{"id":1149,"date":"2009-10-27T21:17:00","date_gmt":"2009-10-27T19:17:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/10\/27\/el-castell-dialecte-del-catal\/"},"modified":"2009-10-27T21:17:00","modified_gmt":"2009-10-27T19:17:00","slug":"el-castell-dialecte-del-catal-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/10\/27\/el-castell-dialecte-del-catal-2\/","title":{"rendered":"El castell&#224;, dialecte del catal&#224;?"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/0\/02\/Homilies_d'Organya.jpg\/180px-Homilies_d'Organya.jpg\" width=\"116\" height=\"160\" \/> Aquests dies corre la not\u00edcia d&#8217;un estudi que t\u00e9 per t\u00edtol: &quot;Der Ursprung des Spanischen&quot; realitzar pel Romanistische Abteilung de la Universitat de Friburg que diu demostrar que l&#8217;origen de la llengua castellana \u00e9s el catal\u00e0.<\/p>\n<p>El grup de ling\u00fcistes i historiadors alemanys van descobrir a la Biblioteca Vaticana una s\u00e8rie de textos de mitjans del segle IX dC. on escrivans de la cort de Ramon IV discutien la forta influ\u00e8ncia que estava exercint el catal\u00e0 sobre el castell\u00e0 &quot;les gents de la castella usen ja nosos vocablas &quot;,&quot; la gent de castella ja fa servir les nostres paraules &quot;es pot llegir en el text d&#8217;un dels    <br \/>escrivans. A mitjans del segle IX la influ\u00e8ncia catalana sobre la resta de la pen\u00ednsula va cr\u00e9ixer de forma molt not\u00f2ria. La gran influ\u00e8ncia econ\u00f2mica i social que els catalans van exercir necess\u00e0riament va haver de deixar empremta.<\/p>\n<p>&quot;La preponder\u00e0ncia de la cultura catalana, i el seu major grau de    <br \/>desenvolupament va suposar en les zones de contacte i superposici\u00f3 un fenomen d&#8217;assimilaci\u00f3 dels trets culturals &quot;declarava Mark Vlamynck,     <br \/>historiador del Romanistische Abteilung.<\/p>\n<p>Aquest estudi es va acabar el gener del 2003 i es pot trobar documentaci\u00f3 referent a aquest tema a:    <br \/>http:\/\/www..jura.uni-freiburg.de\/institute\/rgesch1\/     <br \/>http:\/\/www.uni-freiburg.de\/wiss-ges\/     <br \/><a href=\"http:\/\/bav.vatican.va\/it\/v_home_bav\/home_bav.shtml\">http:\/\/bav.vatican.va\/it\/v_home_bav\/home_bav.shtml<\/a><\/p>\n<p>No s\u00e9 si la informaci\u00f3 \u00e9s certa o no. La veritat \u00e9s que la not\u00edcia d\u00f3na poques proves i poques explicacions. No s\u00f3c ling\u00fcista i suposo que els historiadors que han fet l&#8217;estudi deuen donar-ne m\u00e9s dades. Els ling\u00fcistes s\u00f3n els que ara tenen la paraula i hauran de donar les explicacions pertinents per tal que la not\u00edcia sigui cre\u00efble. Desconec si ja ho han fet o no.<\/p>\n<p>S\u00ed, per\u00f2, que tenim les Homilies d&#8217;Organy\u00e0<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Organy%C3%A0\"><\/a>, que s\u00f3n un dels documents literaris m\u00e9s antics escrits en <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catal%C3%A0\">catal\u00e0<\/a>. Per l&#8217;\u00e8poca i l&#8217;arcaisme d&#8217;escriptura el seu llenguatge \u00e9s troba entre el <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD_vulgar\">llat\u00ed vulgar<\/a> i la <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques\">llengua roman\u00e7<\/a> del catal\u00e0. Es tracta del fragment d&#8217;un sermonari destinat a la predicaci\u00f3 de l&#8217;<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli\">evangeli<\/a>, i \u00e9s el m\u00e9s vell de tots els escrits en qualsevol de les <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Lleng%C3%BCes_peninsulars&amp;action=edit&amp;redlink=1\">lleng\u00fces peninsulars<\/a>. Segons els experts, les Homilies d&#8217; Organy\u00e0 pertanyen al <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XI\">segle XI<\/a>, i m\u00e9s concretament entre el <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1080\">1080<\/a> i el <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1095\">1095<\/a>. El car\u00e0cter de la lletra \u00e9s el propi de l&#8217;\u00e8poca de transici\u00f3 al g\u00f2tic<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Art_g%C3%B2tic\"><\/a>, i la qualitat del pergam\u00ed, bastant gruixut i ordinari. Certes particularitats del llenguatge fan pensar als erudits que aquest manuscrit \u00e9s del temps del rei <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_I_el_Cat%C3%B2lic\">Pere I el Cat\u00f2lic<\/a> (<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1196\">1196<\/a>&#8211;<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1213\">1213<\/a>). El text \u00e9s escrit en catal\u00e0, no <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Proven%C3%A7al\">proven\u00e7alista<\/a>, tot i que s&#8217;hi trobin alguns mots poc coneguts en la llengua catalana. <\/p>\n<p>Les Homilies van ser descobertes pel Dr. <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joaquim_Miret_i_Sans\">Joaquim Miret i Sans<\/a>, historiador i jurista, el setembre de l&#8217;any<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1904\">1904<\/a>, tot regirant en la rectoria d&#8217;Organy\u00e0 els pergamins de l&#8217;arxiu de l&#8217;extingida col\u00b7legiata de Santa Maria, que fou fundada pels senyors de Caboet en el <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_X\">segle X<\/a> o principis del <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_IX\">IX<\/a>. La troballa consistia en un petit quadern de pergam\u00ed de tres fulls doblegats per la meitat, sis folis de 18 cent\u00edmetres d&#8217;alt per 12,5 d&#8217;ample, escrits en les dues cares, amb 23 ratlles d&#8217;escriptura en cada cara o plana, assenyalades fortament amb un punx\u00f3 i amb una mitjana de 50 a 55 lletres cada ratlla. Ja m\u00e9s endavant van ser trobats altres fulls que complementaven els primers, de manera que avui el manuscrit consta de 8 folis escrits per ambdues parts, amb un total de 16 planes. <\/p>\n<p>El text original es troba a la <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Biblioteca_de_Catalunya\">Biblioteca de Catalunya<\/a>, mentre que a <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Organy%C3%A0\">Organy\u00e0<\/a> se n&#8217;exposa una reproducci\u00f3. L&#8217;original es pot consultar digitalitzat.<sup><a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/#cite_note-0\">[1]<\/a><\/sup><\/p>\n<p><sup>(Podeu consultar el text a Wiquip\u00e8dia).<\/sup><\/p>\n<div>Etiquetes de Technorati: <a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Catal%c3%a0\" rel=\"tag\">Catal&#224;<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Llengua+catalana\" rel=\"tag\">Llengua catalana<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquests dies corre la not\u00edcia d&#8217;un estudi que t\u00e9 per t\u00edtol: &quot;Der Ursprung des Spanischen&quot; realitzar pel Romanistische Abteilung de la Universitat de Friburg que diu demostrar que l&#8217;origen de la llengua castellana \u00e9s el catal\u00e0. El grup de ling\u00fcistes i historiadors alemanys van descobrir a la Biblioteca Vaticana una s\u00e8rie de textos de mitjans [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[623],"tags":[],"class_list":["post-1149","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-ix","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1149","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1149"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1149\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1149"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1149"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1149"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}