![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.regsega.cat\/templates\/default\/img\/mapa-segarra-garrigues.png?resize=475%2C417\")
<\/a><\/p>\nJosep Pla, que a m\u00e9s de ser un gran escriptor era un gran viatger i molt bon observador, ja escrivia l’any 1961 que quan travessava la plana d’ Urgell "el gran llen\u00e7ol agrari que agafa tamb\u00e9 territoris de la Noguera, de les Garrigues i del Segri\u00e0, a m\u00e9s de l’ Urgell pr\u00f2piament dit", veia "un bon pa\u00eds, consolidat, estable, ric; un pa\u00eds per a viure-hi."<\/p>\n
Aquesta bona impressi\u00f3 que d\u00f3na aquesta plana agr\u00edcola \u00e9s deguda a l’ aigua i res m\u00e9s que a l’aigua. Abans de la construcci\u00f3 del Canal d’ Urgell aquestes terres eren una estepa \u00e0rida i pobra. Si teniu ocasi\u00f3 de visitar l’instructiu i modern Museu que hi ha a Mollerussa sobre el Canal d’ Urgell, ho entendreu de seguida.<\/p>\n
El mateix Josep Pla continua explicant-nos que "la hist\u00f2ria del canal \u00e9s molt curiosa. Se’n comen\u00e7\u00e0 a parlar a l’\u00e8poca de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya -tal com ho senten-, i se’n continu\u00e0 parlant durant els regnats de Felip II i de Ferran VI. Inspirat pels consells de la seva colla de manefles italians, Carles II don\u00e0 ordres de fer alguns estudis que no tingueren avenir. <\/p>\n
Hem d’arribar al 1850 per a veure la constituci\u00f3 a Barcelona d’una empresa a la qual s\u00f3n concedit, per benepl\u00e0cit regi, els regadius de l’ Urgell a base del projecte elaborat per l’enginyer Andr\u00e9s i Puigdoller. Puigdoller era el propietari de Ra\u00efmat, la gran finca que compr\u00e0 despr\u00e9s el senyor Ravent\u00f3s. L’empresa de Puigdoller fracass\u00e0, i es constitu\u00ed despr\u00e9s, sempre amb capital de Barcelona, la societat Girona Hermanos y Clav\u00e9 y Compa\u00f1\u00eda<\/i>, que fou el nucli b\u00e0sic de la que fou despr\u00e9s Societat An\u00f2nima del Canal de Urgel<\/i>, empresa que constru\u00ed el canal, sota la direcci\u00f3 de l’intel\u00b7ligent arquitecte Dom\u00e8nec Cardenal. Fou una labor ingent que avui encara impressiona si tenim en compte que entre 1855 i 1860 hom disposava d’escassos mitjans t\u00e8cnics. El Canal fou constru\u00eft a base d’un conveni amb els futurs usuaris, anomenat Conveni de Madrid, pel qual la Companyia constructora tenia el dret de fer seva una novena part dels fruits de les terres regades pel canal.
(…) L’obra de base tingu\u00e9 145 quil\u00f2metres de llarg; passa pels termes municipals d’Artesa de Segre, Montgai, Preixens, Agramunt, Claravalls, Anglesola, Bellpuig d’Urgell, Arbeca, les Borges Blanques i Puigverd i mor altra vegada al Segre, entre Albat\u00e0rrec i Montoliu. La zona plana i exempta, closa en aquest arc que el riu tanca, rep l’aigua per quatre s\u00e8quies principals -a part les dues s\u00e8quies que reguen la part baixa de la ribera de Si\u00f3. (…) <\/p>\n
Malgrat d’escassetat d’aigua i la insufici\u00e8ncia del cabal que la companyia ve obligada a donar per tal de beneficiar-se del Conveni de Madrid, la prosperitat i el progr\u00e9s de la comarca han estat immensos. Actualment la comarca t\u00e9 bones comunicacions ferrovi\u00e0ries i la travessa una xarxa de carreteres. El canal ha estat la clau de la transformaci\u00f3 de l’ Urgell. Els primers anys del regadiu foren deplorables, no pas solament des del punt de vista de la sanitat del pa\u00eds, per l’extensi\u00f3 i la intensitat del paludisme que s’hi produ\u00ed, sin\u00f3 econ\u00f2micament, tant per als usuaris com per a l’empresa; per\u00f2, ven\u00e7uts els entrebancs d’aquelles heroiques d\u00e8cades, l’aigua transform\u00e0 l’estepa en un jard\u00ed i convert\u00ed la m\u00edsera comarca del 1850 en l’empori agr\u00edcola que ara tenim, empori dotat d’un magn\u00edfic afany de millorament i d’ampliaci\u00f3 del regatge a l’ -Urgell per la construcci\u00f3 del subcanal o canal auxiliar, i la regulaci\u00f3 del Segre, obres incorporades a la Confederaci\u00f3 Hidrogr\u00e0fica de l’Ebre. El canal ha estat un factor de vida molt potent."<\/p>\n
Doncs a partir d’ara mateix, aquests terres de regadiu s’ampliaran amb l’entrada en funcionament del Canal Segarra-Garrigues. Ens en hem de felicitar, tot i les cr\u00edtiques que se’n puguin fer. Per\u00f2 s’ha de recon\u00e8ixer que \u00e9s una gran obra que donar\u00e0 riquesa a molta gent. <\/p>\n
Un altre dia ja en tornarem a parlar.<\/p>\n
Terres de regadiu del Canal Segarra-Garrigues. Josep Pla, que a m\u00e9s de ser un gran escriptor era un gran viatger i molt bon observador, ja escrivia l’any 1961 que quan travessava la plana d’ Urgell "el gran llen\u00e7ol agrari que agafa tamb\u00e9 territoris de la Noguera, de les Garrigues i del Segri\u00e0, a m\u00e9s de […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4863,4864,4626,225,546,4627],"tags":[],"class_list":["post-1092","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-canal-d-urgell","category-canal-segarra-garrigues","category-comarques","category-economia","category-paisatges","category-pla-d-urgell"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-hC","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1092","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1092"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1092\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1092"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1092"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1092"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}