Am\u00e8rica "va ser descoberta" per Castella, gr\u00e0cies a la tenacitat vision\u00e0ria de Colom, el dia 12 d’octubre de l’any 1492. Colom mai no va saber que havia descobert un nou continent; pensava haver donat amb "Cipango" i esperava trobar-se amb el "Gran Khan", \u00e9s a dir, l’\u00cdndia, la Xina i el Jap\u00f3. Bartolom\u00e9 de las Casas<\/b> va arribar a l’illa anomenada "La Espanyola" el 1502<\/b>. Va viatjar en un dels 32 navilis, juntament amb unes altres 2.500 persones. <\/p>\n
Van partir el dia 13 de febrer de 1502. La flota va salpar dividida en dues parts; la meitat va arribar a Santo Domingo el dia 15 d’abril<\/b>, mentre l’altra meitat va abordar uns dotze o quinze dies despr\u00e9s. Amb els "indis" americans, el jove sevill\u00e0 Bartolom\u00e9 no s’hi trob\u00e0 de deb\u00f2 fins a l’any 1514. <\/p>\n
Las Casas sembla que tenia llavors 17 o 18 anys. La ciutat de Santo Domingo era llavors una petita vila. Entre els records que ens explicar\u00e0 ell mateix, diu que els espanyols establerts all\u00e0 estaven alegres perqu\u00e8 s’havia descobert recentment molt or<\/b> i perqu\u00e8 alguns indis s’havien "al\u00e7at", cosa que els permetia ja justificar les seves guerres i el conseg\u00fcent esclavatge i "repartiment" dels indis<\/b>. Aquestes s\u00f3n les "bones nove<\/b>s" que donaven els residents als nouvinguts; i que llavors amb prou feines Las Casas entenia; o que fins i tot aprovava en algun grau, ja que ell mateix busc\u00e0 tamb\u00e9 l’or i va rebre indis sota confian\u00e7a bens aviat. <\/p>\n
El futur defensor dels "indis oprimits" que escriu aquestes mem\u00f2ries el 1552, almenys a la seva redacci\u00f3 actual, no deixa d’assenyalar la tr\u00e0gica qualificaci\u00f3 de "bona nova", d’"evangeli" per als "cristians" espanyols, el fet que puguin fer guerra i capturar els indis, per vendre’ls<\/b> per esclaus a Espanya. "Per manera que donaven per <\/i>bones noves<\/b> i mat\u00e8ria d’alegria que els indis s’haguessin al\u00e7at, per poder fer-los guerra, i per tant, capturar-los<\/b> per enviar-los a vendre a Castella per esclaus<\/b>". No pot deixar de fer mem\u00f2ria cr\u00edtica d’aquesta deformaci\u00f3 del fi \u00faltim de tota l’empresa americana, tal com la va acabar veient i promovent aquest campi\u00f3 de la causa ind\u00edgena, que era la causa del pobre i de la v\u00edctima en aquell moment hist\u00f2ric. En comptes d’anunciar-los, de paraula i amb fets, el vertader Evangeli, acaben fent "bona nova" del major antievangeli per als indis. <\/p>\n
Aquest va ser tamb\u00e9 abans el pla del seu admirat Almirall Crist\u00f2fol Colom, quan veu que no apareix tot aquest or i riqueses que pensava trobar a les \u00cdndies. I ser\u00e0 tamb\u00e9 el del seu respectat governador, Nicol\u00e1s de Ovando<\/b>, "bar\u00f3 prudent\u00edssim i digne de governar molta gent, per\u00f2 no indis<\/i>"…, perqu\u00e8 va acabar sent l’inventor dels "repartiments" i futures "enc\u00e0rrecs" d’indis als espanyols, que va ser pr\u00e0cticament un esclavatge. Per m\u00e9s que fos un home de "gran autoritat, amic de just\u00edcia<\/i>", no valia per governar els indis, ja que no els va tractar com iguals als castellans, encara que fossin nom\u00e9s vassalls del regne de Castella. Per\u00f2 l’error principal, a judici de fra Bartolom\u00e9 que escriu gaireb\u00e9 cinquanta anys despr\u00e9s, \u00e9s que no va acomplir la finalitat primordial de tota aquesta empresa i la seva justificaci\u00f3 \u00faltima amb la famosa "donaci\u00f3 papal": l’evangelitzaci\u00f3 de les \u00cdndies. <\/p>\n
