M’he despertat a l’hora de cada dia. Els costums -potser no tant com els vicis, per\u00f2 D\u00e9u n’hi do tamb\u00e9 com n’estan d’ arrelats!- fan que hom faci autom\u00e0ticament les coses. Sense ni adonar-me’n, durant tot l’any em desperto a l’hora de sempre, em rento la cara com sempre, esmorzo i me’n vaig a treballar. Per\u00f2 avui he decidit canviar. Fa un parell de dies que vaig treure el pilot autom\u00e0tic mental i he comen\u00e7at a canviar les seq\u00fc\u00e8ncies del meus actes. \u00c9s que faig vacances!. I durant aquest dies cal canviar, trencar esquemes, costums i horaris i buscar-se espais de llibertat nous i fer que l’esperit retrobi coses adormides i guardades durant l’any en l’armari dels mals endre\u00e7os que tots tenim en algun rac\u00f3 de casa.<\/p>\n
Us deia que m’he despertat a l’hora de sempre. \u00c9s un d’aquells automatismes que ens costa de canviar. Per\u00f2 avui he volgut comen\u00e7ar a dur a terme el meu \u00edntim prop\u00f2sit de caminar m\u00e9s del que acostumo a fer. Vull procurar moure el meu cul del seient una mica m\u00e9s. Per tant, avui -sense esmorzar- he sortit a caminar cap a La Serra, un dels llocs de Mollerussa on fa de m\u00e9s bon anar. Si us he de ser sincer, tinc encara un altre lloc preferit i millor per caminar: el cam\u00ed del Salt del Duran. Per anar-hi, cal anar resseguint el Canal d’ Urgell -aig\u00fces amunt- i a 5 quil\u00f2metres trobareu un raconet paradis\u00edac (quan est\u00e0 net) que em fa retornar a la meva inf\u00e0ncia: El Salt del Duran. De petit ni an\u00e0vem a berenar i a passar la tarda a recer de l’ombra i fruint de les fonts que rajaven a desdir. En aquells llunyans temps encara es podia beure l’aigua. Ara ja no, perqu\u00e8 les fonts estan totes contaminades.<\/p>\n
Avui no hi he volgut anar al Salt del Duran perqu\u00e8 \u00e9s massa dist\u00e0ncia per un primer dia. Cinc quil\u00f2metres d’anada i cinc de tornada s\u00f3n massa per comen\u00e7ar. Per\u00f2 dem\u00e0 potser ja m’hi atrevir\u00e9… Avui feia fresqueta i he caminat a gust, tot escoltant m\u00fasica. M’he dedicat a contemplar els camps de pan\u00eds -amb fileres ben arrenglerades i les pinyes a mig madurar- i els camps de peres a punt de collir. Aquests camps que jo he contemplat s’han salvat de la pedregada que ahir va caure a molts llocs de la plana de Lleida i que ha destrossat la collita en m\u00e9s de 400 hect\u00e0rees. La pagesia encara dep\u00e8n del cel… <\/p>\n
Els camps de pan\u00eds ja fan goig. Les pinyes estan en el punt adequat per a menjar-se-les fregides, cuites a la brasa o per a fer-ne un bon caldo junt amb altres verdures. Vaig menjar blat de moro (aqu\u00ed al Pla d’Urgell en diem pan\u00eds) per primera vegada a l’ Uruguai, on \u00e9s una menja habitual i comuna amb molts altres pa\u00efsos llatinoamericans. All\u00e0 hi han varietats millors per a la cuina que no s\u00f3n els h\u00edbrids d’aqu\u00ed, pensats m\u00e9s per a fer pinsos per a les b\u00e8sties. De seguida m’hi vaig acostumar i prou que em va agradar… All\u00e0 en diuen "choclo" (del quechua chuqllu<\/em><\/a>) <\/em>i, com us deia, \u00e9s menja habitual. Cal fer bullir les pinyes senceres uns 15 minuts amb aigua i sal i el resultat \u00e9s prou bo…<\/p>\n Arribat a casa, una bona dutxa, un bon esmorzar i a descansar ben relaxat. No s\u00e9 si ha servit com a cr\u00f2nica del meu primer passeig oficialment estival. Per\u00f2 hi he fet el qu\u00e8 he pogut! Fins dem\u00e0, que penso seguir amb aquestes cr\u00f2niques m\u00e9s relaxades…. <\/em><\/p>\n<\/p>\n M’he despertat a l’hora de cada dia. Els costums -potser no tant com els vicis, per\u00f2 D\u00e9u n’hi do tamb\u00e9 com n’estan d’ arrelats!- fan que hom faci autom\u00e0ticament les coses. Sense ni adonar-me’n, durant tot l’any em desperto a l’hora de sempre, em rento la cara com sempre, esmorzo i me’n vaig a treballar. […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4627,1963],"tags":[],"class_list":["post-1305","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pla-d-urgell","category-vacances"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-l3","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1305","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1305"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1305\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1305"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1305"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1305"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Etiquetes de Technorati: Vacances<\/a>,Pla d’ Urgell<\/a>,Mollerussa<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"