{"id":1061,"date":"2009-05-12T19:06:29","date_gmt":"2009-05-12T18:06:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/05\/12\/una-confessi-de-lle-tolstoi\/"},"modified":"2009-05-12T19:06:29","modified_gmt":"2009-05-12T18:06:29","slug":"una-confessi-de-lle-tolstoi-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/05\/12\/una-confessi-de-lle-tolstoi-2\/","title":{"rendered":"“Una confessió “ de Lleó Tolstoi."},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

Lle\u00f3 Tolstoi t\u00e9 un llibre que convindria llegir en moment de depressi\u00f3 i crisi com aquests. La depressi\u00f3 pot ser personal i social. Les dues es retroalimenten. La gent, a vegades, pel fet de veure les coses negres creu que tot es negre. I en temps de crisi, de tant parlar-ne, cada dia hom \u00e9s m\u00e9s procliu a l\u2019angoixa i a la depressi\u00f3 encara que moltes vegades no hi hagi motius personals.<\/p>\n

El llibre es diu \u201c Una confessi\u00f3\u201d i l\u2019escriu quan estava a prop de fer 50 anys i ja era ric, fam\u00f3s i admirat. Per\u00f2 de cop i volta va entrar en una profunda crisi.  La descriu aix\u00ed: \u201cLa meva vida es va aturar. Podia respirar, menjar, beure i dormir; de fet, no podia no respirar, no menjar, no beure i no dormir. Per\u00f2 no hi havia vida en mi perqu\u00e8 no tenia desitjos. Si desitjava alguna cosa, sabia per endavant que d\u2019aix\u00f2 no en resultaria res, tant si es realitz\u00e9s com si no. Si un fada se m\u2019 hagu\u00e9s aparegut i m’hagu\u00e9s ofert fer realitat tots els meus desitjos, no hagu\u00e9s sabut qu\u00e8 demanar.\u201d
Amb aquests s\u00edmptomes, avui segurament li haurien diagnosticat una depressi\u00f3. Per\u00f2 el 1880 no s’havien inventat el Lexat\u00edn ni el Prozac. Per sort per la humanitat, Tolstoi va sortir a pols del seu pou i va escriure aquest llibre impagable, on ho explica amb el seu talent de narrador excepcional. Despr\u00e9s d’estar a la vora del su\u00efcidi, el comte mund\u00e0 i escriptor d’\u00e8xit es va metamorfosi\u00e0 en el cristi\u00e0 heterodox que coneixem, el profeta de barba blanca i brusa camperola que predicava la no viol\u00e8ncia i va ser el mestre de Gandhi.<\/p>\n

Una de les causes del malestar de la nostra societat jo crec que \u00e9s perqu\u00e8 ho volem tot. Ja tenim molt, per\u00f2 encara volem m\u00e9s. Est\u00e0vem acostumats a viure b\u00e9 i semblava que la cosa no tindria aturador. I ara sembla que tot se\u2019n va en orris i que ja no hi ha res a fer. I aix\u00f2 de fer sacrificis no va amb la manera de ser i de fer la la gent d\u2019avui. Possiblement la gent que va viure les necessitats de la postguerra s\u00ed que ho podria entendre. Per\u00f2 la majoria de gent ja ha viscut massa b\u00e9. <\/p>\n

Escoltant alguna de les propostes dels nostres pol\u00edtics estava pensant que cap d\u2019ells no s\u2019atreveix a dir la veritat i dir les coses tal com s\u00f3n. I no s\u2019atreveixen a formular propostes una mica dures perqu\u00e8 perdrien vots. <\/p>\n

La lectura de Tolstoi ens aniria b\u00e9 en aquests moments i ens seria de molta m\u00e9s utilitat que escoltar els discursos del debat de pol\u00edtica general al Congr\u00e9s dels Diputats.<\/p>\n

 <\/p>\n

Etiquetes de Technorati: Lleó Tolstoi<\/a>,Literatura<\/a>,Política<\/a>,Psicologia<\/a>,Decepció<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Lle\u00f3 Tolstoi t\u00e9 un llibre que convindria llegir en moment de depressi\u00f3 i crisi com aquests. La depressi\u00f3 pot ser personal i social. Les dues es retroalimenten. La gent, a vegades, pel fet de veure les coses negres creu que tot es negre. I en temps de crisi, de tant parlar-ne, cada dia hom […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4454,440,172,2792],"tags":[],"class_list":["post-1061","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-decepcio","category-literatura","category-politica","category-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-h7","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1061","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1061"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1061\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1061"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1061"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1061"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}