{"id":1213,"date":"2010-02-22T09:00:00","date_gmt":"2010-02-22T08:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/02\/22\/espriu-fotgraf-dun-pas\/"},"modified":"2010-02-22T09:00:00","modified_gmt":"2010-02-22T08:00:00","slug":"espriu-fotgraf-dun-pas-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/02\/22\/espriu-fotgraf-dun-pas-2\/","title":{"rendered":"Espriu: fot&#242;graf d&#8217;un pa&#237;s."},"content":{"rendered":"<p align=\"left\"><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/t1.gstatic.com\/images?q=tbn:mXQRCtHO1CaMlM:http:\/\/www.biografiasyvidas.com\/biografia\/e\/fotos\/espriu.jpg\" \/> Avui fa 25 anys que ens va deixar Salvador Espriu. Jo el vaig descobrir de ben jovenet. I ho vaig fer a trav\u00e9s del seu poema &quot;Assaig de c\u00e0ntic en el temple&quot; de l&#8217;any 1954.<\/p>\n<p align=\"left\">Aquest poema em va impactar. Era clar i directe. Era el retrat psicol\u00f2gic d&#8217;un pa\u00eds fosc i avorrit, anorreat, esclau. Un pa\u00eds del qual la majoria ens hauria agradat marxar &quot;nord enll\u00e0&quot;. N&#8217; est\u00e0vem cansats d&#8217;aquesta &quot;covarda, vella, pobra, bruta, trista, \u00e0rida, salvatge i dissortada p\u00e0tria&quot;. Per\u00f2, gr\u00e0cies a D\u00e9u, es van quedar (i no pas per covardia, com diu ell) homes com l&#8217;Espriu que la van salvar. <\/p>\n<p align=\"left\">Van salvar els mots, van salvar l&#8217;\u00e0nima, van salvar la cultura, les tradicions, van salvar les arrels i les il\u00b7lusions amagades al fons dels cors ven\u00e7uts i amargats. Poc a poc van anar sortint gent com ell que van anar creant il\u00b7lusions. Van anar sembrant flors, van anar cultivant les petites llavors que quedaven amb la paci\u00e8ncia del vell pag\u00e8s que sap que, cuidant-les amb amor, donaran fruit. La fotografia d&#8217;aquest pa\u00eds va servir-nos durant molts anys per recon\u00e8ixer-nos, per\u00f2 tamb\u00e9 per animar-nos.<\/p>\n<p align=\"left\">Gr\u00e0cies Espriu. Aquest pa\u00eds, potser no tant fosc, trist, covard i brut com anys enrere, encara t\u00e9 molt cam\u00ed per fer. Aquest pa\u00eds et deu molt m\u00e9s reconeixement del que t&#8217;ha tingut. No li tinguis en compte: potser algun dia arribar\u00e0. Gr\u00e0cies.<\/p>\n<p>&quot;Oh, que cansat estic de la meva    <br \/>covarda, vella, tan salvatge terra,     <br \/>i com m&#8217;agradaria d&#8217;allunyar-me&#8217;n,     <br \/>nord enll\u00e0,     <br \/>on diuen que la gent \u00e9s neta     <br \/>i noble, culta, rica, lliure,     <br \/>desvetllada i feli\u00e7!     <br \/>Aleshores, a la congregaci\u00f3, els germans dirien     <br \/>desaprovant: -Com l&#8217;ocell que deixa el niu,     <br \/>aix\u00ed l&#8217;home que se&#8217;n va del seu indret-,     <br \/>mentre jo, ja ben lluny, em riuria     <br \/>de la llei i de l&#8217;antiga saviesa     <br \/>d&#8217;aquest meu \u00e0rid poble.     <br \/>Per\u00f2 no he de seguir mai el meu somni     <br \/>i em quedar\u00e9 aqu\u00ed fins la mort.     <br \/>Car s\u00f3c tamb\u00e9 molt covard i salvatge     <br \/>i estimo, a m\u00e9s, amb un     <br \/>desesperat dolor     <br \/>aquesta meva pobra,     <br \/>bruta, trista, dissortada p\u00e0tria.&quot;<\/p>\n<\/p>\n<div>Etiquetes de Technorati: <a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Salvador+Espriu\" rel=\"tag\">Salvador Espriu<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Poesia\" rel=\"tag\">Poesia<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Catalunya\" rel=\"tag\">Catalunya<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Literatura+catalana\" rel=\"tag\">Literatura catalana<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui fa 25 anys que ens va deixar Salvador Espriu. Jo el vaig descobrir de ben jovenet. I ho vaig fer a trav\u00e9s del seu poema &quot;Assaig de c\u00e0ntic en el temple&quot; de l&#8217;any 1954. Aquest poema em va impactar. Era clar i directe. Era el retrat psicol\u00f2gic d&#8217;un pa\u00eds fosc i avorrit, anorreat, esclau. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[623,877,440,145,5847],"tags":[],"class_list":["post-1213","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-catalunya","category-literatura","category-poesia","category-salvador-espriu"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-jz","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1213","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1213"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1213\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1213"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1213"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}