{"id":1150,"date":"2009-10-28T21:06:30","date_gmt":"2009-10-28T19:06:30","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/10\/28\/llenges-i-dialectes\/"},"modified":"2009-10-28T21:06:30","modified_gmt":"2009-10-28T19:06:30","slug":"llenges-i-dialectes-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/10\/28\/llenges-i-dialectes-2\/","title":{"rendered":"Lleng&#252;es i dialectes."},"content":{"rendered":"<p><font size=\"1\" face=\"Bodoni MT\">Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, 1080-1095 (Barcelona: Biblioteca de Catalunya)<\/font><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.xtec.es\/crp-baixllobregat6\/homilies\/imatges\/C05\/C051.jpg?resize=467%2C100\" width=\"467\" height=\"100\" \/><\/p>\n<p>El tema que toc\u00e0vem ahir sobre lleng\u00fces i dialectes sempre ser\u00e0 pol\u00e8mic i la not\u00edcia que cit\u00e0vem, encara m\u00e9s perqu\u00e8, si us he de ser sincer, no crec que es pugui dir que, al seu origen, una llengua pugui se dialecte d&#8217;una altra. Totes van anar naixent&#160; a partir de la descomposici\u00f3 del llat\u00ed i van anar evolucionant paral\u00b7lelament i al mateix temps. Unes influ\u00efen a les altres i, entre si, s&#8217;influ\u00efen m\u00fatuament. I tenim molt poques proves per a ser estudiades. Justament, en aquests temes ling\u00fc\u00edstics costar\u00e0 posar-se d&#8217;acord perqu\u00e8 possiblement els escrits m\u00e9s antics de cada llengua mai es trobaran. Queden vestigis. Per\u00f2 nom\u00e9s s\u00f3n vestigis, frases curtes per\u00f2 no textos literaris pr\u00f2piament dits. <\/p>\n<p>El text que cit\u00e0vem ahir, &quot;Les homilies d&#8217; Organy\u00e0&quot;, \u00e9s ja un text literari i per aix\u00f2 t\u00e9 el valor que t\u00e9. Per\u00f2 encara trobem textos anteriors, segons Josep Moran i Joan Anton Rabella de la Universitat de Barcelona i Institut d&#8217;Estudis Catalans<\/p>\n<p>&quot;A l&#8217;hora de parlar de la formaci\u00f3 i de l&#8217;aparici\u00f3 -les primeres mostres materials- de la llengua catalana, hem de dir que totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques van n\u00e9ixer entre els segles VII i VIII de l&#8217;evoluci\u00f3 del llat\u00ed vulgar, per\u00f2 que no s&#8217;aplicaren al comen\u00e7ament en la documentaci\u00f3, perqu\u00e8 el llat\u00ed, apr\u00e8s a les escoles, continuava essent l&#8217;\u00fanica llengua escrita, si b\u00e9 que en els documents llatins a partir d&#8217;aquesta \u00e8poca podem trobar traces de les noves lleng\u00fces parlades.<\/p>\n<p>En realitat, les primeres mostres de trets t\u00edpics del catal\u00e0 s\u00f3n del segle IX, encara escasses per\u00f2 ja ben caracter\u00edstiques enmig de textos en llat\u00ed. Per exemple, el nom <i>Palomera<\/i>, del llat\u00ed <i>Palumbaria<\/i>, ja es troba en l&#8217;acta de consagraci\u00f3 de la catedral d&#8217;Urgell, redactada al darrer ter\u00e7 del segle IX. I en aquest sentit, com va posar en relleu Joan Bastardas, volem assenyalar la import\u00e0ncia d&#8217;un document de l&#8217;any 1034 provinent precisament d&#8217; Organy\u00e0 i publicat per J. Miret i Sans, en qu\u00e8 enmig d&#8217;un text llat\u00ed apareixen en catal\u00e0 el nom de set arbres fruites: &quot;morers III et oliver I et noguer I et pomer I et amendolers IIII et pruners et figuers&quot;.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, si a nosaltres no ens ha arribat cap text escrit del segle X en catal\u00e0, aix\u00f2 no vol dir que no hagi existit, sin\u00f3 simplement que no s&#8217;ha conservat. Per\u00f2 sabem que n&#8217;hi hagu\u00e9 un d&#8217;aquest per\u00edode perqu\u00e8, segons l&#8217;erudit il\u00b7lustrat Jaume Villanueva, en un manuscrit cient\u00edfic molt valu\u00f3s de Ripoll del segle VIII, perdut al segle XIX, hi figuraven aquests mots escrits en el marge d&#8217;un document del final del segle X o al comen\u00e7ament de l&#8217;XI: <i>Magister meus no vol que me mires, novell<\/i>; \u00e9s, doncs, el primer text de qu\u00e8 tenim not\u00edcia escrit expressament en catal\u00e0.<\/p>\n<p>Per\u00f2 durant el segle XI apareixen progressivament mots i expressions en catal\u00e0 en textos de car\u00e0cter feudal escrits en un llat\u00ed deficient, i al final d&#8217;aquest segle ja trobem documents feudals escrits totalment en catal\u00e0, que provenen precisament de l&#8217;\u00e0rea antiga del bisbat d&#8217;Urgell, que \u00e9s on es va aplicar m\u00e9s aviat el catal\u00e0 en l&#8217;escriptura, segons les mostres que en tenim. Ens referim concretament als <i>Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet<\/i>, document escrit entre 1080 i 1095, provinent tamb\u00e9 d&#8217; Organy\u00e0 i publicat aix\u00ed mateix per J. Miret i Sans, el qual document sens dubte no s&#8217;ha valorat com es mereix en la seva localitat d&#8217;origen (malgrat que modernament se&#8217;n va fer una nova edici\u00f3 amb un estudi ling\u00fc\u00edstic: Joan Anton Rabella, &quot;Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095)&quot;, dins <i>Estudis de Llengua i Literatures Catalanes XXXV. Homenatge a Arthur Terry<\/i>, Barcelona, 1997, ps. 9-49). I tamb\u00e9 el <i>Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Juss\u00e0 al bisbe d&#8217;Urgell<\/i>, redactat probablement el 1098.&quot;<\/p>\n<div>Etiquetes de Technorati: <a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Lleng%c3%bces\" rel=\"tag\">Lleng&#252;es<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Dialectes\" rel=\"tag\">Dialectes<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Catal%c3%a0\" rel=\"tag\">Catal&#224;<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, 1080-1095 (Barcelona: Biblioteca de Catalunya) El tema que toc\u00e0vem ahir sobre lleng\u00fces i dialectes sempre ser\u00e0 pol\u00e8mic i la not\u00edcia que cit\u00e0vem, encara m\u00e9s perqu\u00e8, si us he de ser sincer, no crec que es pugui dir que, al seu origen, una llengua pugui se dialecte d&#8217;una altra. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[623],"tags":[],"class_list":["post-1150","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-iy","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1150","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1150"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1150\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1150"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1150"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1150"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}