![](\"http:\/\/t2.gstatic.com\/images?q=tbn:MWyuWDx_mh44VM:http:\/\/www.alcaldes.eu\/system\/files_db\/516f8e7cc9\/5\/5\/cnodvbx4ei.jpg\")
He tingut ocasi\u00f3 de llegir el testament de l’alcalde de Solsona, mort als 50 anys, el dia 13 de gener. Uns amics me l’han fet arribar destacant que "\u00e9s un missatge de primera magnitud, amb molts valors i que hauria de llegir i fer pensar molta gent d\u2019aquest pa\u00eds". Hi estic totalment d’acord i per aix\u00f2 avui el copia per si alg\u00fa el vol llegir, cosa que recomano vivament.<\/p>\n
COMIAT DE XAVIER JOUNOU I BAJO, ALCALDE DE SOLSONA<\/p>\n
D\u00e9u ho ha volgut i jo ho accepto. Sempre he estat a disponibilitat seva i no puc tirar-me pas enrere ara, tot i que em costi entendre-ho.<\/p>\n
Vivim tan intensament, que sembla que no pugui ser que, de cop i volta, d\u2019avui per dem\u00e0, et pugui atrapar una malaltia com la que s\u2019ha enamorat de mi i paralitzar-ho tot. Per\u00f2 la realitat ha estat aquesta, i \u00e9s aquesta la que hem hagut d\u2019acceptar i d\u2019encarar, malgrat costi.<\/p>\n
Marxo conformat, tranquil i ser\u00e8, per\u00f2 amb l\u2019\u00e0nima corpresa per totes les persones estimades que deixo. La meva esposa Isabel i les nostres filles, Laura i Rut. Els meus pares, germanes, tiets i tietes, sogra, cunyats, nebots, que s\u2019han des viscut per mi i m\u2019han abocat m\u00e9s amor del que em podia arribar a imaginar! I tamb\u00e9 el de tants amics i amigues i coneguts que he sentit tan a prop durant tot aquest proc\u00e9s que em duu avui aqu\u00ed! No sabeu el b\u00e9 i l\u2019escalf hum\u00e0 que he arribat a experimentar ben endins del cor, i com m\u2019ha ajudat a lluitar fins on he pogut en sentir el vostre al\u00e8 afectu\u00f3s a prop tothora.<\/p>\n
S\u00e9 que avui tamb\u00e9 marxa un alcalde de Solsona. No ha estat mai per a mi un objectiu ser-ho, era m\u00e9s aviat com una disponibilitat que sentia. I us puc dir que b\u00e9 ha valgut la pena, que he sentit moltes coses fent-ne, que he pogut compartir hores de treball, de preocupacions, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019anhels i moltes il\u00b7lusions i moments preciosos, tant amb la totalitat dels regidors com amb l\u2019ampli ventall de treballadors municipals. I he pogut parlar amb tanta gent i con\u00e8ixer-ne tanta de nova… He procurat tenir un marcat sentit institucional del c\u00e0rrec, i ser l\u2019alcalde de tots els solsonins i solsonines; alhora que he procurat ser just i atendre tothom per igual. De tota manera, em dec haver pogut equivocar a voltes, i \u00e9s per aix\u00f2, que voldria demanar disculpes si alg\u00fa en algun moment s\u2019ha trobat desat\u00e8s o decebut.<\/p>\n
En fi, m\u2019he sentit molt orgull\u00f3s de poder ser alcalde de la ciutat que tan estimo, i ho he intentat fer tan b\u00e9 com he sabut. Sempre m\u2019he sentit, malgrat les normals discrep\u00e0ncies, apreciat i respectat, fet que valoro molt. Us demano, si us plau, consideraci\u00f3 i comprensi\u00f3 pel govern municipal; no ha estat f\u00e0cil tot aquest temps per a ells en aquest meu estat. Jo hi poso tota la confian\u00e7a. De la mateixa manera que diposito tota la meva confian\u00e7a i aboco tota la meva estima personal en el nou alcalde. \u00c9s una bell\u00edssima persona, honrada i ferma, que hi posar\u00e0 tota la dedicaci\u00f3 i estima que requereix el c\u00e0rrec i la ciutat.<\/p>\n
Ser i fer de pag\u00e8s ha estat la meva vida. I vull reivindicar la necessitat que t\u00e9 al societat de demostrar, amb fets m\u00e9s que amb paraules, que la nostra activitat \u00e9s imprescindible, per\u00f2 que, a l\u2019 ensems, la gent que vivim al camp no podem ser uns ploramiques eterns, sin\u00f3 uns innovadors i renovadors constants.<\/p>\n
Ser cristi\u00e0 i ser catal\u00e0 s\u00f3n dos fets que m\u2019han marcat profundament en la vida.<\/p>\n
