.lar-se contra el sistema econ\u00f2mic, l’individu es autodesvalida i es culpa, el que genera un estat depressiu, un dels efectes \u00e9s la inhibici\u00f3 de la seva acci\u00f3. I, sense acci\u00f3, no hi ha revoluci\u00f3!<\/p>\n

10 – CON\u00c8IXER ALS INDIVIDUS MILLOR DEL QUE ELLS MATEIXOS ES CONEIXEN.
<\/strong>En el transcurs dels \u00faltims 50 anys, els aven\u00e7os accelerats de la ci\u00e8ncia han generat una creixent bretxa entre els coneixements de l p\u00fablic i aquells posse\u00efdes i utilitzats per les elits dominants. Gr\u00e0cies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "sistema" ha gaudit d’un coneixement avan\u00e7at de l’\u00e9sser hum\u00e0, tant de forma f\u00edsica com psicol\u00f2gicament. El sistema ha aconseguit con\u00e8ixer millor l’individu com\u00fa del que ell es coneix a si mateix. Aix\u00f2 significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control m\u00e9s gran i un gran poder sobre els individus, m\u00e9s gran que el dels individus sobre ells mateixos. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Enrique Richard, en el seu blog \u201cCon Cartones por la Calle\u201d http:\/\/enriquerichard.es\/ recull unes estrat\u00e8gies que Avram Noam Chomsky ha elaborat i que titula \u201c10 Estrat\u00e8gies de Manipulaci\u00f3\u201d. Chomsky \u00e9s un ling\u00fcista del MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts)  mot conegut. Ha estudiat durant tota la seva vida temes de llenguatge i comunicaci\u00f3 relacionats amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[82,81],"tags":[31823,31822],"class_list":["post-2030","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-informacio","category-mitjans-de-comunicacio","tag-informacio","tag-mitjans-de-comunicacio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-wK","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2030","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2030"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2030\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2030"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2030"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2030"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}