![](\"https:\/\/i0.wp.com\/4.bp.blogspot.com\/_ridIFgievJ8\/St70W2YETyI\/AAAAAAAABk0\/dRpF2uyuOHA\/s400\/HenriBoulad.jpg?resize=235%2C159\")
<\/p>\n <\/p>\n
Carta al Papa del jesu\u00efta Henry Boulad
Sant Pare:
M’atreveixo a dirigir-me directament a vost\u00e8, ja que el meu cor sagna en veure l’abisme en el qual s’est\u00e0 precipitant la nostra Esgl\u00e9sia. Sabr\u00e0 disculpar la meva franquesa filial, inspirada a la vegada per "la llibertat dels fills de D\u00e9u" a la que ens convida Sant Pau, i pel meu amor apassionat per l’Esgl\u00e9sia. Li agrair\u00e9 tamb\u00e9 s\u00e0piga disculpar el to alarmista d’aquesta carta, perqu\u00e8 crec que "s\u00f3n menys cinc" i que la situaci\u00f3 no pot esperar m\u00e9s.<\/p>\n
Permeti’m en primer lloc presentar-me. Jesu\u00efta egipci-liban\u00e8s de ritu melquita, aviat far\u00e9 78 anys. Des de fa tres anys s\u00f3c rector de l’escola dels jesu\u00eftes al Caire, despr\u00e9s d’haver exercit els seg\u00fcents c\u00e0rrecs: superior dels jesu\u00eftes a Alexandria, superior regional dels jesu\u00eftes d’Egipte, professor de teologia al Caire, director de C\u00e0ritas-Egipte i vicepresident de C\u00e0ritas International per a l’Orient Mitj\u00e0 i \u00c0frica del Nord.<\/p>\n
Conec molt b\u00e9 a la jerarquia cat\u00f2lica d’Egipte per haver participat durant molts anys en les seves reunions com a President dels superiors religiosos d’instituts a Egipte. Tinc relacions molt properes amb cada un d’ells, alguns dels quals s\u00f3n antics alumnes meus. D’altra banda, conec personalment el Papa Chenouda III, a qui veia sovint. Quant a la jerarquia cat\u00f2lica d’Europa, vaig tenir ocasi\u00f3 de trobar-me personalment moltes vegades amb algun dels seus membres, com el cardenal Koening, el cardenal Sch\u00f6nborn, el cardenal Martini, el cardenal Daneels, l’arquebisbe Kothgasser, els bisbes diocesans Kapellari i K\u00fcng, els altres bisbes austr\u00edacs i altres bisbes d’altres pa\u00efsos europeus. Aquestes trobades es produeixen amb ocasi\u00f3 dels meus viatges anuals per donar confer\u00e8ncies per Europa: \u00c0ustria, Alemanya, Su\u00efssa, Hongria, Fran\u00e7a B\u00e8lgica … En aquests recorreguts em dirigeixo a auditoris molt diversos i als media (diaris, r\u00e0dios, televisions …). El mateix faig a Egipte i al Pr\u00f2xim Orient.<\/p>\n
He visitat uns cinquanta pa\u00efsos en els quatre continents i he publicat uns trenta llibres en unes quinze lleng\u00fces, sobretot en franc\u00e8s, \u00e0rab, hongar\u00e8s i alemany. Dels tretze llibres en aquesta llengua, potser hagi llegit vost\u00e8 "Gottess\u00f6hne, Gottest\u00f6chter" [Fills, filles de D\u00e9u], que li va fer arribar el seu amic el P. Erich Fink de Baviera.<\/p>\n
No dic aix\u00f2 per presumir, sin\u00f3 per dir-li senzillament que les meves intencions es fonamenten en un coneixement real de l’Esgl\u00e9sia universal i de la seva situaci\u00f3 actual, el 2009.<\/p>\n
Torno al motiu d’aquesta carta, intentar\u00e9 ser el m\u00e9s breu, clar i objectiu possible. En primer lloc, unes quantes constatacions (la llista no \u00e9s exhaustiva):<\/p>\n
