{"id":1244,"date":"2010-04-06T21:48:24","date_gmt":"2010-04-06T20:48:24","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/04\/06\/mossn-armengou-altre-cop\/"},"modified":"2010-04-06T21:48:24","modified_gmt":"2010-04-06T20:48:24","slug":"mossn-armengou-altre-cop-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/04\/06\/mossn-armengou-altre-cop-2\/","title":{"rendered":"Mossèn Armengou, altre cop."},"content":{"rendered":"

\u00c9s una mica llarg el text, per\u00f2 val la pena. Llegim altre cop Moss\u00e8n Josep Armengou en un fragment d’un text de fa anys per\u00f2 completament actual..<\/strong><\/p>\n

"L\u2019home nom\u00e9s \u00e9s lliure quan se sent fort. I nom\u00e9s se sent fort quan es troba formant part dels seus.<\/p>\n

Per aix\u00f2 el centro\u2010totalitarisme espanyol, a un catal\u00e0 sempre li permetr\u00e0 de dir jo, per\u00f2 ni li consentir\u00e0 mai de dir nosaltres.<\/p>\n

El totalitarisme espanyol ens permet de satisfer tants egoismes individuals com puguem, per\u00f2 ens prohibeix de tenir cap aspiraci\u00f3 de signe col\u2219lectiu, cap desig de projectar\u2010nos en una comunitat que ens identifiqui. I \u00e0dhuc a tenir cap idea pr\u00f2pia sobre la vida comunit\u00e0ria. Ells sols, els colonitzadors, s\u00f3n els amos del pa\u00eds. Et permetran de tenir cotxe, per\u00f2 ells et marcaran els itineraris i et taxaran el carburant.
Nom\u00e9s el petit Estat nacional, fet a la mesura de l\u2019home pot salvar aquest enfront del perill de massificaci\u00f3 que comporta la superpoblaci\u00f3 i la supercivilitzaci\u00f3. El dia que hauran desaparegut del m\u00f3n les petites P\u00e0tries carnals, haur\u00e0 desaparegut el tipus hist\u00f2ric d\u2019home que hem conegut fins ara. I no pas per donar entrada al superhome.<\/p>\n

No podem parlar dels problemes de conviv\u00e8ncia internacional o a l\u2019interior dels estats. Ni podem pensar en la soluci\u00f3 del problema d\u2019Espanya ni en l\u2019endegament leg\u00edtim de la unitat europea, sense admetre pr\u00e8viament la distinci\u00f3 entre Naci\u00f3 i Estat. Naci\u00f3, comunitat natural, sorgida i consolidada espont\u00e0niament en el decurs dels segles, i Estat, entitat jur\u00eddico\u2010administrativa, creaci\u00f3 artificial i sovint abusiva i opressora, sobretot quan cada Naci\u00f3 no pot tenir el seu Estat propi.
Tota nacionalitat que es troba oprimida o encongida per un Estat foraster o plurinacional, t\u00e9 dret a organitzar\u2010se un Estat independent pel seu compte.<\/p>\n

L\u2019Estat no \u00e9s mai la P\u00e0tria. La P\u00e0tria \u00e9s la Naci\u00f3. La P\u00e0tria \u00e9s la forma sentimental de la Naci\u00f3, de la mateixa manera que, segons Prat de la Riba, la Naci\u00f3 \u00e9s la forma intel\u2219lectual de la P\u00e0tria. La P\u00e0tria \u00e9s la Naci\u00f3 sentida.
L\u2019home no \u00e9s fill de l\u2019Estat, sin\u00f3 de la Naci\u00f3. La llengua, el folklore, l\u2019alegria popular s\u00f3n producte de la naci\u00f3. L\u2019Estat no t\u00e9 esperit, \u00e9s essencialment utilitari. Pot donar lleis, pot fundar centres d\u2019ensenyament, per\u00f2 no pot crear una cultura ni des\u2010vetllar uns sentiments. La Naci\u00f3 \u00e9s amable, l\u2019Estat antip\u00e0tic. No hi ha dia de difunts m\u00e9s aclaparador que una celebraci\u00f3 oficial, ni hi ha literatura m\u00e9s insuportable que la dels decrets i ordenances. L\u2019\u00fanica forma de fer l\u2019Estat m\u00e9s amable, m\u00e9s hum\u00e0, \u00e9s que sigui nacional: cada Naci\u00f3 un Estat.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la f\u00f3rmula ideal de la conviv\u00e8ncia internacional. I com que les veres nacionalitats s\u00f3n necess\u00e0riament petites, per evitar l\u2019atomitzaci\u00f3 cal establir el sistema confederal general, sense hegemonies ni colonialismes interiors. Si no \u00e9s per aquest cam\u00ed, ni arribarem mai a una vera unitat europea ni menys mundial. <\/p>\n

Una forma o altra d\u2019Estat \u00e9s necess\u00e0ria, per\u00f2 la Naci\u00f3 \u00e9s imprescindible. Per la Naci\u00f3 esdevenim homes amb drets de ciutad\u00e0, per l\u2019Estat ens convertim en s\u00fabdits. L\u2019home que ofega en si mateix el sentiment de P\u00e0tria, de Naci\u00f3, per substituir\u2010lo per la idea de l\u2019Estat, deixa d\u2019\u00e9sser fill del seu pa\u00eds, ciutad\u00e0 de qualsevol ciutadania, per esdevenir un n\u00famero, una fitxa, un aut\u00f2mata, un \u201chijo del cuerpo\u201d.<\/p>\n

