{"id":134,"date":"2008-11-29T11:38:21","date_gmt":"2008-11-29T11:38:21","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2008\/11\/29\/cal-desmitificar-ho-tot\/"},"modified":"2008-12-23T22:36:31","modified_gmt":"2008-12-23T22:36:31","slug":"cal-desmitificar-ho-tot","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2008\/11\/29\/cal-desmitificar-ho-tot\/","title":{"rendered":"Cal desmitificar-ho tot?"},"content":{"rendered":"

En les \u00e8tnies ind\u00edgenes es transmeten hist\u00f2ries que v\u00e9nen de lluny a les que anomenem “mites”. Per a molts de nosaltres, “mite” \u00e9s sin\u00f2nim de coses que no s\u00f3n veritat, fantasies o coses paganes sense valor, provinents de falses interpretacions i pr\u00e0ctiques d’altres religions. El mite de vegades \u00e9s considerat com una equivocaci\u00f3, un error, que ha de ser destru\u00eft per l’evangelitzaci\u00f3 o per la cultura moderna; com quelcom endarrerit que va desapar\u00e8ixer amb l’avan\u00e7 del progr\u00e9s i de la civilitzaci\u00f3.Per als ind\u00edgenes mateixos, per\u00f2, el mite \u00e9s l’eix de l’\u00e8tnia, al voltant del qual s’estructura tota la resta.<\/p>\n

El Mite com a “Casa de la \u00c8tnia”\u00a0<\/p><\/blockquote>\n

El mite, amb tota la varietat de les seves hist\u00f2ries, \u00e9s com una teranyina, estesa sobre pedres i entre branques que serveix de casa a l’aranya. El mite \u00e9s la tela invisible que l’\u00e8tnia va estendre sobre el territori que ocupa i sobre la hist\u00f2ria que transcorre. All\u00e0 parla de turons i valls, de rius, fonts, arbres, camins, bestioles, flors, peixos, pluges, n\u00favols etc. (Elements lligats al territori). Parla d’avantpassats, de crisi, de guerres, d’invasions, de patiments, d’epid\u00e8mies, de viatges, de migracions etc. (elements lligats a la hist\u00f2ria de l’\u00e8tnia). Aquests elements de la hist\u00f2ria i del territori s\u00f3n els punts, on l’\u00e8tnia penja els fils d’aquella tela invisible, construint aix\u00ed la seva casa. Les hist\u00f2ries del mite “expliquen” totes aquestes coses del territori i de la hist\u00f2ria (espai i temps), lligant-les amb l’origen de la pr\u00f2pia \u00e8tnia. Aix\u00ed estableix, dins d’aquest m\u00f3n amb el seu temps i el seu espai, un “quadre de refer\u00e8ncia” que d\u00f3na seguretat i identitat a la \u00e8tnia. I els seus membres se senten a casa -enmig del temps i l’espai marcats per aquella tela invisible- com l’aranya en la seva teranyina. Gr\u00e0cies al seu mite, ells se situen, es troben amb si mateix, amb els altres, amb la divinitat. En el mite l’\u00e8tnia troba l’equilibri de la seva vida.<\/p>\n

El Mite com a “mem\u00f2ria”\u00a0<\/p><\/blockquote>\n

En cert sentit, el mite \u00e9s m\u00e9s gran que els membres de l’\u00e8tnia. \u00c9s la seva mem\u00f2ria col \u00b7 lectiva, mem\u00f2ria dels seus or\u00edgens, amb els que els seus membres s’identifiquen i mitjan\u00e7ant els quals es situen. El mite els envolta, les sustenta i els orienta, els protegeix i els educa. Pel seu simbolisme estrany, el mite amaga el seu secret als de fora i el revela als que s\u00f3n de casa. El seu secret \u00faltim \u00e9s revelar als membres de l’\u00e8tnia el sentit de l’exist\u00e8ncia.La pitjor cosa que pot esdevenir una persona \u00e9s perdre la mem\u00f2ria. La persona llavors es perd, es converteix en una joguina en mans dels m\u00e9s vius, doncs perd la capacitat de reaccionar i de resistir. Privar a alg\u00fa de la seva mem\u00f2ria \u00e9s el mateix que matar per dins.El pitjor que es pot fer a\u00a0una \u00e8tnia \u00e9s destruir els seus mites.<\/p>\n

