{"id":1379,"date":"2010-10-03T10:47:22","date_gmt":"2010-10-03T09:47:22","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/10\/03\/els-lligams-del-temps\/"},"modified":"2010-10-03T10:47:22","modified_gmt":"2010-10-03T09:47:22","slug":"els-lligams-del-temps","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/10\/03\/els-lligams-del-temps\/","title":{"rendered":"Els lligams del temps"},"content":{"rendered":"

\"images[2]\"<\/a> El meu post d’avui segurament que interessar\u00e0 a poca gent. Per\u00f2 l’escriur\u00e9 igual, tot pensant en el que ens va passar ahir a una colla de companys i amics.<\/p>\n

Va passar que ens vam trobar un any m\u00e9s una colla de companys d’estudis. Si no vaig errat ja fa 23 anys que, quan arriba la tardor, ens trobem un dia i compartim taula, records i vida. Aquest dia no \u00e9s per pensar; aquest dia \u00e9s nom\u00e9s per recordar temps passats. A mida que ens anem fent grans sembla que els fantasmes de la mem\u00f2ria tamb\u00e9 es van fent m\u00e9s grans i ens van acorralant…<\/p>\n

"Tenir m\u00e9s mem\u00f2ria que un elefant". Frase que hem sentit un munt de vegades. Un dia vaig llegir una frase en un llibre que deia: "Un dia, tots els elefants es reuniran per oblidar". Es diu que els elefants tenen molta mem\u00f2ria i que tenen uns rituals de reuni\u00f3 en certs llocs i tamb\u00e9 certs llocs per anar a morir de forma m\u00e9s o menys solit\u00e0ria. Nosaltres -al contrari dels elefants- ens reunim peri\u00f2dicament per recordar. I pel fet de trobar-nos, retrobar-nos uns als altres i -potser- retrobar-nos nosaltres mateixos. Recordem an\u00e8cdotes i viv\u00e8ncies; retrobem els fils allargassats dels afectes, els anem seguint anys enll\u00e0 i anem traient pols de la mem\u00f2ria potser una mica inconscientment.<\/p>\n

Alguns elefants som una mica desmemoriats. Altres, conserven molt bona la mem\u00f2ria, tal com podem comprovar anualment. Per\u00f2 tots tenim dins nostre una vida plena de coses compartides, moments i records (dol\u00e7os alguns i potser una mica amargs d’altres) d’una infantesa i joventut cada vegada m\u00e9s llunyana. Tenim tots una mem\u00f2ria que \u00e9s com una cicatriu que a vegades fa pessigolles, a vegades batega fort, a vegades crema i a vegades fa mal.<\/p>\n

Perqu\u00e8 nom\u00e9s cal comen\u00e7ar a furgar una mica perqu\u00e8 comencin a sortir an\u00e8cdotes, hist\u00f2ries i coses mig oblidades. Una possessi\u00f3 comuna que encara que estigui amagada en els subs\u00f2ls de la mem\u00f2ria i ens sembli que ens en hem oblidat, de cop i volta surt di\u00e0fana a la llum. En el fons, l’oblit \u00e9s un gran simulacre. Ning\u00fa pot -encara que vulgui- oblidar certs fets, certes viv\u00e8ncies, certes emocions, i aquest gran espai ple de fantasmes, aquests peregrins que caminen solitaris i perduts per les vides d’algunes persones. El passat \u00e9s sempre una estan\u00e7a plena i no hi a ning\u00fa capa\u00e7 de buidar-la; no hi ha oblit capa\u00e7 d’enderrocar-la. A vegades, aquesta estan\u00e7a est\u00e0 tan plena de fantasmes i mals records que fem veure que no existeix. \u00c9s com un par\u00e8ntesi, un dip\u00f2sit buit, una collita de no-res. Per\u00f2 en realitat en aquest espai hi ha de tot i haur\u00edem de furgar una mica, fer surar i donar una mica m\u00e9s de lloc als bons records i tirar per la borda alguns de dolents que no ens deixen mirar amb justa perspectiva les coses. Els dolents, per dir-ho d’alguna manera, ocupen tant de lloc que els bons records s’han quedat sense on posar-se.<\/p>\n

Penso que ens trobem perqu\u00e8 tenim certa necessitat de trobar-nos, d’explicar i d’explicar-nos. No podem desenterrar cont\u00ednuament la gent ni el temps que ja ha passat. Per\u00f2 podem transmetre paraules i viv\u00e8ncies que ens persegueixen, que les portem a sobre i que formen part de nosaltres i de la nostra manera de ser. Potser necessitem dir-nos: me’n recordo d’aquell temps perqu\u00e8 no estava sol, perqu\u00e8 vam viure plegats massa coses i vam compartir massa vida. Per aix\u00f2 a vegades em faig aquesta pregunta: per qu\u00e8 hom retorna? Per qu\u00e8 sempre som com aquells navegats misteriosos que tan sovint es perden ben gustosament en les esquerdes profundes de la mem\u00f2ria i retornem, al nostre passat, als nostres records, a les viv\u00e8ncies d’infantesa o joventut?. Una pregunta que sempre queda amb una resposta m\u00e9s o menys satisfact\u00f2ria. L’any vinent, si D\u00e9u vol, hi tornarem. Fins llavors, doncs.<\/p>\n

 <\/p>\n

Etiquetes de Technorati: Amistat<\/a>,Relacions humanes<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El meu post d’avui segurament que interessar\u00e0 a poca gent. Per\u00f2 l’escriur\u00e9 igual, tot pensant en el que ens va passar ahir a una colla de companys i amics. Va passar que ens vam trobar un any m\u00e9s una colla de companys d’estudis. Si no vaig errat ja fa 23 anys que, quan arriba la […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2697,5009],"tags":[],"class_list":["post-1379","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-amistat","category-relacions-humanes"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-mf","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1379","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1379"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1379\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1379"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1379"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}