L\u2019home naturalment t\u00e9 la seva P\u00e0tria com naturalment t\u00e9 la seva mare. La mare engendra el fill, la Naci\u00f3 engendra l\u2019home. La P\u00e0tria, la nacionalitat, no poden \u00e9sser imposades a l\u2019home per un decret de l\u2019Estat, ni per les consignes d\u2019un r\u00e8gim pol\u00edtic, de la mateixa manera que ning\u00fa no ve al m\u00f3n per una ordre del Butllet\u00ed Oficial. Els catalans tenim, des de fa molts segles, la nostra P\u00e0tria, la nostra \u00fanica P\u00e0tria: Catalunya. Per\u00f2, per dictat de l\u2019Espanya oficial, ens \u00e9s imposada una P\u00e0tria nova, desconeguda i agressiva: en diuen Espanya. <\/p>\n

L\u2019Estat, necessari i tot, \u00e9s, pel seu poder, l\u2019enemic nat de l\u2019home. La Naci\u00f3, en canvi, \u00e9s la que possibilita la realitzaci\u00f3 de l\u2019home.
La nacionalitat \u00e9s aquell clima ambiental que converteix l\u2019entitat individual home en una persona social i sociable, capa\u00e7 de relacionar\u2010se i solidaritzar\u2010se amb els altres homes. La nacionalitat forneix la personalitat a l\u2019home, el classifica i el qualifica, i el posa en relaci\u00f3 amb la humanitat. La Naci\u00f3 crea l\u2019ambient propici al desenvolupament de la personalitat, i en aquest ambient hom s\u2019hi troba b\u00e9, hom s\u2019hi adhereix sense viol\u00e8ncia. La Naci\u00f3 \u00e9s la llar, l\u2019escola, l\u2019estadi i el santuari de l\u2019home. Desnacionalitzar un home \u00e9s deshumanitzar\u2010lo, \u00e9s capar\u2010lo. <\/p>\n

L\u2019Estat, quan no \u00e9s profundament democr\u00e0tic, \u00e9s sempre patrimoni d\u2019uns quants; de castes, partit \u00fanic, grups de pressi\u00f3 econ\u00f2mica, etc. La Naci\u00f3 \u00e9s patrimoni de tots. I per a l\u2019home humil \u00e9s, moltes vegades, l\u2019\u00fanic patrimoni. \u00c9s el patrimoni del poble menut. Qui no t\u00e9 prou personalitat o prou mitjans de tot ordre per fer\u2010se una cultura, participa m\u00e9s que ning\u00fa i viu espiritualment de la cultura, de les idees i de l\u2019ambient nacionals \u2013cultura, idees i ambient que els estats opressors pretenen de suplantar, valent\u2010se sobretot dels poderosos mitjans de comunicaci\u00f3 social, per una falsa cultura oficial, per unes idees prefabricades i per la creaci\u00f3 d\u2019un clima i d\u2019un ambient artificials. Per aix\u00f2 les classes populars i treballadores han estat arreu el suport de la Naci\u00f3, i no solen sentir, com les classes burgeses, la temptaci\u00f3 de desertar\u2010ne. Les classes poderoses s\u00f3n arreu \u2013R\u00fassia inclosa\u2013 el suport de l\u2019Estat.<\/p>\n

D\u2019aix\u00f2 en resulta que tota coacci\u00f3 antinacional \u00e9s essencialment antidemocr\u00e0tica, antisocial i antihumana. I en resulta tamb\u00e9 la contradicci\u00f3 en qu\u00e8 cauen els indocumentats que tenen el nacionalisme per un prejudici burg\u00e8s.<\/p>\n

L\u2019home no en t\u00e9 prou de poder satisfer totes les seves aspiracions individuals, tots els seus gustos, tots els seus egoismes. Quan li arriba la malaltia o la decrepitud veu com tota planificaci\u00f3 d\u2019\u00e0mbit personal \u00e9s provisional i caduca. Aleshores necessita de sentir\u2010se inserit i continuat en una comunitat humana, entranyable, seva, no jur\u00eddicament, sin\u00f3 afectivament. \u00c9s la Naci\u00f3." <\/p>\n

"Nacionalisme catal\u00e0. Idees i pensaments de Moss\u00e8n Josep Armengou".<\/p>\n

Etiquetes de Technorati: Josep Armengou<\/a>,Catalunya<\/a>,Països<\/a>,Nacionalisme<\/a>,Independència<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s una mica llarg el text, per\u00f2 val la pena. Llegim altre cop Moss\u00e8n Josep Armengou en un fragment d’un text de fa anys per\u00f2 completament actual.. "L\u2019home nom\u00e9s \u00e9s lliure quan se sent fort. I nom\u00e9s se sent fort quan es troba formant part dels seus. Per aix\u00f2 el centro\u2010totalitarisme espanyol, a un catal\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,643,6482,447,3691],"tags":[],"class_list":["post-1244","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-independencia","category-josep-armengou","category-nacionalisme","category-paisos"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-k4","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1244","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1244"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1244\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1244"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1244"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1244"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}