Les Cases pensa que la reina Isabel la Cat\u00f2lica<\/b> tenia molt clara aquesta finalitat primera i primordial; per aix\u00f2 li havia encarregat a Nicol\u00e1s d’Ovando que<\/b> "tots els indis<\/i> ve\u00efns i pobladors d’aquestes illes fossin lliures i no subjectes a servitud… que visquessin com a vassalls lliures<\/b> governats i conservats en just\u00edcia, com ho eren els vassalls del regne de Castella", a m\u00e9s que "don\u00e9s ordre<\/i> que<\/i> en la nostra santa fe cat\u00f2lica fossin instru\u00efts<\/b>". Anys m\u00e9s tard entendr\u00e0 que fallar en aix\u00f2 va ser el m\u00e9s nefast, perqu\u00e8 es tracta d’un "error sobre la finalitat": no l’or ni el poder, sin\u00f3 l’evangelitzaci\u00f3 dels indis \u00e9s el que justificava el "dret" dels espanyols a trepitjar terra americana i continuar-hi. Per\u00f2 els indis van entendre ben aviat que el veritable motiu dels acabats d’arribar era precisament l’or, l’auri sacra fames<\/i>, que podria traduir-se com "l’endiablada set de l’or", o el culte a Mamm\u00f3n. <\/p>\n
Alguns anys despr\u00e9s viatj\u00e0 a Roma, on va ser ordenat sacerdot sembla que cap l’any 1507; per\u00f2 aviat retorn\u00e0 a L’Espanyola, cap all\u00e0 el 1510. <\/p>\n
Aviat passar\u00e0 a l’illa recentment poblada<\/i> o per dir-ho millor despoblada <\/i>de Cuba, com a capell\u00e0 de Diego Vel\u00e1squez; all\u00e0 arribar\u00e0 a tenir la seva pr\u00f2pia encomanda d’indis, junt amb el piet\u00f3s laic Pedro de Renter\u00eda.<\/b> Bartolom\u00e9 conversaria durant tot el proc\u00e9s colonial i el seu intern amb aquest bon amic Pedro, lector del Nou Testament, i proper a la soluci\u00f3 franciscana d’educar els nens, que aconsegueixin escapar a la mort, com a futurs cristians. Per\u00f2 abans ha estat testimoni impotent de la mort per gana de set mil d’aquests mateixos nens indis en uns tres mesos: "Les criatures nascudes, morien petitetes, perqu\u00e8 les mares, amb el treball i la gana, no tenien llet al pit<\/i>". Li va impressionar tant aix\u00f2 que ho narra fins a cinc vegades en les seves obres. <\/p>\n
Ens explica que abans, en els primers anys de govern de Diego Col\u00f3n, un c<\/strong>acic seu anomenat Hatuey<\/b>, escapat a l’illa de Cuba amena\u00e7ada d’invasi\u00f3, mostra als seus germans una panera plena d’or, proposa ballar-li els seus ritus sacres com a un d\u00e9u, ja que els cristians el tenen com a tal, perqu\u00e8 ell els digui que no els facin mal; i despr\u00e9s els demana de llan\u00e7ar-la al riu, perqu\u00e8 no els busquin a ells per treure’ls-la i adorar-ho. "No guardem a aquest Senyor dels cristians en cap lloc, perqu\u00e8 encara que el tinguem a les tripes ens el trauran<\/i>". Anys m\u00e9s tard, assabentat ja del cas molt m\u00e9s cruel de Pizarro amb Atahualpa, comenta que els espanyols s\u00f3n tals "que si els dimonis tinguessin or, els emprendrien per robar-los-el<\/i>". Aquest va acabar sent, si no l’\u00fanic fi darrer, almenys un dels primordials per als espanyols emigrats i tamb\u00e9 per a qui els enviaven i utilitzaven des de la metr\u00f2poli. No s’equivocava el cacic dominic\u00e0; fins i tot s’avan\u00e7ava a assenyalar la causa \u00faltima que va motivar el fam\u00f3s crit de fra Ant\u00f3n Montesino<\/b>, un dels quatre dominics<\/b> que van arribar a Am\u00e8rica el 1510.