{"id":1390,"date":"2010-10-10T12:11:21","date_gmt":"2010-10-10T11:11:21","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/10\/10\/viure-la-prpia-vida\/"},"modified":"2010-10-10T13:25:55","modified_gmt":"2010-10-10T12:25:55","slug":"viure-la-prpia-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/10\/10\/viure-la-prpia-vida\/","title":{"rendered":"Viure la pr&ograve;pia vida"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" style=\"float: right\" alt=\"\" align=\"right\" src=\"http:\/\/t2.gstatic.com\/images?q=tbn:ANd9GcT3k4pFvB_qTq6nUCLvQFSXNQNWA4-Eh31Anxw9TKvYlK6EPUA&amp;t=1&amp;usg=__0deKnuBChbHBsgQZS9icyBQyAEc=\" \/>Cadasc\u00fa hauria de poder viure aut\u00f2nomament la seva vida, per\u00f2 no sempre \u00e9s possible i f\u00e0cil fer-ho. Alguns neixen amb les capacitats necess\u00e0ries per aconseguir-ho i, de mica en mica, les van adquirint i desenvolupant a mida que creixen. \u00c9s la t\u00edpica maduraci\u00f3 que s\u2019aconsegueix amb l\u2019educaci\u00f3, la fam\u00edlia i la mateixa societat, que fan que hom pugui esdevenir aut\u00f2nom.<\/p>\n<p>Altres, no ho aconseguiran mai perqu\u00e8 la seva discapacitat molt profunda els ho impedeix. Per\u00f2 hi han molts graus de discapacitat i amb les ajudes necess\u00e0ries (d\u2019un altre tipus i adaptades a ells)&#160; algunes persones tamb\u00e9 podran aconseguir un grau prou alt i satisfactori d\u2019autonomia. Perqu\u00e8, com d\u00e8iem abans, d\u2019ajudes n\u2019hem hagut de menester tots, encara que potser d\u2019un altre tipus.-<\/p>\n<p>Aquest \u00e9s el cas que vull comentar avui: El cas de vuit joves amb s\u00edndrome de Down que, des de fa quasi un any, viuen l\u2019experi\u00e8ncia de viure soles en un pis. \u00c9s la not\u00edcia que portava <a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.es\/ciudadanos\/noticias\/20100404\/53901258214\/la-excepcional-experiencia-de-vida-autonoma-de-tres-jovenes-con-sindrome-de-down-eugenia-ariadna-car.html\" target=\"_blank\">La Vanguardia<\/a> del dia 4 d\u2019Abril de 2010. \u00c9s un nou programa a la Fundaci\u00f3 Catalana S\u00edndrome de Down (FCSD) que d\u00f3na suport a la gent per independitzar-se i que s\u2019anomena \u201cMe\u2019n vaig a casa\u201d.<\/p>\n<p>L\u2019Ariadna, la Clara i l\u2019Eug\u00e8nia s\u00f3n tres exemples dels vuit \u00fanics casos de persones amb s\u00edndrome de Down que formen part del programa, que ara at\u00e9n a 42 persones i \u00e9s pioner a Espanya. B\u00e0sicament, ofereix l&#8217;ajuda essencial i personalitzada a les persones discapacitades per emancipar-se.&quot;Donem una xarxa de suports professionals i familiars que s&#8217;adapten a les necessitats de cada persona. Pr\u00e8viament se&#8217;ls prepara per afrontar l&#8217;economia de la llar-quant cobren i quant gastaran-, la cuina, la higiene i altres aspectes de la casa. Despr\u00e9s , reben la visita peri\u00f2dica d&#8217;una educadora -dues o quatre vegades per setmana-que segueix planificant amb ells les despeses de la llar, el control de metges, l&#8217;agenda, i els ajuda a reflexionar sobre les vicissituds viscudes. A mesura que les persones s&#8217;assenten a la llar, aquestes visites van dilatant. Tamb\u00e9 es crea un &quot;cercle de confian\u00e7a&quot; que est\u00e0 format per algun familiar, amic, company de treball i \/ o ve\u00ed. S\u00f3n persones de refer\u00e8ncia que es reuneixen de tant en tant per si necessiten alguna cosa&#160; i a les que saben que poden rec\u00f3rrer si es veuen necessitats.<\/p>\n<p>Interessant, no?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cadasc\u00fa hauria de poder viure aut\u00f2nomament la seva vida, per\u00f2 no sempre \u00e9s possible i f\u00e0cil fer-ho. Alguns neixen amb les capacitats necess\u00e0ries per aconseguir-ho i, de mica en mica, les van adquirint i desenvolupant a mida que creixen. \u00c9s la t\u00edpica maduraci\u00f3 que s\u2019aconsegueix amb l\u2019educaci\u00f3, la fam\u00edlia i la mateixa societat, que fan [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2898],"tags":[5507],"class_list":["post-1390","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-discapacitats","tag-discapacitats-psiquics"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-mq","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1390","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1390"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1390\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1395,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1390\/revisions\/1395"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1390"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1390"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1390"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}