El Mite com a “defensa”\u00a0<\/p><\/blockquote>\n

Quan un vent fort raja la teranyina, l’aranya es queda agitada. Si \u00e9s possible ella recompon la tela i roman all\u00e0 on morava. En cas contrari, fuig.Quan qualsevol fet raja o desequilibra la vida mantinguda pel mite, l’\u00e8tnia es queda agitada i es perd. Per exemple: el govern obre -sense preguntar- una ruta enmig del “espai” de l’\u00e8tnia, aquesta ruta \u00e9s com una ferida oberta a l’\u00e0nima de l’ind\u00edgena. Afecta la identitat de l’\u00e8tnia. Si \u00e9s possible, l’\u00e8tnia recupera l’equilibri, \u00e9s a dir, incorpora el fet nou dins del seu mite, donant-li aix\u00ed el seu lloc “previst”. Si aix\u00f2 no fos possible, l’\u00e8tnia fuig, es perd i mor com a tal. Nom\u00e9s viuran uns individus a\u00efllats, sense mem\u00f2ria, perduts.Quan hi ha en el cos hum\u00e0 una ferida oberta, la vida reacciona i posa en acci\u00f3 forces que protegeixen el cos contra la invasi\u00f3 i contra el perill de mort. La defensa contra l’invasor deixa marques i cicatrius a la pell.Aix\u00ed el mite dels ind\u00edgenes est\u00e0 ple de cicatrius, provocades per les ferides dels fets i per l’acci\u00f3 defensiva de l’\u00e8tnia. Per exemple, gaireb\u00e9 tots els mites parlen de la invasi\u00f3 dels espanyols i portuguesos a Am\u00e8rica. Aquest fet va afectar molt a la vida dels ind\u00edgenes i un gran nombre d’ells va desapar\u00e8ixer. Altres, per no perdre’s i per poder recuperar la seva identitat perduda, van lligar aquest fet nou als seus or\u00edgens antics i ho van incorporar dins del seu mite. O sigui, la for\u00e7a “centrifugal” del fet va ser absorbida i neutralitzada per la for\u00e7a “centripetal” de la consci\u00e8ncia de l’\u00e8tnia, expressada en el mite. El mite, per la seva naturalesa, \u00e9s una for\u00e7a “conservadora”, conserva la vida i la protegeix.<\/p>\n

\u00das del Mite en la vida\u00a0<\/p><\/blockquote>\n

El mite \u00e9s sempre rellegit i modificat a la llum dels nous fets que aix\u00ed van sent incorporats dins de la consci\u00e8ncia i de la vida d’una \u00e8tnia. El mite, en la manera que \u00e9s comptat i usat avui, \u00e9s l’expressi\u00f3 de la consci\u00e8ncia que ells tenen de si mateixos.L’\u00fas i la recitaci\u00f3 del mite es realitza amb un cerimonial propi, en \u00e8poques i situacions determinades, lligades a festes i esdeveniments espec\u00edfics. Segons la festa, l’esdeveniment o la situaci\u00f3, es recita aquesta o aquella part del mite. La recitaci\u00f3 no la fa qualsevol, sin\u00f3 nom\u00e9s aquell que exerceix aquesta funci\u00f3 en l’\u00e8tnia. Qui recita el mite, fa presents les hist\u00f2ries passades. Mitjan\u00e7ant la recitaci\u00f3 del mite, l’\u00e8tnia, es lliga o es relliga (re-ligi\u00f3), cada vegada de nou, al seu origen permanent, d’on rep la for\u00e7a per poder viure i reviure. El mite \u00e9s com un vell bagul, d’on l’amo de casa treu coses velles i noves, segons les necessitats de la vida de l’\u00e8tnia, perqu\u00e8 serveixin de llum i d’orientaci\u00f3 en la soluci\u00f3 dels problemes de la vida. El mite mor amb l’\u00e8tnia i amb ella reneix. \u00c9s el seu term\u00f2metre.<\/p>\n

El Mite com a clau de lectura de la vida\u00a0<\/p><\/blockquote>\n

El mite \u00e9s com el catalitzador de la vida de l’\u00e8tnia. Per l’ind\u00edgena el mite \u00e9s la clau amb la que llegeix i interpreta tot el que existeix i passa a la vida. \u00c9s com l’enciclop\u00e8dia de l’\u00e8tnia. En ella hi ha de tot. \u00c9s la tradici\u00f3, la seva norma de vida, la seva llei, la seva medicina, el seu passat, el seu present i el seu futur. Tot el que \u00e9s important per a la vida de l’\u00e8tnia, es troba en el mite.NOM\u00c9S UNA REFLEXI\u00d3: NO ENS CALDRIA APRENDRE ALGUNA COSA DE TOT AIX\u00d2 EN ELS MOMENTS ACTUALS EN QUE EL NOSTRE PA\u00cdS CADA DIA QUEDA M\u00c9S DESARRELAT, M\u00c9S A L’AIRE?….<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En les \u00e8tnies ind\u00edgenes es transmeten hist\u00f2ries que v\u00e9nen de lluny a les que anomenem “mites”. Per a molts de nosaltres, “mite” \u00e9s sin\u00f2nim de coses que no s\u00f3n veritat, fantasies o coses paganes sense valor, provinents de falses interpretacions i pr\u00e0ctiques d’altres religions. El mite de vegades \u00e9s considerat com una equivocaci\u00f3, un error, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[816],"tags":[2942,1542],"class_list":["post-134","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-desmitificar","tag-mites"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-2a","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/134","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=134"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/134\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=134"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=134"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=134"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}