1.<\/strong> La pr\u00e0ctica religiosa est\u00e0 en constant declivi.<\/strong> Un nombre cada vegada m\u00e9s redu\u00eft de persones de la tercera edat, que desapareixeran de seguida, s\u00f3n les que freq\u00fcenten les esgl\u00e9sies d’Europa i del Canad\u00e0. No quedar\u00e0 m\u00e9s remei que tancar aquestes esgl\u00e9sies o transformar-les en museus, en mesquites, en clubs o en biblioteques municipals, com ja es fa.El que em sorpr\u00e8n \u00e9s que moltes d’elles estan sent completament renovades i modernitzades mitjan\u00e7ant grans despeses amb idea d’atreure als fidels. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00f2 el que frenar\u00e0 l’\u00e8xode. Davant d’aquesta constataci\u00f3 gaireb\u00e9 demolidora, la reacci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia \u00e9s doble: A ALESHORES, QU\u00c8 CAL FER? … L’Esgl\u00e9sia t\u00e9 avui una necessitat imperiosa i urgent d’una TRIPLE REFORMA: L’Esgl\u00e9sia d’avui \u00e9s massa formal, massa formalista. Es t\u00e9 la impressi\u00f3 que la instituci\u00f3 asf\u00edxia el carisma i que el que finalment compte \u00e9s una estabilitat purament exterior, una honestedat superficial, certa fa\u00e7ana. No correm el risc que un dia Jes\u00fas ens tracti de "sepulcres blanquejats"?<\/p>\n Per acabar, suggereixo la convocat\u00f2ria d’un s\u00ednode general a nivell de l’esgl\u00e9sia universal, en el qual participessin tots els cristians-cat\u00f2lics i altres-per examinar amb tota franquesa i claredat els punts assenyalats m\u00e9s amunt i els que es proposessin. Tal s\u00ednode, que duraria tres anys, s’acabaria amb una assemblea general-evitem el terme "concili" – que sintetitz\u00e9s els resultats d’aquesta investigaci\u00f3 i tragu\u00e9s d’aqu\u00ed les conclusions.<\/p>\n Acabo, Sant Pare, demanant perd\u00f3 per la meva franquesa i aud\u00e0cia i demano la vostra paternal benedicci\u00f3. Permeteu-me tamb\u00e9 dir-li que viu aquests dies a la seva companyia, gr\u00e0cies al seu extraordinari llibre "Jes\u00fas de Nazaret", que \u00e9s objecte de la meva lectura espiritual i de meditaci\u00f3 quotidiana.<\/p>\n Seu afect\u00edssim en el Senyor, Coll\u00e8ge de la Sainte-Famille http:\/\/www.culture-et-foi.com\/critique\/henri_boulad.htm<\/a><\/p>\n Carta al Papa del jesu\u00efta Henry Boulad Sant Pare: M’atreveixo a dirigir-me directament a vost\u00e8, ja que el meu cor sagna en veure l’abisme en el qual s’est\u00e0 precipitant la nostra Esgl\u00e9sia. Sabr\u00e0 disculpar la meva franquesa filial, inspirada a la vegada per "la llibertat dels fills de D\u00e9u" a la que ens convida […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77,666],"tags":[],"class_list":["post-1233","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","category-religio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-jT","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1233","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1233"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1233\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1233"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1233"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1233"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
2.<\/strong> Seminaris i noviciats es buiden<\/strong> al mateix ritme, i les vocacions cauen en picat. El futur \u00e9s m\u00e9s aviat ombr\u00edvol i un es pregunta qui prendr\u00e0 el relleu. Cada vegada m\u00e9s parr\u00f2quies europees estan a c\u00e0rrec de sacerdots d’\u00c0sia o d’\u00c0frica.
3.<\/strong> Molts sacerdots abandonen el sacerdoci<\/strong> i els pocs que l’exerceixen encara-l’edat mitjana sobrepassa sovint la de la jubilaci\u00f3-han d’encarregar-se de moltes parr\u00f2quies, de manera expeditiu i administratiu. Molts d’ells, tant a Europa com al Tercer M\u00f3n, viuen en concubinat a la vista dels seus fidels, que normalment els accepten, i del seu bisbe, que no pot acceptar-ho, per\u00f2 tenint en compte l’escassetat de sacerdots.
