{"id":1346,"date":"2010-09-26T12:00:55","date_gmt":"2010-09-26T11:00:55","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/09\/26\/dalades-profunditats-i-solituds\/"},"modified":"2010-09-26T12:00:55","modified_gmt":"2010-09-26T11:00:55","slug":"dalades-profunditats-i-solituds","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/09\/26\/dalades-profunditats-i-solituds\/","title":{"rendered":"D&#8217;al&#231;ades, profunditats i solituds."},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/files\/2010\/09\/images12.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" alt=\"images[1]\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/files\/2010\/09\/images1-thumb2.jpg?resize=220%2C170\" width=\"220\" height=\"170\" \/><\/a> <a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/files\/2010\/09\/images3.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" alt=\"images[3]\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/files\/2010\/09\/images3-thumb.jpg?resize=212%2C171\" width=\"212\" height=\"171\" \/><\/a> L&#8217;accident de la mina xilena que ha atrapat 33 miners m&#8217;ha fet pensar en aquell tr\u00e0gic accident del 13 d&#8217;Octubre de 1972, en qu\u00e8 un avi\u00f3 uruguai\u00e0 transportava 45 passatgers a Xile, entre ells jugadors de l&#8217;equip de rugbi Old Christians, que viatjaven per enfrontar-se amb els xilens Old Boys i que es va precipitar a la Serralada dels Andes. Diversos van morir en la caiguda, altres poc a poc, a 3.600 metres d&#8217;al\u00e7ada, pel fred de 30 graus Celsius sota zero i la manca d&#8217;aliment. No obstant aix\u00f2, com una esp\u00e8cie de miracle es va con\u00e8ixer 72 dies despr\u00e9s de l&#8217;accident: hi havia 16 supervivents, trobats primer pel traginer xil\u00e8 Sergio Catal\u00e1n i despr\u00e9s per un grup de rescat, tamb\u00e9 xil\u00e8.<\/p>\n<p>Solitud a la muntanya i solitud a les profunditats. Amb la difer\u00e8ncia que els uns es pensaven que ja no els buscaven i els altres saben que es fa l&#8217; humanament possible per rescatar-los. Una gran difer\u00e8ncia, certament. Per\u00f2 la solitud existeix en tots ells. Per\u00f2 tamb\u00e9 l&#8217;esperan\u00e7a&#8230;<\/p>\n<p>La gratitud amb Xile dels supervivents a la trag\u00e8dia dels Andes va quedar segellada per sempre. Per aix\u00f2, quan el grup dels setze va saber dels miners atrapats a la mina San Jos\u00e9, van sentir la necessitat de retornar una mica del que van rebre i portar un missatge d&#8217;esperan\u00e7a als familiars. Dir-los que els miracles existeixen; que si fa 38 anys la vida els va treure de la tempesta blanca i despr\u00e9s van viure vides normals, ells tamb\u00e9 sortiran del seu forat i podran tenir una vida normal. Per aix\u00f2, Ram\u00f3n Sabella, Jos\u00e9 Luis Inciarte, Gustavo Zervino i Pedro Algorta, emocionats supervivents de 1972, acompanyats per un diputat xil\u00e8, construint un nou cap\u00edtol de l&#8217;esperan\u00e7a han anat al cor de l&#8217;hecatombe.<\/p>\n<p>Ells <a href=\"http:\/\/http:\/\/noticias.latam.msn.com\/cl\/chile\/articulo_upi.aspx?cp-documentid=25451873\">mateixos<\/a> expliquen que han quedat impressionats per la tasca t\u00e8cnica i pel suport i contenci\u00f3 psicol\u00f2gica que es brinda als miners i les seves fam\u00edlies. El m\u00e9s emocionant de la seva visita va ser la trobada amb les fam\u00edlies dels miners. Per a un supervivent dels Andes \u00e9s inevitable recordar la pr\u00f2pia fam\u00edlia, que va estar al peu de la muntanya mentre estaven absents. Les fam\u00edlies dels miners els van sorprendre amb una can\u00e7\u00f3 de benvinguda i van acabar abra\u00e7ats i plorant d&#8217;emoci\u00f3. Ells saben que encara estan en una etapa d&#8217;alegria i esperan\u00e7a perqu\u00e8 hi ha bones not\u00edcies, encara els queda molt per fer per poder treure els seus familiars de la mina i reconstruir a la llum del sol la vida que hi ha all\u00e0 sota a la foscor.<\/p>\n<p>Atrapats a les altures o atrapats en les profunditats. En el fons de tot plegat \u00e9s l&#8217;etern misteri de la persona:&#160; tots estem atrapats en nosaltres mateixos per mil circumst\u00e0ncies de la vida i podem optar per ser lliures o no, tamb\u00e9 per nosaltres mateixos, amb l&#8217;ajuda dels altres i per saber aprofitar -o no- les oportunitats que ens brinda la vida.<\/p>\n<p>El misteri d&#8217;estar viu i no poder incorporar-se al permanent fluir de l&#8217;exist\u00e8ncia \u00e9s el que uneix els setze d&#8217;abans als trenta-tres que batallen avui per les seves vides. L&#8217;esperan\u00e7a de tots \u00e9s el que fa viure i tirar endavant en les vides personals de cadasc\u00fa. Cal tenir fe que la terra xilena tornar\u00e0 a la llum els seus fills que estan en aquest refugi, aix\u00ed com la muntanya xilena va donar una nova oportunitat a aquests altres fills adoptius, que l&#8217; abracen ara amb gratitud. Cal que tots tinguem fe en que la vida ens obre sempre una porta per on sortir, encara que sembli que no hi ha sortida.<\/p>\n<p><\/p>\n<\/p>\n<div>Etiquetes de Technorati: <a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Trag%c3%a8dies\" rel=\"tag\">Trag&#232;dies<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Solitud\" rel=\"tag\">Solitud<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Xile\" rel=\"tag\">Xile<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Andes\" rel=\"tag\">Andes<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Fam%c3%adlia\" rel=\"tag\">Fam&#237;lia<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Vida+i+mort\" rel=\"tag\">Vida i mort<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;accident de la mina xilena que ha atrapat 33 miners m&#8217;ha fet pensar en aquell tr\u00e0gic accident del 13 d&#8217;Octubre de 1972, en qu\u00e8 un avi\u00f3 uruguai\u00e0 transportava 45 passatgers a Xile, entre ells jugadors de l&#8217;equip de rugbi Old Christians, que viatjaven per enfrontar-se amb els xilens Old Boys i que es va precipitar [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[567,1171,4879,2941],"tags":[],"class_list":["post-1346","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llibertat","category-solitud","category-tragedia-dels-andes","category-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-lI","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1346","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1346"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1346\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1346"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1346"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1346"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}