![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.maestrosdelweb.com\/images\/editorial\/web20.jpg\")
<\/h4>\n<\/h4>\nSi voleu que us sigui sincer, aquestes paraules noves i estranyes que la inform\u00e0tica inventa cada dia a mi em sonen a xin\u00e8s. Deu ser perqu\u00e8 s\u00f3c d’una altra generaci\u00f3, d’un altre temps, en que les coses anaven m\u00e9s a poc a poc i durant la vida d’una persona canviava poques coses fonamentals. <\/p>\n
Alguns de nosaltres acab\u00e0vem de descobrir les Am\u00e8riques de la inform\u00e0tica m\u00e9s elemental i encara no ens hav\u00edem acostumat a aix\u00f2 de la Web1.0 que ja ens arriba la 2.0 i la 3.0. Davant d’aix\u00f2 hi han dos reptes: o ficar-s’hi de ple i mirar de pujar al carro o deixar-ho estar. Em sembla que jo optar\u00e9 per aquesta segona via, vist el complicat que \u00e9s tot plegat. I, si quedo despenjat, doncs m’hi quedar\u00e9 tan tranquil….<\/p>\n
Segons expliquen els entesos, la Web 2.0 \u00e9s la representaci\u00f3 de l’evoluci\u00f3 de les aplicacions tradicionals cap a aplicacions web enfocades a l’usuari final. El Web 2.0 \u00e9s una actitud i no precisament una tecnologia. La Web 2.0 \u00e9s la transici\u00f3 que s’ha donat d’aplicacions tradicionals cap a aplicacions que funcionen a trav\u00e9s del web enfocades a l’usuari final. Es tracta d’aplicacions que generin col\u00b7laboraci\u00f3 i de serveis que reemplacin les aplicacions d’escriptori.<\/p>\n
Diuen que \u00e9s una etapa que ha definit nous projectes a Internet i \u00e9s preocupa d’oferir millors solucions per a l’usuari final. Molts asseguren que hem re inventat el que era l’Internet, altres parlen de bombolles i inversions, per\u00f2 la realitat \u00e9s que l’evoluci\u00f3 natural del medi realment ha proposat coses m\u00e9s interessants.<\/p>\n
I tamb\u00e9 ens expliquen aquests mateixos entesos que, per existir al ciberespai<\/b>, \u00e9s a dir, per actuar dins d’Internet<\/b>, cal tenir una representaci\u00f3 virtual, real o fict\u00edcia. Aquesta representaci\u00f3 l’anem construint de mica en mica, a mesura que ens connectem a la xarxa, ens donem a con\u00e8ixer i interactuem amb altres individus, nadius o immigrants digitals.<\/p>\n
La identitat virtual fa que els altres ens reconeguin i ens tinguin en consideraci\u00f3 a la societat xarxa<\/b>, una comunitat amb normes de conviv\u00e8ncia pr\u00f2pies. La socialitzaci\u00f3 en el m\u00f3n virtual arribar\u00e0 a ser tan important com en el m\u00f3n f\u00edsic, i aix\u00f2 \u00e9s, senzillament, perqu\u00e8 les relacions de confian\u00e7a (o desconfian\u00e7a) i de poder (o contrapoder) tamb\u00e9 s’estan construint a Internet.
Con\u00e8ixer els avantatges i els riscos de tenir una pres\u00e8ncia a Internet \u00e9s fonamental per gestionar adequadament la identitat digital. Dominar les formes i les eines amb qu\u00e8 cada persona pot construir la seva pres\u00e8ncia, visibilitat i reputaci\u00f3 a la xarxa \u00e9s imprescindible per continuar vivint en societat en l’era de la informaci\u00f3.<\/p>\n
Jo sempre havia cregut que la identitat era el fet d\u2019\u00e9sser una persona o una cosa la mateixa que se suposa o se cerca. Aix\u00f2 \u00e9s el que diu el diccionari. Sembla que ara ja no ser\u00e0 exactament aix\u00ed perqu\u00e8 les identitats podran ser reals, per\u00f2 tamb\u00e9 fict\u00edcies.. A veure si ens passar\u00e0 all\u00f2 que un dia vaig llegir: una empresa havia contractat una persona que treballava nom\u00e9s per internet. Mai s’havien vist les cares. Es pensaven que era un home jove i que vivia a Barcelona. Quan un bon dia es van haver de veure les cares va resultar que "all\u00f2" era una dona ja bastant gran i que vivia a Saragossa….<\/p>\n
Coses d’ internet, de la nova societat, de les noves relacions i de les identitats indefinides. On anirem a parar?<\/p>\n
Si voleu que us sigui sincer, aquestes paraules noves i estranyes que la inform\u00e0tica inventa cada dia a mi em sonen a xin\u00e8s. Deu ser perqu\u00e8 s\u00f3c d’una altra generaci\u00f3, d’un altre temps, en que les coses anaven m\u00e9s a poc a poc i durant la vida d’una persona canviava poques coses fonamentals. Alguns de […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[81],"tags":[],"class_list":["post-1170","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mitjans-de-comunicacio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-iS","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1170","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1170"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1170\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1170"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1170"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1170"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}