<\/b> <\/p>\n Las Casas sap molt b\u00e9 que el d\u00e9u Diner \u00e9s un \u00eddol, i per aix\u00f2 necessita alimentar-se de v\u00edctimes humanes. Per extreure’n l’or, la plata o el que sigui, els espanyols no dubtaran a explotar els indis. S’han tornat un mer instrument al servei del seu culte idol\u00e0tric; i, a la fi, "instrument mort", v\u00edctimes. No \u00e9s que en directe desitgin la seva mort; el que desitgen \u00e9s ser rics "i abundar en or, que \u00e9s la seva finalitat, amb treball i suor dels afligits i anguniats indis, usant-los com de mitjans i instruments morts; a la qual cosa segueix, de necessitat, la mort de tots ells<\/i>". Per aix\u00f2 el text que motivar\u00e0 finalment el seu "conversi\u00f3 als indis<\/b>", per l’any 1514<\/b>, \u00e9s Eclesi\u00e0stic 34,21<\/b>: "Qui ofereix un sacrifici a costa de la vida dels pobres, \u00e9s com qui sacrifica a un fill davant del seu pare<\/i>". Aquest text ser\u00e0 citat moltes vegades a l’\u00e0mplia obra lascasiana, la qual cosa indica l’enorme pes que va tenir la reflexi\u00f3 prof\u00e8tica i sapiencial i tota la Paraula de D\u00e9u en la seva valoraci\u00f3 i pr\u00e0ctica cristianes. Des d’aquella data, i sobretot des de la seva entrada en la vida religiosa dominicana, la vida i obra sencera de fra Bartolom\u00e9 de Las Casas<\/b> va estar dedicada a la causa ind\u00edgena; a la defensa, primer de la vida, despr\u00e9s de la seva llibertat i dignitat, per desembocar en la lluita pels seus enters drets pol\u00edtics de pobles lliures i capa\u00e7os de realitzar una nova societat i una nova esgl\u00e9sia m\u00e9s properes a l’Evangeli que les velles cristiandats. <\/p>\n Per\u00f2, sens dubte, el primer pas cap aquesta conversi\u00f3 t\u00e9 bastant a veure amb aquest fam\u00f3s "crit de l’Espanyola", llan\u00e7at per Ant\u00f3n Montesino en nom de tota la comunitat dominica, presidida pel venerable fra Pedro de C\u00f3rdoba<\/b>. Corria l’any 1511<\/b>, i estaven en el quart diumenge d’advent, que va ser 21 de desemb<\/b>re. A prop\u00f2sit del "jo s\u00f3c la veu del que clama al desert" de Joan 1,23 que es llegia aquell dia, el predicador de la veritat, pura i dura com l’amor als pobres i les v\u00edctimes, etzib\u00e0 aquestes paraules als seus o\u00efdors espanyols: "tots esteu en pecat mortal i en ell viviu i moriu, per la crueltat i tirania que useu amb aquesta gent innocent! Digueu, amb quin dret i amb quina just\u00edcia teniu aquests indis en tan cruel i horrible servitud?<\/i>… Aquests, que no s\u00f3n homes?<\/b> No tenen \u00e0nimes racionals? No esteu obligats a estimar-los com a vosaltres mateixos? Aix\u00f2 no enteneu? Aix\u00f2 no sentiu? Com podeu estar adormits en un somni tan profunt i tan let\u00e0rgic? <\/p>\n Aquest crit ha de continuar sonant a Am\u00e8rica Llatina i al m\u00f3n sencer<\/b>, ja que existeix aquest tercer i quart m\u00f3n, aquests subm\u00f3ns dels explotats o, pitjor encara, dels exclosos de la vida. Ens tocar\u00e0 actualitzar-lo, cridar-lo davant d’o\u00efdes que no voldran escoltar-lo i davant d’ulls que no volen veure la realitat del sofriment de milions d’homes; que fan qualsevol marrada per no apropar-se als ferits a la vora del cam\u00ed; que no volen saber res de la sang dels seus germans, encara que siguin els seus Ca\u00efms de coll blanc i mans netes. S’haur\u00e0 d’acabar amb aquest "Deute Extern" que importa capital dels pa\u00efsos pobres cap al m\u00f3n ric, a costa de la gana i la mort de milions de persones, febles i nens especialment. Per entendre aix\u00f2, s’ha de sentir-ho, i s’ha de despertar del "son let\u00e0rgic" de la globalitzaci\u00f3 triomfant, amb el seu "final de la hist\u00f2ria", perqu\u00e8 s’han acabat totes les utopies per als que creuen haver assolit ja la seva meta. Una meta inhumana, per inhumanitzant i deshumanitzadora. <\/p>\n