{"id":1054,"date":"2009-04-26T10:12:26","date_gmt":"2009-04-26T09:12:26","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/04\/26\/el-jard-de-les-emocions-i-els-afectes\/"},"modified":"2009-04-26T10:12:26","modified_gmt":"2009-04-26T09:12:26","slug":"el-jard-de-les-emocions-i-els-afectes-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/04\/26\/el-jard-de-les-emocions-i-els-afectes-2\/","title":{"rendered":"El jardí de les emocions i els afectes."},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Ja he dit alguna vegada \u2013i si no, us ho dic ara- que treballar a ACUDAM \u00e9s un dels grans regals que D\u00e9u m\u2019ha fet en la meva vida. Treballar amb nois i noies discapacitats ps\u00edquics ho comparo com un gran jard\u00ed d\u2019emocions i d\u2019afectes. Produeix m\u00e9s o menys la mateixa sensaci\u00f3 que passejar per un gran jard\u00ed ple de flors, totes elles molt boniques.<\/p>\n

Ja s\u00e9 que tot \u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 virtuts i defectes i que ells s\u00f3n com tothom. Per\u00f2 tenen generalment un avantatge: s\u00f3n transparents i espontanis. No tenen gaires plecs amagats i, si els tenen, no els saben amagar com ho fem nosaltres. <\/p>\n

\u00c9s interessant\u00edssim veure com van evolucionant des del moment que entren al centre i a mida que es van centrant en la feina i es van adaptant. Com tothom quan entra a un lloc nou, han de superar aquesta fase inicial de desconcert i d\u2019adaptaci\u00f3  totalment l\u00f2gica. Per\u00f2 despr\u00e9s  tothom comenta: \u201cEst\u00e0 m\u00e9s centrat, m\u00e9s tranquil, m\u00e9s receptiu … I, sobretot, ha comen\u00e7at a utilitzar recursos que en l\u2019etapa inicial costava trobar\u201d.<\/p>\n

Us posar\u00e9 un exemple que explicava una mare, de com \u00e9s el seu fill i de com es relaciona amb la gent.
\u201dAl desembre, ens escapem uns dies a Gal\u00edcia. All\u00e0, sopem una nit en una preciosa casa rural.  El sopar va transc\u00f3rrer en un ambient familiar, encara que coincidim en una gran taula amb gent que no ens coneix\u00edem de res. \u00c9s un dels costums, dels secrets i de les particularitats d\u2019aquesta casa el fet de barrejar una mica la gent per tal de que es coneguin. 
I all\u00e0, com acostuma a fer i malgrat que el solen excitar una mica massa aquestes situacions amb desconeguts, Javier va comen\u00e7ar a entaular conversa amb tothom d’una manera coherent, amb sentit i sense dispersions:
va trobar en el taller i en les seves viv\u00e8ncies amb els amics una font estupenda de connectar amb els altres. No va parar en tot el sopar d\u2019explicar coses. Va constituir-se en el centre.
A ells, \u00e9s clar, vam haver d’explicar-los-hi una mica  de qu\u00e8 estava parlant. Per\u00f2, com sol ser habitual, es va guanyar l’afecte de tots els presents amb els seus gestos compradors i trencadors de barreres i la seva prodigiosa mem\u00f2ria: als deu minuts d’estar all\u00e0, ja recordava els noms d’aquelles deu persones noves en la seva vida\u201d. <\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que els fa ser \u00fanics i fa que sigui un aut\u00e8ntic privilegi  treballar amb ells. \u00c9s una font constant de renovaci\u00f3, un carregador de piles diari. Jo sempre ho dic: cansen i descansen, alhora. <\/p>\n

 <\/p>\n<\/p>\n

Etiquetes de Technorati: Acudam<\/a>,Discapacitats<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja he dit alguna vegada \u2013i si no, us ho dic ara- que treballar a ACUDAM \u00e9s un dels grans regals que D\u00e9u m\u2019ha fet en la meva vida. Treballar amb nois i noies discapacitats ps\u00edquics ho comparo com un gran jard\u00ed d\u2019emocions i d\u2019afectes. Produeix m\u00e9s o menys la mateixa sensaci\u00f3 que passejar per […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2845,2898],"tags":[],"class_list":["post-1054","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-acudam","category-discapacitats"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-h0","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1054","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1054"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1054\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1054"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1054"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1054"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}