![](\"http:\/\/t2.gstatic.com\/images?q=tbn:Bt3a0MQTdCBtPM:http:\/\/estaticos03.cache.el-mundo.net\/especiales\/2006\/12\/resumen_2006\/imagenes\/2006\/12\/20\/1166458407_0.jpg\")
Explica el bisbe Pere Casald\u00e0liga que una de les preguntes que m\u00e9s li fan en els seus viatges a l’ Am\u00e8rica Central \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n Explica el bisbe Pere Casald\u00e0liga que una de les preguntes que m\u00e9s li fan en els seus viatges a l’ Am\u00e8rica Central \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n
"Monsenyor, on \u00e9s el D\u00e9u dels pobres?". Diu que sempre respon:- Amb els pobres!
Reconeix, per\u00f2, que m\u00e9s que una resposta, aquesta resposta \u00e9s m\u00e9s aviat una nova pregunta:
– Com es demostra que D\u00e9u est\u00e0 amb els pobres? Com es pot veure el rostre i el cor de D\u00e9u al mig d’aquestes situacions inhumanes, sota la f\u00e8rula de la injust\u00edcia i l’opressi\u00f3, en la desolaci\u00f3 de la mis\u00e8ria?<\/p>\n
Jo diria que aquesta \u00e9s la gran pregunta que ens fem tots plegats (creients i no creients) aquests dies d’immens desastre a Hait\u00ed i en altres situacions similars. Als m\u00e9s pobres sempre els toca els rebre. O, si voleu, \u00e9s a qui toca m\u00e9s el rebre. El bisbe Pere, intenta donar la seva resposta personal a l’eterna pregunta del dolor i la mort del m\u00e9s innocent.<\/p>\n
La vida dels pobres – all\u00e0, aqu\u00ed, a Centream\u00e8rica molt concretament- no \u00e9s de dia, \u00e9s de nit, "nit fosca". Menys po\u00e8tica i menys m\u00edstica que la nit fosca de Joan de la Creu … Aquells, aquests pobres, tenen tots els motius humans per revoltar-se contra el D\u00e9u vida-amor-alliberament. La seva esperan\u00e7a -aquesta s\u00ed, "contra tota esperan\u00e7a" – justifica \u00e0mpliament la sorpresa que P\u00e9guy posa a la boca de D\u00e9u pel que fa a la "m\u00e9s petita" de les tres virtuts teologals: la incomprensible esperan\u00e7a dels humans.<\/p>\n
En tot el Tercer M\u00f3n, per\u00f2 molt espec\u00edficament a l’Am\u00e8rica Central, que \u00e9s un Tercer M\u00f3n de creients cristians, oprimits per altres cristians, la temptaci\u00f3 de la blasf\u00e8mia podria ser decididament normal, ateses les situacions en que el Poble centreameric\u00e0 viu o malviu i mor. Perqu\u00e8 tot hi conflueix per dubtar, per revoltar-se contra tot i contra tots, per negar la vida mateixa. Des de la naturalesa -amb els seus volcans i terratr\u00e8mols i sismes submarins- fins al poder civil o religi\u00f3s, potser.<\/p>\n
Els successius governs es venen, lacais dels imperis sempre, i les institucions – fins i tot les anomenades democr\u00e0tiques- no funcionen quan es tracta dels drets dels pobres. L’atur arriba a un 60 per cent, almenys, de la poblaci\u00f3 centreamericana. \u00c9s la regi\u00f3 amb m\u00e9s \u00edndex de migraci\u00f3 a tot el continent. Li han fallat les revolucions o les seves transformacions estructurals han estat castrades -en la reforma agr\u00e0ria, en la salut, en l’educaci\u00f3, a l’habitatge, a la participaci\u00f3 popular efectiva-i alguns l\u00edders revolucionaris no han estat dignes del seu passat heroic ni d’ les esperances que hi va dipositar el seu Poble.<\/p>\n
Per a Am\u00e8rica Central, sobretot, "pati del darrere" de l’imperi capitalista, la caiguda de la utopia socialista ha estat l’entrada cega en una nova nit, mentre per als pocs de sempre una altra vegada es fa realitat la nova reptant utopia del Capital i el Mercat divins, senyors definitius d’una hist\u00f2ria humana (!) que ja ha arribat al seu "no hi va m\u00e9s".<\/p>\n