4.<\/strong> El llenguatge de l’Esgl\u00e9sia \u00e9s obsolet<\/strong>, anacr\u00f2nic, avorrit, repetitiu, moralitzant, totalment inadaptat a la nostra \u00e8poca. No es tracta en absolut d’acomodar-se ni de fer demag\u00f2gia, ja que el missatge de l’Evangeli s’ha de presentar en tota la seva cruesa i exig\u00e8ncia. Es necessitaria m\u00e9s aviat procedir a aquesta "nova evangelitzaci\u00f3" a la qual ens convidava Joan Pau II. Per\u00f2 aquesta, a difer\u00e8ncia del que molts pensen, no consisteix en absolut a repetir l’antiga, que ja no diu res, sin\u00f3 a innovar, inventar un nou llenguatge que expressi la fe de manera apropiada i que tingui significat per a l’home d’avui .
5.<\/strong> Aix\u00f2 no podr\u00e0 fer-se m\u00e9s que mitjan\u00e7ant una renovaci\u00f3<\/strong> en profunditat de la teologia i de la catequ\u00e8tica, que haurien de repensar i re formular totalment. Un sacerdot i religi\u00f3s alemany que vaig trobar fa poc em deia que la paraula "m\u00edstica" no estava esmentada ni una sola vegada a "El nou Catecisme". No ho podia creure. Hem de constatar que la nostra fe \u00e9s molt cerebral, abstracta, dogm\u00e0tica i es dirigeix molt poc al cor i al cos.
6.<\/strong> En conseq\u00fc\u00e8ncia, un gran nombre de cristians<\/strong> es tornen cap a les religions d’\u00c0sia, les sectes, la new-age, les esgl\u00e9sies evang\u00e8liques, l’ocultisme, etc. No \u00e9s estrany. Van a buscar en un altre lloc l’aliment que no troben a casa, tenen la impressi\u00f3 que els donem pedres com si fos pa. La fe cristiana que en altre temps atorgava sentit a la vida de la gent, \u00e9s per a ells avui un enigma, restes d’un passat acabat.
7.<\/strong> En el pla moral i \u00e8tic<\/strong>, els dict\u00e0mens del Magisteri, repetits a la sacietat, sobre el matrimoni, la contracepci\u00f3, l’avortament, l’eutan\u00e0sia, l’homosexualitat, el matrimoni dels sacerdots, els divorciats tornats a casar, etc\u00e8tera, no afecten ja a ning\u00fa i nom\u00e9s produeixen deixadesa i indifer\u00e8ncia. Tots aquests problemes morals i pastorals mereixen alguna cosa m\u00e9s que declaracions categ\u00f2riques. Necessiten un tractament pastoral, sociol\u00f2gic, psicol\u00f2gic, hum\u00e0 … en una l\u00ednia m\u00e9s evang\u00e8lica.
8.<\/strong> L’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica<\/strong>, que ha estat la gran educadora d’Europa durant segles, sembla oblidar que aquesta Europa ha arribat a la maduresa. La nostra Europa adulta no vol ser tractada com a menor d’edat. L’estil paternalista d’una Esgl\u00e9sia "Mater et Magistra" est\u00e0 definitivament desfasat i ja no serveix avui. Els cristians han apr\u00e8s a pensar per si mateixos i no estan disposats a empassar-se qualsevol cosa.
9.<\/strong> Les nacions m\u00e9s cat\u00f2liques<\/strong> d’abans-Fran\u00e7a, "primog\u00e8nita de l’Esgl\u00e9sia" o el Canad\u00e0 franc\u00e8s ultra cat\u00f2lic-han donat un gir de 180 \u00ba i han caigut en l’ateisme, l’anticlericalisme, l’agnosticisme, la indifer\u00e8ncia. En el cas d’altres nacions europees, el proc\u00e9s est\u00e0 en marxa. Es pot constatar que com m\u00e9s dominat i protegit per l’Esgl\u00e9sia ha estat un poble en el passat, m\u00e9s fort \u00e9s la reacci\u00f3 contra ella.
10.<\/strong> El di\u00e0leg amb les altres esgl\u00e9sies i religions<\/strong> \u00e9s a preocupant retroc\u00e9s avui. Els grans progressos realitzats des de fa mig segle estan en dubte en aquest moment.<\/p>\n
– Tendeix a minimitzar la gravetat de la situaci\u00f3 i a consolar constatant cert repunt en la seva facci\u00f3 m\u00e9s tradicional i en els pa\u00efsos del tercer m\u00f3n.
– Apel\u00b7la a la confian\u00e7a en el Senyor, que l’ha sostingut durant vint segles i ser\u00e0 molt capa\u00e7 d’ajudar-la a superar aquesta nova crisi, com ho ha fet amb les precedents. \u00c9s que no t\u00e9 promeses de vida eterna?<\/p>\n
\naix\u00f2 responc:
– No \u00e9s recolzant-se en el passat ni recollint les seves engrunes com es resoldran els problemes d’avui i de dem\u00e0.
