{"id":1309,"date":"2010-08-09T15:01:27","date_gmt":"2010-08-09T14:01:27","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/08\/09\/hem-daprendre-un-llenguatge-diferent\/"},"modified":"2010-08-09T15:01:27","modified_gmt":"2010-08-09T14:01:27","slug":"hem-daprendre-un-llenguatge-diferent-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/08\/09\/hem-daprendre-un-llenguatge-diferent-2\/","title":{"rendered":"Hem d’aprendre un llenguatge diferent?"},"content":{"rendered":"

\"Imatge5\"<\/a> La nostra manera de parlar habitual segurament que no \u00e9s la m\u00e9s adequada per a poder-nos entendre. Emprem termes t\u00e8cnics, freds i as\u00e8ptics que m\u00e9s aviat ens dificulten la comunicaci\u00f3. No \u00e9s el llenguatge m\u00e9s adequat per a comunicar-se b\u00e9. Qu\u00e8 ens impedeix parlar amb el llenguatge de l’Amor, que \u00e9s el llenguatge universal que ent\u00e9n tothom?. Si realment volem aprendre a parlar amb el llenguatge de l’Amor ser\u00e0 millor que comencem a pensar molt seriosament en renunciar a diverses coses …<\/p>\n

-No hem de reaccionar intempestivament. Potser el veritable motiu de la reacci\u00f3 que experimentem sigui originat per situacions antigues que ja han quedat en el passat, per\u00f2 que en recordar-les, conscient o inconscientment, estem anul.lant l’altra persona que tenim al davant en aquell moment i que no t\u00e9 res a veure amb el nostre passat…<\/p>\n

-Evitem de totes totes l’\u00fas d’expressions ofensives. Millor que no les fem servir, ni amb els altres ni amb nosaltres mateixos, en cap moment. Amb aquestes frases "devastadores" que tan h\u00e0bilment fem servir, i que sabem que arriben
a la ferida de l’altra persona, a qui en realitat fem mal, \u00e9s a nosaltres mateixos…<\/p>\n

-No abandonem mai abruptament una conversa; \u00e9s una manera de manifestar viol\u00e8ncia en contra de l’altra persona. Amb els mon\u00f2legs passa el mateix. En el fons, nom\u00e9s es vol tenir "l’\u00faltima paraula", no tenint en compte la perspectiva i els  arguments de l’altra persona, de manera que es pren la ruta f\u00e0cil de suspendre la conversa evitant encarar el que atempta contra el nostre poder, menyspreant l’altre amb la nostra fugida. Amb aquesta actitud, nom\u00e9s aconseguirem quedar  sols.
No val la pena sermonejar perqu\u00e8 nom\u00e9s \u00e9s una forma de persecuci\u00f3 que agredeix l’altre, obligant-lo a que t’escolti, manipulant la conversa i fent que es comporti com tu desitges.<\/p>\n

-\u00c9s in\u00fatil recrear-se en el passat. Reprendre picabaralles o ferides del passat per discutir sobre l’incident actual no permet que sanin les lesions que hi ha en tota  relaci\u00f3. El millor instrument per mantenir una comunicaci\u00f3 pulcra, \u00e9s el perd\u00f3.<\/p>\n

-Acomiadem-nos de la ironia i el sarcasme. L’\u00fas de frases ir\u00f2nico-sarc\u00e0stiques no nom\u00e9s revesteix d’agressivitat el que es vol dir, sin\u00f3 que fa que la comunicaci\u00f3 es transformi en violenta …<\/p>\n

-Necessitem tenir sempre la ra\u00f3?. Lluitar per "tenir la ra\u00f3" \u00e9s lluitar per tenir el poder a la conversa, la qual cosa ens allunya dels altres, ja que "guanyar la batalla" per mitj\u00e0 de la ra\u00f3 no ens far\u00e0 feli\u00e7os …<\/p>\n

-Evitem les justificacions. "Explicaci\u00f3 no demanada, acusaci\u00f3 manifesta", diu el vell refrany. Fer aclariments que no s’han demanat, demostra que t’est\u00e0s sentint atacat, de manera que et defenses "a priori" en una reacci\u00f3 que \u00e9s producte de la por i la r\u00e0bia.<\/p>\n

-Abstenim-nos de censurar els sentiments aliens. Si respectem els sentiments dels altres, compartint els propis i explorant el que hi ha en el fons, podrem con\u00e8ixer una mica millor l’altra persona, entendre-la i oferir el nostre suport.<\/p>\n

-Ning\u00fa \u00e9s infalible; no nosaltres mateixos en som! Sovint hem de practicar la prud\u00e8ncia i cedir per arribar a un acord, ja que fins nosaltres mateixos ens podem equivocar …!<\/p>\n

-No \u00e9s necessari aixecar la veu. L’Amor mai crida sin\u00f3 que m\u00e9s aviat xiuxiueja … Generalment no ens en adonem, per\u00f2 cada vegada que parlem a crits estem agredint el nostre interlocutor.<\/p>\n

-Per a qu\u00e8 disfressar missatges? \u00c9s millor parlar amb claredat, transpar\u00e8ncia i veritat. Expressar-nos mitjan\u00e7ant "Indirectes"
verbals no condueix a res.<\/p>\n