Qui podria sustentar millor l’esperan\u00e7a d’aquests pobles -cristians, he dit- seria evidentment la pr\u00f2pia Esgl\u00e9sia de Jes\u00fas. Per\u00f2 en certs pa\u00efsos centreamericans aquesta esgl\u00e9sia, en la seva oficialitat, en les seves estructures o en la rutina dels seus religiosos o dels seus fidels m\u00e9s rics, amb massa freq\u00fc\u00e8ncia ha estat, o \u00e9s, una nova pedra d’ ensopegada per a l’esperan\u00e7a dels Pobres. Amb la qual cosa, la nit de la societat -la seva Economia de fam, la seva Pol\u00edtica de marginaci\u00f3 i \/ o repressi\u00f3- s’ha est\u00e8s tamb\u00e9 sobre l’Esgl\u00e9sia. "En el m\u00f3n – en la societat humana-, podria explicitar millor Jes\u00fas, passareu moltes dificultats, i en l’Esgl\u00e9sia-que hauria de ser la meva comunitat fraterna-els passareu tamb\u00e9". (\u00bfAfegiria Jes\u00fas, conseq\u00fcent sempre Ell, "per\u00f2 no tingueu por, que jo he ven\u00e7ut el m\u00f3n i" aquesta "Esgl\u00e9sia"?).<\/p>\n
No estic acusant a ning\u00fa. O m’estic acusant a mi mateix igualment, en tot cas. Perqu\u00e8 aquesta insensibilitat o la conniv\u00e8ncia eclesi\u00e0stica davant la mis\u00e8ria, la marginaci\u00f3 i la injust\u00edcia institucionalitzada f\u00e0cilment es tornen h\u00e0bit en nosaltres, que ni som Pobres ni estem molt a prop, i di\u00e0riament, dels Pobres, ni tenim l’humil coratge martirial d’enfrontar a els rics i als poderosos i als injustos d’aquest m\u00f3n. La pregunta "On \u00e9s el D\u00e9u dels pobres?", Hauria de desdoblar-se en aquesta altra: "On \u00e9s l’esgl\u00e9sia del D\u00e9u dels pobres, si aquest \u00e9s el D\u00e9u de Jes\u00fas?"<\/p>\n
La qual cosa no disculpa a la societat -considereu cristiana o no- ni justifica la iniquitat de governs, ex\u00e8rcits i oligarquies, m\u00e9s o menys genocides. S\u00e9 molt b\u00e9 que aquesta "nit fosca" no \u00e9s d’avui. Des de Job a Guam\u00e1n Poma o des de Camus a C\u00e9sar Vallejo, D\u00e9u ve sent empla\u00e7at, amb diferents tons, a respondre per el dolor dels innocents i per la desolada nit dels pobres. I aquesta s\u00ed que va ser "l’\u00faltima temptaci\u00f3 de Crist": "D\u00e9u meu, D\u00e9u meu, per qu\u00e8 ens has abandonat?" Ell la va viure i la va morir, com una nit fosca personal i com la nit fosca de tots els seus germans i germanes pobres de tots els temps. Per\u00f2 Ell -i aqu\u00ed hi ha la resposta definitiva per a la nostra fe cristiana- tamb\u00e9 la va "ressuscitar", superant amb la seva vict\u00f2ria sobre la injust\u00edcia i sobre la mort. <\/p>\n
Sense que aix\u00f2 impedeixi que continu\u00ef sent "nit fosca" la vida dels Pobres. Sense que aix\u00f2 justifiqui ni la seva esperan\u00e7a ni la bona consci\u00e8ncia dels que no som Pobres. Sense que aix\u00f2 ens dispensi -ni als Pobres ni als seus aliats- de la preg\u00e0ria d’agonia o de la rebel.lia solid\u00e0ria o de la lluita pol\u00edtica o de l’organitzaci\u00f3 popular.<\/p>\n
Nom\u00e9s vivint la nit fosca dels Pobres es pot viure el Dia de D\u00e9u. Les estrelles nom\u00e9s es veuen de nit …<\/p>\n
Explica el bisbe Pere Casald\u00e0liga que una de les preguntes que m\u00e9s li fan en els seus viatges a l’ Am\u00e8rica Central \u00e9s la seg\u00fcent: "Monsenyor, on \u00e9s el D\u00e9u dels pobres?". Diu que sempre respon:- Amb els pobres! Reconeix, per\u00f2, que m\u00e9s que una resposta, aquesta resposta \u00e9s m\u00e9s aviat una nova pregunta: – […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4391,77,5585],"tags":[],"class_list":["post-1194","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-america-llatina","category-esglesia","category-pobresa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-jg","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1194","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1194"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1194\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1194"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1194"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1194"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}