{"id":1241,"date":"2010-03-30T21:58:36","date_gmt":"2010-03-30T20:58:36","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/03\/30\/el-mn-encantat-de-cacheiro\/"},"modified":"2010-03-30T21:58:36","modified_gmt":"2010-03-30T20:58:36","slug":"el-mn-encantat-de-cacheiro-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/03\/30\/el-mn-encantat-de-cacheiro-2\/","title":{"rendered":"El món encantat de Cacheiro."},"content":{"rendered":"

\"cacheir1\"<\/a>Anal\u00eda, una n\u00e9ta de l’artista Tom\u00e0s Cacheiro, t\u00e9 una p\u00e0gina al Facebook que mant\u00e9 i cuida amb molt amor, recordant el seu avi. <\/p>\n

All\u00e0 hi va publicant de mica en mica fotos de les seves obres i els seus amics hi podem deixar comentaris. \u00c9s un luxe poder gaudir d’obres que per a molts eren desconegudes. <\/p>\n

Cacheiro es dedicava m\u00e9s a la cer\u00e0mica per\u00f2, com que era un artista, transformava tot all\u00f2 que veia i que tenia a m\u00e0. Vivia vora un riu i del fang en feia cer\u00e0miques. Dels troncs i fustes que el riu deixava a les vores ell en feia art com aquesta cadira que veiem a la foto.<\/p>\n

Darrerament ha publicat fotos d’unes fustes que van servir per a fer les bases del pont que hi havia vora casa seva. Un any en que el riu baixava amb molta poca aigua les fustes van quedar a la superf\u00edcie i Cacheiro se’n va enamorar i les va acabar de transformar en aquestes meravelles que veieu a les fotos.\"Fusta<\/a> L’aigua havia fet una part de la feina i ell en va fer una altra…<\/p>\n

  Ell mateix deia en una entrevista que com a turista ho hauria pogut fer el que feia perqu\u00e8 la seva obra requeria "temps, observaci\u00f3 i paci\u00e8ncia" i ell en tenia. I com que ell mateix reconeix que li agradava "lo sobrenatural", va ser capa\u00e7 de construir m\u00f3ns fant\u00e0stics i encantats a partir del paisatge i dels elements primaris de l’univers com s\u00f3n l’aigua, la terra i el foc. I per aix\u00f2 va acabar la seva vida vivint en una caseta vora el riu. Diu que la joventut d’avui viu en "estat d’aeroport". Jo diria que no nom\u00e9s la joventut sin\u00f3 que hi vivim tots en aquest estat…<\/p>\n

Explica que ja des de nen, amb 11 o 12 anys se n’anava al riu tot sol i s’hi estava dos o tres dies. La seva mare ja intu\u00efa el que ell volia i el deixava fer. Es quedava sol a les nits als bosquets de vora el riu mort de por; per\u00f2 aquelles pors li regalaven un m\u00f3n encantat que no trobava a la ciutat. Les ombres de la nit, la lluna, les guspires dels troncs al foc de nit, la soledat… I de dia, gaudia dels banys al riu, dels arenals, dels peixos, de la llibertat.<\/p>\n

La fantasia neix de totes aquestes coses i quan hom es queda quiet en un lloc. Llavors ja neix la contemplaci\u00f3, la imaginaci\u00f3 i la fantasia i la capacitat de transformaci\u00f3 de la realitat que t\u00e9 l’artista. En aquesta mateixa entrevista diu que la seva obra parla del recolliment de la mat\u00e8ria, que \u00e9s la "mater" de la seva obra. Ell mateix ho diu en un dels seus poemes:\"Fusta<\/a><\/p>\n

"De las formas que formado
nunca sabr\u00e9 la verdad
Si soy yo el que las crea
o es el barro el que las da".<\/p>\n

Als 16 anys va agafar una tuberculosi que el port\u00e0 a un pas de la mort. Diu que aquella por que en un moment va sentir i la lenta recuperaci\u00f3 jugant amb el fang vora una llacuna van fer-lo artista. Li agradava construir m\u00f3ns de fang. Despr\u00e9s de la malaltia va fer una exposici\u00f3 de quadres, un d’ells amb el t\u00edtol: "Mi pesadilla de tuberculoso" (un arc de triomf amb culleres, cullerots i forquilles plens d’insectes i dues avingudes de cases sense portes ni finestres) i una "Piedad" amb un Crist desfet, a la falda de la Verge. L’altra obra va ser "La Virgen de la madera" feta amb un tronc de "guayabo" que va tallar del riu Tacuar\u00ed, una fusta fresca, sensual i d’escor\u00e7a molt fina. "Donava la impressi\u00f3 d’una certa humitat i tenia el tors d’una dona: les cames, el sexe, els pits ben n\u00edtids. Vaig tallar el troc a cop de ganivet i em va fer butllofes a les mans".<\/p>\n

\"Fusta<\/a>I no fou fins m\u00e9s endavant que va comen\u00e7ar amb la cer\u00e0mica. Va ser cofundador de l’ Institut Normal de Treinta y Tres i all\u00e0 hi donava classes d’ Hist\u00f2ria de l’ Art i va comen\u00e7ar amb un taller per a poder con\u00e8ixer l’ofici, barrejant i canviant textures i tonalitats, que s\u00f3n infinites.<\/p>\n

I acaba l’ entrevista citant Carl Segan  que diu que el terrissaire \u00e9s com l’astr\u00f2nom: "som una petita part\u00edcula de pols en l’univers". Aix\u00ed hom guanya en humilitat: "s’ha d’indagar, s’ha d’elegir i s’ha d’arribar a les profunditats i descobrir que l’art no \u00e9s una mercaderia".<\/p>\n

Gran mestre i gran persona aquest Tom\u00e0s Cacheiro! I savi!<\/p>\n

 <\/p>\n

 http:\/\/www.facebook.com\/tomascacheiro<\/a><\/p>\n

Etiquetes de Technorati: Tomás Cacheiro<\/a>,Art<\/a>,Uruguai<\/a>,Ceràmica.<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Anal\u00eda, una n\u00e9ta de l’artista Tom\u00e0s Cacheiro, t\u00e9 una p\u00e0gina al Facebook que mant\u00e9 i cuida amb molt amor, recordant el seu avi. All\u00e0 hi va publicant de mica en mica fotos de les seves obres i els seus amics hi podem deixar comentaris. \u00c9s un luxe poder gaudir d’obres que per a molts eren […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[6648,2944,2937],"tags":[],"class_list":["post-1241","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-arts","category-ceramica","category-uruguai"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-k1","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1241","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1241"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1241\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1241"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1241"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1241"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}