![](\"https:\/\/i0.wp.com\/4.bp.blogspot.com\/_aOxVB5t_D0U\/Rg6K33y8eaI\/AAAAAAAAAAM\/tlPthjN_fgI\/s320\/cd173f12_a.jpg?resize=226%2C156\")
Percebre adequadament la realitat no \u00e9s f\u00e0cil. Massa vegades ens deixem portar pels nostres pre-judicis que , com diu la mateixa paraula, \u00e9s un judici anticipat, fet abans d’hora, precipitat, sense els elements necessaris. I generalment \u00e9s aqu\u00ed on ens equivoquem perqu\u00e8, ja d’entrada, jutgem malament i comencem a fer cab\u00f2ries.. <\/p>\n
Ahir parlava amb una amiga d’aix\u00f2 mateix i li deia que el que haur\u00edem de fer \u00e9s anar amb el cor m\u00e9s obert cap a les persones, incl\u00fas amb el risc de que ens enganyin. No \u00e9s f\u00e0cil aquesta actitud, ni c\u00f2moda. Ens han enganyat tantes vegades! Quan ens atansem a una persona ja hi anem pensant quina ens en far\u00e0! Entenc que \u00e9s dif\u00edcil anar per la vida amb aquest tarann\u00e0. Per\u00f2 n’ haur\u00edem d’aprendre i hi sortir\u00edem tots guanyant. "Piensa mal y acertar\u00e1s", diuen en castell\u00e0. Doncs no, jo no hi crec en aix\u00f2 i no vull creure-hi. No vull ser massa c\u00e0ndid, per\u00f2 tampoc vull ser malpensat.<\/p>\n
Una vegada vaig llegir un conte hind\u00fa que deia que hi havia un gos sense amo que li agradava tafanejar tots els racons i anar amunt i avall. Sempre havia estat un vagabund i gaudia molt amb la seva forma de vida. Per\u00f2 en una ocasi\u00f3 va entrar en un palau, les parets del qual estaven recobertes de miralls. El gos va entrar corrent a una de les envidrades habitacions i a l’instant va veure que innombrables gossos corrien cap a ell. Aterrit, es va girar cap a la dreta per intentar fugir, per\u00f2 llavors va comprovar que tamb\u00e9 hi havia gran nombre de gossos en aquesta direcci\u00f3. Es va tombar cap a l’esquerra i va comen\u00e7ar a bordar espaordit. Desenes de gossos, per l’esquerra, li bordaven amena\u00e7adors. Va sentir-se acorralat i envoltat de furiosos gossos i li va semblar que no tenia escapat\u00f2ria. Va mirar a tots costats i a tot arreu va contemplar gossos enemics que no deixaven de bordar. En aquest moment el terror va paralitzar el seu cor i va morir v\u00edctima de l’angoixa.<\/p>\n
No trobeu que massa sovint ens passa aix\u00f2 mateix a nosaltres? <\/p>\n<\/p>\n