{"id":1205,"date":"2010-02-05T21:36:50","date_gmt":"2010-02-05T19:36:50","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/02\/05\/homilia-de-mn-jess-huguet-al-funeral-de-lalcalde-de-solsona\/"},"modified":"2012-03-09T22:17:45","modified_gmt":"2012-03-09T21:17:45","slug":"homilia-de-mn-jess-huguet-al-funeral-de-lalcalde-de-solsona-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/02\/05\/homilia-de-mn-jess-huguet-al-funeral-de-lalcalde-de-solsona-2\/","title":{"rendered":"HOMILIA DE MN. JES\u00daS HUGUET AL FUNERAL DE L\u2019ALCALDE DE SOLSONA."},"content":{"rendered":"

\"\"\"\"<\/a> <\/strong><\/p>\n

Amb el perm\u00eds de Mn.. Jes\u00fas Huguet, transcric l’homilia que va fer en el funeral de l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou. <\/strong><\/p>\n

Conec b\u00e9 Mn.. Huguet i s\u00e9 que no diu les coses per dir-les. Jo no coneixia l’alcalde de Solsona, per\u00f2 deu ser veritat tot el que diu d’ell Mn.. Huguet i molta altra gent. M’han arribat comentaris que era un home molt estimat. \u00c9s un text una mica llarg per\u00f2 crec que val la pena llegir-lo i difondre’l.<\/strong><\/p>\n

HOMILIA DE MN. JES\u00daS HUGUET AL FUNERAL DE L’ALCALDE DE SOLSONA<\/strong><\/a><\/p>\n

“Xavier. Feia dos anys i pocs mesos que eres alcalde de la nostra ciutat. Durant aquest temps ens vam veure molt poc. Sabia que estaves molt ocupat i tenia por de destorbar-te. Per\u00f2 algunes vegades coincid\u00edem quan a les tres jo venia de dinar i fer el caf\u00e8 i tu sorties de l\u2019ajuntament i t\u2019acompanyava fins al cotxe. Sempre recordar\u00e9 aquell dia que em vas dir preocupat: Me\u2019n vaig cap a Manresa, diuen que no em troben res, per\u00f2 jo em tapo. Despr\u00e9s van dir que si una pneum\u00f2nia i, finalment, que un c\u00e0ncer. Un c\u00e0ncer cruel que, com deies, no t\u2019ha concedit ni un sol dia de treva, ni per a poder realitzar el teu somni de passar un dia sol a Rot\u00e9s.<\/p>\n

Xavier, crec que no exagero si et dic que durant aquests dos mesos tot Solsona ha estat pendent de la teva malaltia i que ara tot Solsona est\u00e0 commocionada per la teva mort. S\u00ed, estem tristos, molt tristos, perqu\u00e8 t’ estim\u00e0vem i esper\u00e0vem molt de tu.<\/p>\n

Sabem que has viscut amb tota l\u2019enteresa i serenor la teva malaltia i la teva mort. Per\u00f2 tamb\u00e9 suposem que havia de ser dur, molt dur per a tu acomiadar-te de tantes coses que estimaves \u2013la teva fam\u00edlia, sobretot la dona i les dues filles: la casa i la finca de Rot\u00e9s (tu eres per damunt de tot un pag\u00e8s de soca-rel), havia de ser dur, s\u00ed, acomiadar-te de tants projectes que acaronaves, tant en l\u2019\u00e0mbit familiar com municipal…<\/p>\n

Xavier, tu vas sembrar. D\u2019altres colliran. Per\u00f2 estic segur que la teva llavor no deixar\u00e0 de fructificar, aqu\u00ed i en el cel en qu\u00e8 tu sempre havies cregut.<\/p>\n

