![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.arteuy.com.uy\/Collel\/Img\/03750r.jpg?resize=150%2C199\")
![](\"https:\/\/i0.wp.com\/3.bp.blogspot.com\/_3pDgZ6AORQE\/Sh2QtXAerlI\/AAAAAAAAAAM\/MvIyWAY9Puw\/s1600\/IMG_7110baja.jpg?resize=199%2C151\")
<\/p>\n <\/p>\n
Josep Collell: la pintura a la cer\u00e0mica.<\/font><\/p>\n <\/font><\/p>\n Si us he de ser sincer, no coneixia a Josep Collell. Ha estat a trav\u00e9s d’un estudi que han fet a l’ Uruguai de ceramistes uruguaians importants (on hi ha el meu admirat Tom\u00e0s Cacheiro) que l’he descobert a Josep Collell. A partir d’aqu\u00ed he llegit m\u00e9s coses i m’he interessat sobre la seva obra.<\/p>\n He trobat un article escrit per Carme Collell<\/font><\/u><\/em><\/strong>, -que \u00e9s la seva neboda, ceramista i professora d’art-, publicat a la Revista Cer\u00e0mica d’Espanya, N. 96 del 2004.<\/p>\n Tamb\u00e9 en el llibre "Rescate de la memoria cer\u00e1mica en Uruguay<\/font>", s’estudia la seva vida i la seva obra, que es caracteritza per la fusi\u00f3 de la cer\u00e0mica i la pintura, amb l’\u00fas de l’engalba. Tal vegada el desig de trencar fronteres entre els diferents llenguatges art\u00edstics sigui un dels trets m\u00e9s fecunds de les avantguardes. El desig de fusi\u00f3 impregna les arts visuals en perfecta simetria amb el sentit d’unitat de les arts primitives que irrompen com una revelaci\u00f3 en l’escenari art\u00edstic del segle XX. I aquesta mirada obliqua d’un g\u00e8nere a un altre, que s’enriqueix en proporci\u00f3 directa a la seva permeabilitat, podria emmarcar l’obra de Josep Collell, en la qual es creuen la pintura i la cer\u00e0mica.<\/p>\n Josep Collell va n\u00e9ixer el 1920 a Vic i als trenta anys va marxar cap a Uruguai. Deixava enrere la precarietat i el buit cultural d’una llarga postguerra. L’\u00fanica educaci\u00f3 espec\u00edfica en dibuix i pintura que havia rebut era les classes que feia a l’escola municipal de dibuix un oncle pol\u00edtic seu, Lluci\u00e0 Costa, un muralista proper al moviment art\u00edstic catal\u00e0 del Noucentisme. En aquesta corrent art\u00edstic de signe classicista, el pintor uruguai\u00e0 Joaqu\u00edn Torres-Garc\u00eda va jugar un important paper. L’afici\u00f3 de Josep a la pintura, compartida per altres joves pintors, els va portar a la creaci\u00f3, el 1948, del grup d ‘ "Els 8" que, en un context academitzant, suposava un intent d’establir lligams amb els referents art\u00edstics de la modernitat anteriors a la guerra civil. Josep Collell: la pintura a la cer\u00e0mica. Si us he de ser sincer, no coneixia a Josep Collell. Ha estat a trav\u00e9s d’un estudi que han fet a l’ Uruguai de ceramistes uruguaians importants (on hi ha el meu admirat Tom\u00e0s Cacheiro) que l’he descobert a Josep Collell. A partir d’aqu\u00ed he llegit m\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[6648,877,2944,5027,2937],"tags":[],"class_list":["post-1108","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-arts","category-catalunya","category-ceramica","category-josep-collell","category-uruguai"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-hS","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1108","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1108"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1108\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1108"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1108"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1108"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Arriba a la pr\u00f2spera Montevideo amb una professi\u00f3, la de torner mec\u00e0nic, i una inquietud art\u00edstica que el posa en contacte amb el Taller Torres-Garc\u00eda. All\u00e0 coneix el pintor Julio Alpuy de la m\u00e0 del qual descobreix una forma d’aproximar-se a la pintura que uneix la tradici\u00f3 de l’abstracci\u00f3 geom\u00e8trica europea i la visi\u00f3 primitiva de l’art precolomb\u00ed. Torres havia anomenat aquesta s\u00edntesi Universalisme Constructiu i es plasmava en una estructura compositiva ortogonal, proporci\u00f3 \u00e0uria, sentit pla del color, i una captaci\u00f3 del m\u00f3n a trav\u00e9s de s\u00edmbols esquem\u00e0tics i d’abast universal.
