{"id":1355,"date":"2010-09-29T19:43:48","date_gmt":"2010-09-29T18:43:48","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/09\/29\/piquets-coercitius\/"},"modified":"2010-09-29T19:43:48","modified_gmt":"2010-09-29T18:43:48","slug":"piquets-coercitius","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/09\/29\/piquets-coercitius\/","title":{"rendered":"Piquets coercitius"},"content":{"rendered":"

\"images[1]\"<\/a>Hi ha mil raons per fer vaga. N’hi han mil m\u00e9s per no fer-ne. Cadasc\u00fa t\u00e9 les seves i totes s\u00f3n leg\u00edtimes. El que no \u00e9s leg\u00edtim \u00e9s no deixar treballar a qui vulgui fer-ho amb amenaces de tot tipus.<\/p>\n

S\u00ed, us vull parlar dels piquets "informatius", que seria millor anomenar-los coercitius. Escoltant alguns sindicalistes i sobretot veient el que fan i deixen fer avui he retrocedit molt i mols anys enrere. Ja us asseguro jo que s’hi han ben llu\u00eft!. No en tenien prou de fer el rid\u00edcul durant una bona colla d’anys, callant vergonyosament quan havien d’haver hagut de parlar, que ara han parlat (amb paraules i obres) quan havien d’haver callat. Encara que nom\u00e9s fos per vergonya!<\/p>\n

Els sindicats s’han tornat un anacronisme, com s’hi han tornat moltes altres institucions d’aquest pa\u00eds. Amb la difer\u00e8ncia que amb algunes institucions tothom s’hi atreveix i amb els sindicats no. Molts sindicalistes (no tots segurament) encara ho s\u00f3n perqu\u00e8 tenen un "modus vivendi" c\u00f2mode, f\u00e0cil i all\u00e0 hi tenen el cul calent.<\/p>\n

Aquests dies he escoltat un llenguatge antic, r\u00f2nec, passat de moda, faltat d’arguments, gastat i cavern\u00edcola. No sols no han dit res de nou, sin\u00f3 que han repetit el de sempre, per\u00f2 ara sense arguments. O millor dit: amb uns arguments que fan riure perqu\u00e8, en aquests moments concrets de crisi profunda, un Govern com el que tenim poca cosa pot fer.Tot el que s’havia de perdre ja s’ha perdut i no \u00e9s ara el moment de perdre m\u00e9s coses sin\u00f3 de mirar de comen\u00e7ar-ne a reconquerir algunes amb idees noves i convencent-se que el mon econ\u00f2mico-social que ens toca viure ja no \u00e9s el d’abans. Aquests senyors no se n’han adonat encara i em sembla que ja no se n’adonaran.<\/p>\n

Fomentar piquets coercitius per no deixar treballar, per paralitzar una societat que necessita treballar i aprofitar tots els recursos no t\u00e9 sentit, \u00e9s una injust\u00edcia que els treu tota la ra\u00f3 que puguin tenir i una falta total d’\u00e8tica. No deixar treballar amb formes violentes, punxar rodes, escridassar, tancar pol\u00edgons industrials i calar foc a pneum\u00e0tics  s\u00f3n m\u00e8todes cavern\u00edcoles. Segueixen fent servir les eines de sempre. la silicona, les pedres, els barrots, el foc i la por. D’aix\u00f2 se’n diu senzillament coerci\u00f3 f\u00edsica i moral.<\/p>\n

D’aqu\u00ed una estona els escoltarem dient que la vaga ha estat un \u00e8xit. \u00c8xit de qu\u00e8? \u00c8xit per qu\u00e8? \u00c8xit de qui?. I ara qu\u00e8? Canviar\u00e0 alguna cosa?  En traurem alguna cosa de tot aquest vandalisme o simplement alguns intentaran pescar en les aig\u00fces brutes que corren aquests dies?<\/p>\n

Tot plegat vergony\u00f3s, indigne, repetitiu i digne d’un pa\u00eds  que de cap manera podem dir-ne desenvolupat. Em sembla que per aquests verals hi ha unes quantes institucions que s’haurien de posar urgentment al dia. <\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n

Etiquetes de Technorati: Vaga<\/a>,Piquets<\/a>,Sindicats<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha mil raons per fer vaga. N’hi han mil m\u00e9s per no fer-ne. Cadasc\u00fa t\u00e9 les seves i totes s\u00f3n leg\u00edtimes. El que no \u00e9s leg\u00edtim \u00e9s no deixar treballar a qui vulgui fer-ho amb amenaces de tot tipus. S\u00ed, us vull parlar dels piquets "informatius", que seria millor anomenar-los coercitius. Escoltant alguns sindicalistes […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[954],"tags":[],"class_list":["post-1355","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vaga"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-lR","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1355","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1355"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1355\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1355"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1355"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1355"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}