![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.historiasiglo20.org\/BIO\/images\/truman.jpg\")
Harry Truman, el president d’ Estats Units, pot ser una figura discutida perqu\u00e8 va prendre decisions transcendentals com a president, que podrien ser discutibles. Per\u00f2 va ser exemplar en moltes altres aspectes, sobretot quan va deixar la presid\u00e8ncia i se’n va tornar cap a casa seva despr\u00e9s de deixar la casa Blanca.<\/p>\n
En aquests moments en qu\u00e8 el prestigi de la classe pol\u00edtica ha caigut fins a l’al\u00e7ada de les sabates (m\u00e9s avall impossible) i en aquest moment en qu\u00e8 es parla de baixar el sou de funcionaris i c\u00e0rrecs p\u00fablics potser caldria recordar algunes de les coses que ens va ensenyar Truman. Parafrasejant Laporta, podr\u00edem dir: "Que n’aprenguin!"<\/p>\n
Quan Truman va morir la \u00fanica cosa que tenia era la casa en qual vivia, a Independence (Missouri) i que havia heretat la seva dona dels seus pares i, a part dels anys que van passar a la Casa Blanca, va ser on van viure durant tota la vida .<\/p>\n
Quan es va retirar de la vida oficial l’any 1952, tots els seus ingressos venien d’una pensi\u00f3 que venia de l’Ex\u00e8rcit dels EUA de 13.507,72 $ l’any. El Congr\u00e9s, assabentant que pagava els seus segells de correu i els enganxava personalment amb la seva saliva, li va atorgar un ‘allowance’ i, m\u00e9s tard, una pensi\u00f3 retroactiva de 25.000 $ per any.<\/p>\n
Despr\u00e9s de la presa de possessi\u00f3 del President Eisenhower, Harry and Bess van entornar-se’n cap a casa seva de Missouri conduint el seu cotxe, sense cap companyia del Servei Secret.<\/p>\n
Quan veien la seva precarietat econ\u00f2mica, alguns li oferien posicions Corporatives amb grans salaris. Els rebutjava, dient:"Vost\u00e8s no em volen, el que volen \u00e9s a la figura del president i aquesta no em pertany. Pertany al Poble Nord-americ\u00e0 i no est\u00e0 a la venda … ".<\/p>\n
Quan el 6 de Maig del 1971, el Congr\u00e9s estava preparant-se per atorgar-li la Medalla d’Honor en el seu 87 aniversari, ell va refusar acceptar-la i va dir: "No considero que hagi fet res per a mer\u00e8ixer-me-la".<\/p>\n
Quan era President es pagava totes les despeses de viatge i el menjar amb els seus propis diners.<\/p>\n
Els nostres pol\u00edtics potser podrien comen\u00e7ar a emmirallar-s’hi una mica. Una bona colla de pol\u00edtics actuals (no tots, per sort) es fan rics amb el c\u00e0rrec, amb les influ\u00e8ncies que s\u00f3n inherents al c\u00e0rrec i amb el nom p\u00fablic que aconsegueixen sent pol\u00edtics. Hi han pensions quasi vital\u00edcies. Hi han confer\u00e8ncies que es cobren a preu d’or. Han trobat un bon fil\u00f3 per enriquir-se i aqu\u00ed no passa res. Sembla que hi ha un esperit corporatiu que fa f\u00e0tic i mai s’acaba de destapar del tot l’olla podrida d’on en mengen molts. No interessa suprimir institucions que no serveixen per a res perqu\u00e8 no fan m\u00e9s que doblar o triplicar estaments de l’administraci\u00f3. Les autonomies sembla que nom\u00e9s serveixen per aix\u00f2. Ning\u00fa vols deixar anar cap privilegi… <\/p>\n
Harry Truman va resumir aquesta manera de pensar i de fer en una frase lapid\u00e0ria: "Els meus objectius a la vida eren poder ser pianista d’una casa de putes o ser pol\u00edtic. I, si voleu que us sigui sincer, no hi ha gran difer\u00e8ncia entre les dues " <\/p>\n