-Discutir \u00e9s un sa intercanvi d’opinions, no un plet verbal. Darrere de tota discussi\u00f3 que s’ha fet repetitiva, generalment s’amaga un motiu totalment diferent del que aparentment va generar la discussi\u00f3, per\u00f2 del qual no es va expressar res en el moment adequat, i resulta evident que encara van quedar coses per dir. Deixem d’acumular queixes, ofenses i  ressentiments. Si alguna cosa t’ha molestat de l’altra persona, parla-ho en el seu moment, o fes-ho a la major brevetat possible, si no ho pots fer en el mateix moment; per\u00f2 no acumulis motius per discutir alguna cosa fent que la situaci\u00f3 es compliqui.
Oblida’t de<\/p>\n

-Sempre guanyar les discussions no \u00e9s el millor. Quan es guanya una discussi\u00f3, gaireb\u00e9 sistem\u00e0ticament perdem molt m\u00e9s del que podem imaginar.<\/p>\n

-Renunciem a inferir amenaces o sembrar culpes. En amena\u00e7ar o culpabilitzar als altres, nom\u00e9s juguem amb les seves emocions, la qual cosa aprofitem en benefici del nostre ego, alimentant-lo i sense adonar-nos que despr\u00e9s, el nostre propi ego crescut es convertir\u00e0 en el nostre pitjor enemic.<\/p>\n

-No cedim a la temptaci\u00f3 d’assumir coses i fer suposicions. Generalment els dubtes ens fan assumir o suposar all\u00f2 que no entenem, i moltes coses simplement les donem "per fetes". \u00c9s preferible preguntar i aclarir les coses per aix\u00ed tenir la certesa en el que diguem o fem.<\/p>\n

-Mantinguem la discreci\u00f3 de les nostres discussions. No cal involucrar terceres persones en una discussi\u00f3, ni buscar que altres intercedeixin per nosaltres o que es converteixin en els nostres defensors. Com a resultat de qualsevol d’aquestes actituds, la comunicaci\u00f3 es dificulta, la qual cosa acaba per separar-nos dels altres, i conseq\u00fcentment, de l’Amor.<\/p>\n

-Absolutament totes i cadascuna de les persones que trobem en la nostra vida representen una valuosa oportunitat d’aprendre alguna cosa. Segurament que hi ha alg\u00fa en la teva vida amb qui et resulta particularment dif\u00edcil
relacionar-te. Pren-lo com el teu mestre, perqu\u00e8 aquesta persona en realitat et mostra fins on arriba el teu veritable l\u00edmit per estimar a alg\u00fa.<\/p>\n

-Sense excepci\u00f3, totes les persones, incloent-te a tu mateix- donen o demanen amor en cada situaci\u00f3 de les seves vides.
Cada est\u00edmul d’agressi\u00f3 que rebis, mira’l com una imploraci\u00f3 d’amor per part de l’ "agressor" i respon davant aquest est\u00edmul amb amorosa comprensi\u00f3. Recorda que cada vegada que et "defenses" amb un atac, a qui en realitat agredeixes \u00e9s a tu mateix!<\/p>\n

-Perdonar \u00e9s veure la vida d’una altra manera; \u00e9s veure-la des del cor, no des de la ra\u00f3. Aix\u00f2 que m\u00e9s et molesta dels altres, s\u00ed, d’aquesta persona en la qual est\u00e0s pensant, \u00e9s precisament el que m\u00e9s necessites millorar en tu mateix, ja que l’agressi\u00f3 que veus en l’altre, en el fons no \u00e9s m\u00e9s que un reflex de l’agressi\u00f3 que no ets capa\u00e7 de veure en tu mateix, per\u00f2 que coneixes b\u00e9 i per la qual et reconeixes en l’altre.<\/p>\n

-Pots passar-te la vida esperant que els altres canvi\u00efn, i seguir\u00e0s esperant tota la vida perqu\u00e8 els altres no canviaran …
Nom\u00e9s cal intentar una cosa molt senzilla … Descobreix el que l’altra persona sent, Identifica la causa d’aquesta emoci\u00f3 i troba a on vol en realitat arribar. Permet que l’altre expressi el que sent.<\/p>\n

-No deixis fer vells els els problemes. Pregunta … Com a  humans, la nostra missi\u00f3 \u00e9s tornar a l’amor,tornar a ser missatgers de l’Amor, provocar Amor al nostre voltant. No et permetis contaminar-te de l’abs\u00e8ncia de l’amor, que \u00e9s on s’instal\u00b7la la por.<\/p>\n

-El m\u00f3n sencer \u00e9s un ress\u00f2: nom\u00e9s repeteix el que tu dius
… \u00c9s un mirall: reflecteix la teva pr\u00f2pia imatge.
… \u00c9s un bumerang: et torna el que li has enviat.
Tu pots decidir el que vols sentir, el que vols veure, el que vols rebre … si realment ho vols … <\/p>\n

Etiquetes de Technorati: Psicologia<\/a>,Autocrítica<\/a>,Relacions humanes<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La nostra manera de parlar habitual segurament que no \u00e9s la m\u00e9s adequada per a poder-nos entendre. Emprem termes t\u00e8cnics, freds i as\u00e8ptics que m\u00e9s aviat ens dificulten la comunicaci\u00f3. No \u00e9s el llenguatge m\u00e9s adequat per a comunicar-se b\u00e9. Qu\u00e8 ens impedeix parlar amb el llenguatge de l’Amor, que \u00e9s el llenguatge universal que […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5375,2792,5009],"tags":[],"class_list":["post-1309","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-autocritica","category-psicologia","category-relacions-humanes"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-l7","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1309","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1309"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1309\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1309"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1309"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1309"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}