Us encoratjo a seguir treballant per tal de poder arribar a la plena sobirania nacional, fruit d\u2019una majoria democr\u00e0tica que l\u2019avali. Una Catalunya on hi c\u00e0piga tothom qui hi vulgui ser. I, en aquests moments, gosaria demanar a la societat una mica m\u00e9s de confian\u00e7a i de comprensi\u00f3 en la classe pol\u00edtica catalana. Ja s\u00e9 que passa el que passa, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que hi ha molta gent que s\u2019hi dedica de manera correct\u00edssima i pensant nom\u00e9s en el b\u00e9 de tots. No siguem injustos posant tothom al mateix sac. I a la classe pol\u00edtica li demanaria m\u00e9s generositat i molta obertura de mires. No hi ha ning\u00fa en possessi\u00f3 de la veritat ni de res que sigui de tots, ni ning\u00fa sol pot atribuir-se ser Catalunya. Si us plau, parem un moment, recapacitem i adonem-nos que la nostra desuni\u00f3 \u00e9s, alhora, la nostra m\u00e9s gran feblesa. I que, sobretot, no podem exercir la pol\u00edtica des de la ranc\u00fania, des del recel constant, ni des de les batalletes entre els partits i dins seu. No ens duu enlloc que no sigui a l\u2019embadaliment, tot sovint babau, de la milit\u00e0ncia de torn de cada partit. Per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s eixorc.<\/p>\n
I la meva pobra i estimada Esgl\u00e9sia! Tan c\u00f2moda a Roma i tan desubicada a la cova de Betlem! Aquesta jerarquia tan allunyada del Concili Vatic\u00e0 II, i alhora tan recelosament garant d\u2019all\u00f2 que hauria de ser secundari. Tan satisfeta fent celebracions amb reminisc\u00e8ncies del passat dins engalanats temples, i tan absent en la seva principal missi\u00f3 evang\u00e8lica, la de pedres enfora, all\u00e0 on aplicar i viure-hi la fe i la donaci\u00f3 agafa tot el seu sentit de ser cristi\u00e0. Com me n\u2019he sentit de prop sempre de la gent senzilla que treballa per les seves parr\u00f2quies, de la gent que per amor a Crist es d\u00f3na de manera humil i gens sorollosa. Com em recordo en aquests moments del bisbe Pere, all\u00e0 a l\u2019Araguaia, o de les monges de l\u2019Hospital i de tantes i tantes altres vides, creients i no creients, lliurades de ple a abocar amor sobre qui m\u00e9s ho necessita, ja sia per fidelitat a l\u2019Evangeli, ja sia per estimaci\u00f3 a la dignitat humana. I no \u00e9s prou vergony\u00f3s que els cristians, a hores d\u2019ara, encara visquem dividits.<\/p>\n
Tot anir\u00e0 a millor, ja ho veureu. El mal sempre fa molt soroll, al contrari del b\u00e9, que \u00e9s silenci\u00f3s. Per\u00f2 hi ha molta bondat encara en molta gent per capgirar moltes coses i poders. Segur. El m\u00f3n ha d\u2019anar a millor. Treballem-hi per fer-ho realitat!<\/p>\n
B\u00e9, me\u2019n vaig, si m\u2019hi vol, amb el Fill del fuster de Natzaret, el meu guia en aquesta vida terrenal.<\/p>\n
Aqu\u00ed, a propet de la Mare de D\u00e9u del Claustre, us dic ad\u00e9u.<\/p>\n
D\u00e9u ho ha volgut i jo ho accepto, i li demano que us ajudi a acceptar-ho a vosaltres.<\/p>\n
Al cel ens puguem retrobar tots plegats. M\u2019enduc tot el vostre amor i tot el vostre afecte dins el calaixet del meu cor!<\/p>\n
Xavier Jounou i Bajo<\/p>\n
He tingut ocasi\u00f3 de llegir el testament de l’alcalde de Solsona, mort als 50 anys, el dia 13 de gener. Uns amics me l’han fet arribar destacant que "\u00e9s un missatge de primera magnitud, amb molts valors i que hauria de llegir i fer pensar molta gent d\u2019aquest pa\u00eds". Hi estic totalment d’acord i per […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2536,77,172,666,2615,2941],"tags":[],"class_list":["post-1193","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cristianisme","category-esglesia","category-politica","category-religio","category-valors","category-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-jf","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1193","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1193"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1193\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1193"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1193"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1193"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}