En el context del taller, l’apreciaci\u00f3 de l’art americ\u00e0 pre hisp\u00e0nic a trav\u00e9s dels seus objectes, des del teixit a la cer\u00e0mica o l’arquitectura, impulsa a l’experimentaci\u00f3 amb diferents t\u00e8cniques i materials locals en una clara voluntat de projectar la pintura cap a l’art aplicat i estimular unes afinitats que potenciaran la capacitat creativa dels alumnes.
En aquest escenari, l’escultor Gonzalo Fonseca i Josep Collell comencen a buscar argila local pels voltants de la ciutat i, en un experiment a quatre mans, couen la primera pe\u00e7a de cer\u00e0mica en un forn de pa.
La cer\u00e0mica es convertir\u00e0 aix\u00ed en un camp de proves i d’entusiasme per altres alumnes del Taller (J. Alpuy, Horacio Torres, Manuel Paila Antonio Pezzino, Jos\u00e9 Gurvitch …), per\u00f2 ser\u00e0 Josep qui persisteixi en ell.
D’una banda, all\u00e0 hi havia les peces de cer\u00e0mica precolombina que havia vist en la col lecci\u00f3 del pintor Francisco Matto, tamb\u00e9 alumne del taller, i per l’altre la seva pr\u00f2pia visi\u00f3 de la pintura. Fins a la creaci\u00f3, el 1955, juntament amb la seva esposa Carme Cano, del seu propi taller de cer\u00e0mica discorren cinc anys en els que l’entusiasme i el vertigen per la novetat es combinen amb infinitat de proves, troballes, an\u00e8cdotes i fracassos. El seu anhel era aconseguir un tipus de cer\u00e0mica que pogu\u00e9s emparentar estretament amb la pintura, amb la seva capacitat de donar amb el color exacte i poder aconseguir no nom\u00e9s una paleta crom\u00e0tica de riquesa similar sin\u00f3 una semblant justesa en el mat\u00eds i tonalitat.
L’atracci\u00f3 per la calidesa del brunyit en les peces precolombines, i un rudimentari coneixement de la seva t\u00e8cnica, el porten a descobrir una aproximaci\u00f3 pr\u00f2pia a l’engalba brunyit: pinta la pe\u00e7a ja seca, polida i sense bescuit amb engalba (la galba \u00e9s una mena de creta blanca, tirant sovint a verda, groguenca o rogenca, emprada en terrisseria com a vern\u00eds) dilu\u00efts, la greixa i la brunyeix de manera que el color penetri en el fang, el acoloreix i al forn s’adhereixi a la superf\u00edcie de la pe\u00e7a com si fos la paret d’un fresc.
Aquesta mirada pict\u00f2rica sobre la cer\u00e0mica es resol en la superf\u00edcie pintada i envoltant cada pe\u00e7a – seva pell – i fa dif\u00edcil endevinar si va ser primer la voluntat d’una manera o el fet pict\u00f2ric. Les seves formes cer\u00e0miques parteixen d’una geometria simple, i es construeixen a base de planxes que, amb l’ajuda de motlles de cartr\u00f3, es converteixen en parets planes o corbades enfilades com si fossin els muntatges del metall. Es vincula aix\u00ed a la tradici\u00f3 del metall que, juntament amb la de la cistelleria, constitueixen les dues grans tradicions de la cer\u00e0mica. La qualitat tan pict\u00f2rica de les seves peces portar\u00e0 al fet anecd\u00f2tic de participar en una exposici\u00f3 col lectiva que un cr\u00edtic titular\u00e0 com de cer\u00e0mica i "anti cer\u00e0mica" per la incredulitat d’acceptar les seves peces com aut\u00e8ntic procediment cer\u00e0mic.
