![](\"http:\/\/t1.gstatic.com\/images?q=tbn:GH8pUu8ZIXj-TM:http:\/\/blogs.worldbank.org\/files\/governance\/image\/blog%2520board.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
De tant en tant m’agrada reflexionar sobre el meu blog: sobre el que escric?; sobre el que tinc ganes d’escriure i no escric; sobre el que em comenten i sobre el que no em comenten…<\/p>\n
Un blog per a mi \u00e9s una experi\u00e8ncia nova i prou interessant com per a que tingui ganes de seguir-lo. Alguna altra vegada ja n’he parlat. Per\u00f2 avui vull continuar amb les meves reflexions.<\/p>\n
Fonamentalment, per a mi el meu blog \u00e9s un motiu de reflexi\u00f3 sobre la vida, el que passa i el que em passa. El que passa al m\u00f3n cada dia \u00e9s quelcom tan inabastable que fa que sigui impossible comentar-ho tot. Per tant, aquest sol fet ja fa que hom hagi de seleccionar. I per a seleccionar s’ha de pensar una mica abans. Despr\u00e9s s’ha de pensar en el que es diu i com es diu. Aix\u00f2 obliga a ser breu, clar, concret, etc, cosa que no \u00e9s f\u00e0cil ni s’aconsegueix sempre.<\/p>\n
Quan s’arriba al moment de seleccionar qu\u00e8 s’escriu, a vegades no \u00e9s gens f\u00e0cil perqu\u00e8 hi han molts temes atractius. Llavors, \u00e9s quan hom ha d’optar en publicar all\u00f2 important, conegut, que surt als diaris… o all\u00f2 petit que tamb\u00e9 passa, per\u00f2 que passa desapercebut per a la majoria de gent, per\u00f2 que personalment t\u00e9 prou import\u00e0ncia per a un mateix com per a ser explicat o comentat. A vegades s’explica pel simple plaer de voler-ho explicar. Altres, perqu\u00e8 potser por ajudar a alg\u00fa o pel fet d’haver-ho comentat abans amb alguna altra persona. O com a resposta d’algun comentari…<\/p>\n
Moltes coses de la vida di\u00e0ria em semblen importants per\u00f2 ni les cito: Crec que \u00e9s perqu\u00e8 no estic segur que puguin interessar a altres, no pel tema en si mateix, sin\u00f3 pel que jo pugui posar i com pugui fer-ho. A vegades s\u00f3n not\u00edcies tant comentades ( i ben comentades) pels diaris que hom pensa que ja no val la pena dir-hi res m\u00e9s. Ja est\u00e0 quasi tot dit!<\/p>\n
\u00c9s a dir: M’agradaria que els lectors del meu blog s\u00e0piguen que sempre escric sobre el que m’importa, per\u00f2, tamb\u00e9, que no escric sobre tot el que m’importa.
Nom\u00e9s sobre algunes coses. Sempre hi han aquells temes que s\u00f3n massa personals, o massa intranscendents, o massa gastats que fan que es quedin al tinter. I sempre hi ha el consol d’aquella dita catalana que diu: "Hi han m\u00e9s dies que llonganisses". Algun dia aquests temes abandonats podran tornar a sortir.<\/p>\n<\/p>\n