![](\"https:\/\/i0.wp.com\/1.bp.blogspot.com\/_cczydJZ2RZ0\/S0HW80_OXoI\/AAAAAAAAAwE\/Puh7b1WcfII\/S220\/marius_torres.jpg\")
<\/p>\n <\/p>\n
M\u00e0rius Torres i Pere\u00f1a<\/b> (Lleida<\/a>, 30 d’agost<\/a> de 1910<\/a> – Sant Quirze Safaja<\/a>, Vall\u00e8s Oriental<\/a>, 29 de desembre<\/a> de 1942<\/a>) fou un poeta<\/a> catal\u00e0<\/a>, en l’\u00f2rbita del simbolisme<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n Als vint-i-cinc anys, emmalalt\u00ed de tuberculosi<\/a> i va passar la resta de la seua curta vida al Sanatori de Puigdolena<\/a>, ubicat a Sant Quirze Safaja<\/a>. All\u00e0 es va dedicar a la lectura i l’escriptura, produint la seua breu obra. Mor\u00ed als trenta-dos anys.<\/p>\n La seua producci\u00f3 po\u00e8tica, amb el t\u00edtol Poesies<\/i>, es va publicar p\u00f2stumament a Cocoay\u00e1n, (M\u00e8xic<\/a>, 1947<\/a>) gr\u00e0cies al seu amic l’escriptor Joan Sales<\/a>, a qui va con\u00e8ixer al mateix sanatori de Pigdolena. <\/p>\n La vessant m\u00e9s \u00edntima i personal de M\u00e0rius Torres<\/a> \u00e9s el leitmotiv d’una exposici\u00f3 que es pot veure a la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida (UdL) fins el proper 15 de juny. Manuscrits, aquarel\u00b7les i, fins i tot, una composici\u00f3 musical formen part del llegat que es conserva a la UdL i que ara es posa a l’abast del p\u00fablic, coincidint amb el centenari del naixement del poeta lleidat\u00e0.<\/p>\n Els documents exposats recullen la polifac\u00e8tica personalitat de l’autor, metge de professi\u00f3, que no solament escrivia poemes, contes i teatre; sin\u00f3 que llegia i tradu\u00efa en diverses lleng\u00fces, pintava, ocasionalment componia m\u00fasica i exercia tant de cr\u00edtic literari i musical com de comentarista pol\u00edtic. L’exposici\u00f3 mostra tanmateix el ress\u00f2 universal de M\u00e0rius Torres, que ha estat tradu\u00eft a diverses lleng\u00fces i musicat per diferents cantautors, mitjan\u00e7ant llibres i discos.<\/p>\n L’ innat amor pel saber de Torres fou alimentat encara m\u00e9s per un altre que conegu\u00e9 al sanatori. El de Merc\u00e8 Figueres, una pacient amb qui Torres compart\u00ed lectures, passejos i converses; i que amb la seva mort inspir\u00e0 alguns dels versos m\u00e9s bells del poeta. Merc\u00e8 Figueres esdevingu\u00e9 Mahalta (malalta) a l’imaginari personal de M\u00e0rius Torres i Llu\u00eds Llach music\u00e0 la \u00abCan\u00e7\u00f3 a Mahalta\u00bb i la inclogu\u00e9 al seu disc \u00abI si canto trist\u00bb de 1974.<\/p>\n http:\/\/enfilat-al-baobab.blogspot.com\/2007_08_01_archive.html<\/a><\/p>\n <\/b><\/p>\n <\/b><\/p>\n <\/b><\/p>\n <\/b><\/p>\n <\/b><\/p>\n M\u00e0rius Torres <\/b>i <\/b>Merc\u00e8 Figueres<\/b><\/p>\n <\/b><\/p>\n <\/b><\/p>\n <\/b><\/p>\n <\/b><\/p>\n <\/b><\/p>\n <\/b><\/p>\n <\/b><\/p>\n <\/b><\/p>\n CAN\u00c7\u00d3 A MAHALTA<\/b><\/p>\n Corren les nostres \u00e0nimes com dos rius paral\u00b7lels. No podem acostar les nostres vides calmes: En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, Mar\u00e7 1937<\/p>\n M\u00e0rius Torres i Pere\u00f1a (Lleida, 30 d’agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Vall\u00e8s Oriental, 29 de desembre de 1942) fou un poeta catal\u00e0, en l’\u00f2rbita del simbolisme. Als vint-i-cinc anys, emmalalt\u00ed de tuberculosi i va passar la resta de la seua curta vida al Sanatori de Puigdolena, ubicat a Sant Quirze Safaja. […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[440,145],"tags":[],"class_list":["post-1243","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-poesia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-k3","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1243","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1243"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1243\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1243"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1243"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1243"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.ccrtvi.com\/media\/82\/20070919-marius%20merce.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n
Fan el mateix cam\u00ed sota els mateixos cels.<\/p>\n
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.<\/p>\n
sento, com si em segu\u00eds, el teu batec suau<\/p>\n
de la font a la mar \u2014la nostra p\u00e0tria antiga\u2014.<\/p>\nEtiquetes de Technorati: Literatura catalana<\/a>,Màrius Torres<\/a>,Poesia<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"