Des d\u2019aquest cel, estic segur que d\u2019alguna manera avui pots contemplar aquesta catedral repleta de gent. La seva pres\u00e8ncia ho diu tot. Han vingut a dir-te ad\u00e9u, molts amb ll\u00e0grimes als ulls, a expressar-te el seu reconeixement i estimaci\u00f3, a acompanyar els teus familiars en la seva desolaci\u00f3. Tots voldr\u00edem estar avui molt, molt a prop teu i de tots ells..<\/p>\n

Definir la personalitat del Xavier no \u00e9s dif\u00edcil, ja que es tracta d\u2019una personalitat integrada i coherent. Jo diria que \u00e9s la s\u00edntesi de la seva integritat humana i de les seves conviccions cristianes, de la seva fe.<\/p>\n

La riquesa humana de la seva personalitat, no sempre se li havia reconegut. M\u00e9s de quatre vegades havia sentit dir que si era un cregut, un fan\u00e0tic, incapa\u00e7 de dialogar. Jo sempre els responia el mateix: us equivoqueu de mig a mig, vosaltres no coneixeu el Xavier. Per aix\u00f2 em plau transcriure el testimoni d\u2019una noia, la Neus Mujal, que confessa que no va con\u00e8ixer el Xavier fins que el va poder tractar i que en una carta oberta al CELSONA escrivia: \u201cM\u2019agrades, Xavier, m\u2019agrada el teu apassionament, la defensa aferrissada en el que tu creus. He pogut parlar amb tu en diverses ocasions i he pogut comprovar que ets fonamentalment un home Bo, d\u2019ideals ferms, responsable, honest, amb qui es pot discutir, crec que ets sobretot persona, just, amb dubtes i que mai no has pensat que sols tu tens la veritat absoluta. Des de la discrep\u00e0ncia en alguns temes, he pogut escoltar els teus raonaments i fins i tot cr\u00edtiques sobre algunes decisions preses pel teu partit, amb les quals no estaves d\u2019acord\u201d. Crec que el retrat de la Neus \u00e9s perfecte. S\u00ed, el Xavier era in home \u00edntegre, incapa\u00e7 de fer conscientment cap mal a ning\u00fa, exigent amb si mateix per\u00f2 comprensiu amb els altres, senzill, enemic de tota petul\u00e0ncia, racional, per\u00f2 tamb\u00e9 emotiu i apassionat. Val a dir que era tamb\u00e9 molt intel\u00b7ligent, una intel\u00b7lig\u00e8ncia que es manifestava no sols en les moltes decisions de govern que ha de prendre un alcalde, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el nervi argumental i en l\u2019oportunitat dels seus escrits i discursos. Els discursets de circumst\u00e0ncia, que solen ser un rotllo, els brodava. Recordo una dona senzilla que estava al meu costat i que en una d\u2019aquestes ocasions em va dir: almenys ara tenim un alcalde que sap parlar, que d\u00f3na bo de sentir.<\/p>\n

Serien comptades les persones que a hores d\u2019ara no reconeguessin la qualitat humana del Xavier. Per aix\u00f2 en una ocasi\u00f3 que la seva mare es lamentava que el seu fill no hagu\u00e9s pogut dur a terme cap dels seus molts projectes, li vaig dir: t\u2019equivoques, el Xavier ha fet molt: en dos anys s\u2019ha guanyat el cor de tots els solsonins.<\/p>\n

Totes aquestes actituds humanes, en el Xavier estaven motivades i potenciades per les seves conviccions cristianes. Perqu\u00e8 el Xavier era un cristi\u00e0 d\u2019una pe\u00e7a. \u201cS\u00f3c cristi\u00e0, deia en el discurs d\u2019investidura. I no crec que hagi millor codi de conviv\u00e8ncia humana que l\u2019evangeli.<\/p>\n

Recordo que, tot just havia comen\u00e7at a militar en pol\u00edtica, Regi\u00f3 7 va fer una enquesta a diversos l\u00edders de partit. Una de les preguntes demanava quin era el personatge hist\u00f2ric que m\u00e9s admiraven. El Xavier responia sense complexos: Jesucrist. I quan, ja malalt, li comentava que en una situaci\u00f3 dif\u00edcil com la seva buscaria la pau del cor posant-me confiadament en mans de D\u00e9u, em va respondre: moss\u00e8n, aix\u00f2 ho he fet cada dia de la meva vida.<\/p>\n

