Darrerament, al Joan les coses li pintaven malament. Tot ho veia fosc. Millor dit: tot era fosc a la seva vida.<\/p>\n
La dona l\u2019havia deixat per un passerell 15 anys m\u00e9s jove que ell. A la feina li havien dit, feia un parell de setmanes, que l\u2019haurien de fer fora amb excuses de mal pagador. Potser l\u2019empresa tancaria o simplement era una de les excuses. Ja feia un parell d\u2019anys que ell s\u2019arrossegava per nivells molts baixos, igual que l\u2019empresa. La cosa es veia venir\u2026 Tots plegats s\u2019arrossegaven com cucs i ara havia arribat l\u2019hora final.<\/p>\n
Tot era molt fosc a la seva vida i amb ra\u00f3. Tenia 57 anys; molt passat, poc futur i un present tirant a negre, aterridor, desesperant\u2026<\/p>\n
Pensant-ho una mica i amb un futur tan glori\u00f3s nom\u00e9s veia una sortida a la seva vida: fer all\u00f2 que sabia fer; o sigui , pintar. Des de petit que ho pintava tot: pintava parets, pintava quaderns, pintava sof\u00e0s, pintava m\u00e0quines\u2026. i col\u00b7leccionava pinzells. Era el que m\u00e9s li agradava a la vida. Havia vist clarament que havia arribat l\u2019hora de fer servir els seus coneixements i la seva t\u00e8cnica per a sobreviure. Va decidir jugar-s\u2019ho tot a una sola carta i fer servir els pocs diners que li quedaven per fer imprimir un munt de pamflets que hi deia:<\/p>\n
S\u2019OFEREIX PINTOR<\/p>\n
PER A TOT TIPUS DE FEINES.<\/p>\n
ESPECIALITAT:<\/p>\n
PINTAR LA VIDA DE COLOR DE ROSA.<\/p>\n
TEL 78937641<\/p>\n
L\u2019endem\u00e0 rebia un munt de trucades. Ja tot era diferent. ja tot pintava d\u2019una altra manera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Darrerament, al Joan les coses li pintaven malament. Tot ho veia fosc. Millor dit: tot era fosc a la seva vida. La dona l\u2019havia deixat per un passerell 15 anys m\u00e9s jove que ell. A la feina li havien dit, feia un parell de setmanes, que l\u2019haurien de fer fora amb excuses de mal pagador. […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[440],"tags":[31840],"class_list":["post-1511","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","tag-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-on","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1511","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1511"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1511\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1511"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1511"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1511"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}