– L’aparent vitalitat de les Esgl\u00e9sies del tercer m\u00f3n \u00e9s equ\u00edvoca. Segons sembla, aquestes noves Esgl\u00e9sies travessaran aviat o tarda per les mateixes crisi que ha conegut la vella cristiandat europea.
– La Modernitat \u00e9s irreversible i per haver oblidat \u00e9s pel que l’Esgl\u00e9sia es troba avui en semblant crisi. El Vatic\u00e0 II va intentar recuperar quatre segles de retard, per\u00f2 es t\u00e9 la impressi\u00f3 que l’Esgl\u00e9sia est\u00e0 tancant lentament les portes que es van obrir aleshores, i temptada de tornar cap a Trento i Vatic\u00e0 I, m\u00e9s que cap Vatic\u00e0 III. Recordem la declaraci\u00f3 de Joan Pau II tantes vegades repetida: "No hi ha alternativa al Vatic\u00e0 II".
– Fins quan seguirem jugant a la pol\u00edtica de l’estru\u00e7 i amagar el cap a la sorra? Fins quan evitarem mirar les coses de front? Fins quan seguirem donant l’esquena, crispats contra tota cr\u00edtica, en lloc de veure aqu\u00ed una oportunitat de renovaci\u00f3? Fins quan continuarem posposant "ad calendas graecas" una reforma que s’imposa i que s’ha abandonat massa temps?
– Nom\u00e9s mirant decididament cap endavant i no cap enrere l’Esgl\u00e9sia complir\u00e0 la seva missi\u00f3 de ser "llum del m\u00f3n, surt de la terra, llevat en la pasta". No obstant aix\u00f2, o que constatem malauradament avui \u00e9s que l’Esgl\u00e9sia est\u00e0 a la cua de la nostra \u00e8poca, despr\u00e9s d’haver estat la locomotora durant segles.
– Repeteixo el que deia al principi d’aquesta carta: "S\u00d3N MENYS CINC!" – F\u00fcnf vor zw\u00f6lf! – La Hist\u00f2ria no espera, sobretot en la nostra \u00e8poca, en que el ritme s’embala i s’accelera?
– Tota operaci\u00f3 comercial que constata un d\u00e8ficit o disfunci\u00f3 es re considera immediatament, es reuneix a experts, intenta recuperar-se, es mobilitzen totes les seves energies per superar la crisi.
– \u00bfPer qu\u00e8 l’Esgl\u00e9sia no fa el mateix? Per qu\u00e8 no mobilitza a totes les seves forces vives per a un aggiornamento radical? Per qu\u00e8?
– \u00bfPer mandra, deixadesa, orgull, manca d’imaginaci\u00f3, de creativitat, quietisme culpable, en l’esperan\u00e7a de que el Senyor se les s’arreglar\u00e0 i que l’Esgl\u00e9sia ha conegut altres crisis en el passat?
– Crist, en l’Evangeli, ens posa en gu\u00e0rdia: "Els fills de les tenebres gestionen molt millor els seus assumptes que els fills de la llum …"<\/p>\n
1. Una reforma teol\u00f2gica i catequ\u00e8tica per repensar la fe i re formular-la de manera coherent per als nostres contemporanis. Una fe que ja no significa res, que no d\u00f3na sentit a l’exist\u00e8ncia, no \u00e9s m\u00e9s que un ornament, una superestructura in\u00fatil que cau de si mateixa. \u00c9s el cas actual.
2. Una reforma pastoral per repensar de cap a peus les estructures heretades del passat.
3. Una reforma espiritual per revitalitzar la m\u00edstica i repensar els sagraments amb vista a donar-los una dimensi\u00f3 existencial, a articular amb la vida.Tindria molt a dir sobre aix\u00f2.<\/p>\n
P. Henri Boulad, s.j.<\/p>\n
B.P. 73 – Faggala – Le Caire – Egipte
Tel (00202) 25900411 – 25900892 – Priv\u00e9: 25883838
henriboulad@yahoo.com
Graz, el 18 de Juliol de 2007<\/p>\nEtiquetes de Technorati: Religió Societat.<\/a>,Església<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"