He triat l\u2019evangeli de la par\u00e0bola dels talents, perqu\u00e8 em va dir que era un dels textos evang\u00e8lics que m\u00e9s l\u2019havia marcat: fer fructificar les pr\u00f2pies aptituds posant-les al servei dels altres, de la societat. Ben segur que aquesta va ser una de les raons principals que el van moure a entrar en la pol\u00edtica i acceptar l\u2019alcaldia. Em deia que un dia havia sentit una frase que de seguida havia fet seva: val m\u00e9s presentar-se davant de D\u00e9u amb les mans brutes que no pas buides. I ho recordava el dia de la investidura: \u201cProcura deixar el m\u00f3n millor del que l\u2019has trobat: Aquesta m\u00e0xima de Baden Powel, deia, en lletres marcades amb tall de ganivet sobre una fusta de roure al cau dels escoltes, de ben petit, ja va quedar marcada dintre meu\u201d.<\/p>\n

A l\u2019ajuntament, es passava gran part dels matins rebent i escoltant tothom sense distincions. S\u2019hi havia comprom\u00e8s el dia de la investidura: \u201cTinc el convenciment que el qui seu aqu\u00ed ha de fer servir aquest honor, primer que res, per escoltar tothom i mirar d\u2019entendre tothom\u201d. Estic segur que tenia molt presents aquelles paraules de Jes\u00fas: \u201cEntre vosaltres, el qui vulgui ser el m\u00e9s important, que es faci el servidor de tots\u201d. I aquelles altres: \u201cTot el que feu a un d\u2019aquest m\u00e9s petits i desvalguts, a mi m\u2019ho feu\u201d.<\/p>\n

La sensaci\u00f3 que ben segur tots tenim en aquests moment, \u00e9s que la vida del Xavier ha estat una vida truncada, escap\u00e7ada. \u00bfQue no ho va ser tamb\u00e9 la de Jes\u00fas de Natzaret? Moria cap als 36 anys, despr\u00e9s d\u2019una campanya de poc m\u00e9s de dos anys, els mateixos que el Xavier ha exercit d\u2019alcalde. I D\u00e9u va fer d\u2019aquesta vida escap\u00e7ada de Jes\u00fas, viscuda amb entrega i fidelitat, aix\u00ed ho creiem els cristians la font de salvaci\u00f3 per a tota la humanitat. La vida del Xavier ha estat certament una vida truncada \u2013 i tots ho lamentem-, per\u00f2 tamb\u00e9 estic segur que ha estat una vida fecunda, molt fecunda. I que ho seguir\u00e0 sent.<\/p>\n

Sens dubte que la semblan\u00e7a del Xavier no seria completa, si no f\u00e9ssim constar el seu amor a Catalunya. El Xavier estimava apassionadament el pa\u00eds.<\/p>\n

Com que no em puc allargar m\u00e9s, em limitar\u00e9 a transcriure la proclamaci\u00f3 de principis que feia en el discurs d\u2019investidura: \u201cSoc d\u2019esquerres perqu\u00e8 s\u00f3c cristi<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb el perm\u00eds de Mn.. Jes\u00fas Huguet, transcric l’homilia que va fer en el funeral de l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou. Conec b\u00e9 Mn.. Huguet i s\u00e9 que no diu les coses per dir-les. Jo no coneixia l’alcalde de Solsona, per\u00f2 deu ser veritat tot el que diu d’ell Mn.. Huguet i molta altra gent. […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[172,666,160,2615],"tags":[26989],"class_list":["post-1205","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica","category-religio","category-societat","category-valors","tag-mossen-jesus-huguet"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-jr","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1205","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1205"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1205\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3577,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1205\/revisions\/3577"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}