Entre 1955 i 1985 el Taller Collell ensenyar\u00e0 ceramistes i pintors per igual i constituir\u00e0 un referent indispensable en el panorama art\u00edstic de l’Uruguai. Se succeiran al llarg d’aquests anys les classes al taller i les exposicions individuals i col\u00b7lectives, primer i fins al 1960 en el context del Taller Torres-Garc\u00eda i posteriorment en mostres individuals o amb els seus propis alumnes a Montevideo i en altres punts del pa\u00eds.
El 1982 realitza tres murals cer\u00e0mics per l’Ambaixada de l’Uruguai a Buenos Aires. Aquestes composicions marquen una gradual i ja anunciada tornada a la pintura sobre llen\u00e7 que es far\u00e0 formalment efectiva amb el tancament del taller, el dia de cap d’any de 1985. Dues exposicions de pintura, una a Vic, el 1994 i l’altra a Barcelona el 1996, juntament amb l’\u00faltima a Montevideo el 2001, subratllen el retorn definitiu a la seva vocaci\u00f3 primera.
En el conjunt de l’obra cer\u00e0mica de Josep Collell, les seves primeres peces s’inscriuen en el Universalisme Constructiu del Taller Torres-Garc\u00eda, tant per la seva iconografia de signes com per la seva resoluci\u00f3 formal. Per\u00f2 aviat es dibuixa un enfocament m\u00e9s personal i, sense abandonar la preocupaci\u00f3 per la carcassa compositiva i un sentit eminentment pl\u00e0nol de la superf\u00edcie, les seves peces aniran prenent una paleta de color m\u00e9s \u00e0mplia, i una tem\u00e0tica figurativa d’arrel mediterr\u00e0nia. Contribueixen a aix\u00f2 el viatge a Europa el 1970, que li permet un coneixement directe de la pintura mural italiana, la seva visita al Museu del Prado i el retrobament amb l’art rom\u00e0nic catal\u00e0 arran de la seva estada a Catalunya.
A aix\u00f2 s’afegeix la seva creixent admiraci\u00f3 per la pintura de Picasso i el di\u00e0leg art\u00edstic amb el seu amic, el pintor Guillermo Fern\u00e1ndez.
A la traject\u00f2ria art\u00edstica de Josep Collell la cru\u00eflla de la pintura i cer\u00e0mica constitueix un personal punt de trobada del que ambdues es nodreixen: la visi\u00f3 pict\u00f2rica acompanya el viatge conceptual i t\u00e8cnic cap a la cer\u00e0mica per\u00f2 tamb\u00e9 aquesta retorna i enriqueix a la pintura, ampliant el seu camp d’aplicaci\u00f3 i mantenint una an
\nhelada simplificaci\u00f3 formal.
I tamb\u00e9 present i passat es fonen en les seves peces en les quals una tecnologia cer\u00e0mica pr\u00f2pia molt essencial, arrelada en l’art precolomb\u00ed, tan laboriosa i subtil com aparentment senzilla vehicula una concepci\u00f3 formal pr\u00f2pia de les inquietuds art\u00edstiques del segle XX
Vam ser molts els que vam tenir l’oportunitat d’aprendre al Taller Collell
al llarg de la seva traject\u00f2ria i compartir no nom\u00e9s aquest espai com\u00fa, la generositat i calidesa humana de Josep i Carme, sin\u00f3 tamb\u00e9 una manera d’entendre la cer\u00e0mica que per a alguns s’ha convertit en un aut\u00e8ntic mitj\u00e0 d’expressi\u00f3. Lydia Buzios, Adolfo Nigro i tants d’altres ens sentim agra\u00efts i ens complau formar part d’aquesta tradici\u00f3
Carme Collell
Ceramista
Professora d’Hist\u00f2ria de l’Art<\/p>\n <\/a><\/h5>\n
Etiquetes de Technorati: Josep Collell<\/a>,Ceràmica<\/a>,Uruguai<\/a>,Catalunya<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"