![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.tribuna.cat\/images\/stories\/2009\/croniques\/dona.jpg?resize=132%2C95\")
El m\u00f3n \u00e0rab s\u00f3n molts m\u00f3ns. \u00c9s com el m\u00f3n cristi\u00e0, que tamb\u00e9 s\u00f3n molts m\u00f3ns. S\u00f3n tan diversos, tan distants, tan propers i tan llunyans que, a vegades, s\u00f3n totalment desconeguts justament perqu\u00e8 els valorem amb els ulls del que veiem a la nostra escala.<\/p>\n
Tenim molts prejudicis en general i amb el m\u00f3n \u00e0rab en particular. Parlem sense saber-ne massa. Pensem, per exemple, que la dona en el m\u00f3n \u00e0rab no compta per a res i que la seva veu no se sent. <\/em>No \u00e9s pas sempre aix\u00ed. Si veiem la literatura, per exemple, veurem que moltes dones \u00e0rabs estan destacant en la poesia, en la novel\u00b7la i en el periodisme. I s\u00f3n combatives com les que m\u00e9s amb coses que creuen que han de canviar i que al segle XXI no se sustenten per enlloc. <\/p>\n Una d’elles, per exemple, \u00e9s F\u00e0tima Mernissi que en la seva novel\u00b7la "Somnis de l’harem" critica ferotgement l’estil de vida de la dona en els pa\u00efsos \u00e0rabs. O Chahdortt Djavann, que en la seva novel\u00b7la "La muda" ens explica el diari d\u2019una noia iraniana de quinze anys, Fatemeh, condemnada a mort per haver degollat a un mullah (religi\u00f3s xi\u00efta) quan estava a punt de violar-la. La hist\u00f2ria est\u00e0 basada en fets reals i la protagonista va ser Delara Darabi, de vint-i-tres anys, condemnada a mort per un tribunal despr\u00e9s de cinc anys de pres\u00f3 per un homicidi del qual sempre s\u2019havia declarat innocent. I podr\u00edem seguir, que en trobar\u00edem moltes m\u00e9s. Dones que s\u00f3n feministes en un m\u00f3n molt masclista. Dones que s\u00f3n engarjolades per expressar opinions que a nosaltres ens semblarien l\u00f2giques i ing\u00e8nues per\u00f2 que en alguns llocs s\u00f3n totalment revolucion\u00e0ries. La ll\u00e0stima, em sembla a mi, \u00e9s que el m\u00f3n occidental les t\u00e9 oblidades i les defensa poc. <\/p>\n
Una altra \u00e9s la destacada jurista iraniana Simin Behbahani, que afirma clarament que la lluita per la igualtat no \u00e9s cosa de un grup sin\u00f3 de totes les dones. L\u2019escriptora afirma que \u201cper sobreviure hem de destruir el silenci\u201d. Aquesta dona escrivia poemes abans de la revoluci\u00f3 isl\u00e0mica, per\u00f2 amb el canvi de r\u00e8gim s\u2019ha passat a la prosa per parlar de les experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques viscudes.<\/p>\n