{"id":1310,"date":"2010-08-10T11:11:24","date_gmt":"2010-08-10T10:11:24","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/08\/10\/aquells-ulls\/"},"modified":"2010-08-10T11:11:24","modified_gmt":"2010-08-10T10:11:24","slug":"aquells-ulls-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/08\/10\/aquells-ulls-2\/","title":{"rendered":"Aquells ulls…"},"content":{"rendered":"

\"Nen<\/a> <\/p>\n

Caminava a poc a poc, amb el pensament una mica lluny de mi mateix. Volava lliure pensant coses, algunes sense sentit i altres amb molt sentits. Am massa sentit, fins i tot, perqu\u00e8 m’entristien una mica. <\/p>\n

Ja era fora del poble, cam\u00ed de La Serra, i nom\u00e9s hi havia camps de pan\u00eds, d’alfals i de pomers. I, de cop i volta. el veig venir cap a mi. Em venia de cara. Decidit. De pressa. En un moment reconec que he sentit una mica de por. Era un gos gros i em mirava fixament mentre se m’atansava. No sabia ben b\u00e9 qu\u00e8 faria ell i qu\u00e8 hauria de fer jo. M’he posat a l’aguait i pel meu cap han passat un munt d’idees. Deuen ser aquells recursos de superviv\u00e8ncia que ens neixen de cop i ens surten de dins perqu\u00e8 els portem als nostres gens des de temps at\u00e0vics. Pur instint de superviv\u00e8ncia davant d’un perill.<\/p>\n

Per\u00f2 heus aqu\u00ed que el gos s’acostava i s’acostava mirant-me d’una manera que m’ha semblat que no em faria res. De cop i volta i tamb\u00e9 de manera instintiva he vist i m’he conven\u00e7ut que no em faria res. Se m’ha plantat al davant meu i jo m’he parat i l’he mirat. Les nostres mirades s’han creuat. Hi he vist uns ulls implorants en aquella b\u00e8stia que feia cara d’anar perduda. En feia la car i en tenia tot l’aspecte perqu\u00e8 estava una mica prim i for\u00e7a brut.<\/p>\n

Qu\u00e8 faig, ara? Qu\u00e8 fem? Ser\u00e0 un gos perdut o simplement s’haur\u00e0 escapat d’alguna casa, d’alguna granja de les que hi ha escampades al Pla d’ Urgell?  Haur\u00e0 deixat per una estona la seva feina mal pagada de guardi\u00e0 d’una propietat que no li va ni li ve. Que tant li fa i de la que no en treu cap m\u00e9s profit que cruspir-se alguna de les gallines que es moren… Poca paga per una feina tant necess\u00e0ria i imprescindible… <\/p>\n

Nom\u00e9s eren cab\u00f2ries. Pensaments sense cap fil que els aguant\u00e9s amb certa fermesa. Per tant, he pensat que el millor que podia fer era seguir el meu cam\u00ed i que ell segu\u00eds el seu. Segurament ja sabia prou b\u00e9 on havia d’anar… Per\u00f2 no. No ha marxat. M’ha anat seguint, fidel i mans, darrere i feia veure que volia ser el meu amic. Jo no n’estava massa segur que volgu\u00e9s ser amic seu. Qu\u00e8 en faria jo d’un amic aix\u00ed, a qui no podia encabir a casa meva. Sempre he dit que un gos no m’agrada en  un pis. Un gos ha de poder moure’s amb certa llibertat, ha de caminar, ha de prendre l’aire… <\/p>\n

No he dit ni he fet res. He pensat que millor que decid\u00eds ell perqu\u00e8 jo -la veritat- no me’n sentia capa\u00e7 i del que tenia ganes era de treure’m  les puces de sobre i m’he volgut alliberar d’aquella responsabilitat pesada que ara tot just en vacances em queia. No en te\u00b4nia ganes de fer-me ara amic d’un gos desconegut!<\/p>\n

I Llavors ha arribat la llum de l’alliberament de responsabilitats; la llum de l’esperan\u00e7a; la meva llibertat recobrada de nou! All\u00e0 lluny apareixia un home que -tamb\u00e9 de cop i volta- he sabut que era l’amo del gos. Per\u00f2 anava dubtant que ho pod\u00e9s ser perqu\u00e8 el gos no hi anava. No marxava de meu costat. Semblava que l’amo podia ser m\u00e9s aviat jo que no pas aquell home que cada cop estava m\u00e9s a prop. <\/p>\n

I s\u00ed. Quan estava ja a pocs metres  aquell home l’ha cridat pel seu nom i el gos hi ha corregut. Quin descans, D\u00e9u meu! Llavors ens hem parat i li he dit: Ja em pensava que m’hauria de fer c\u00e0rrec d’aquest gos perqu\u00e8 em pensava que anava perdut… Llavors m’ha explicat que no. Que era seu i que l’aviava una estona perqu\u00e8 era molt mans i era incapa\u00e7 de fer mal a ning\u00fa. Que ho era tant, que se n’aniria amb el primer que pass\u00e9s i li fes una car\u00edcia…<\/p>\n

Em seguit parlant una estona del temps, de la calor, de l’estiu i de les vacances. I jo he anat marxant pensant com en som de semblants els gossos i les persones… <\/p>\n<\/p>\n

Etiquetes de Technorati: A peu<\/a>,Vacances<\/a>,Gossos<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Caminava a poc a poc, amb el pensament una mica lluny de mi mateix. Volava lliure pensant coses, algunes sense sentit i altres amb molt sentits. Am massa sentit, fins i tot, perqu\u00e8 m’entristien una mica. Ja era fora del poble, cam\u00ed de La Serra, i nom\u00e9s hi havia camps de pan\u00eds, d’alfals i de […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[3787,4459,1963],"tags":[],"class_list":["post-1310","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-a-peu","category-gossos","category-vacances"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-l8","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1310","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1310"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1310\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1310"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1310"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}